mar i muntanya

Algú se'l hi va ocórrer un dia posar en els diaris l'estiu que feien diferent gent, rica o senzilla. L'eleccio penso que depen del pobre becari i dels contactes que pot assolir. Tot responen a un mateix model d'il.lusio de fer moltes coses que no es podran fer totes per el que sigui. Jo us posaré l'exemple d'un jubilat de Bigues. Casi mai cdel tot. L'ordinador, els amics, la família, els nets, els malalts, la memòria. Avui, desitjo bones vacances a l''amic Joan i em diu: Mira vaig amb l'AVE cap a BCN. I jo salto !Que hi fas a Madrid!, I diu escolta que jo a Madrid hi visc. Quan disposem demes temps es quan mes temps ens manca. El primer que fa el jubilat es participar de la Festa Major del poble, sempre per aquelles dates. Desprès anirà un parell de dies a la platja, la del xiringuitu barat que tenen a mitja hora tot recta, anar i tornar. Si queda alguna cosa desprès de pagar el gas de l'hivern, potser vagin un dia i mig a un hostal recomanat de la Costa Brava. Mirar com volen els avions i les gavines.A la fresca ,llegira els llibres que encara te de sant Jordi i aprofitara algun acte cultural de els rodalies per gaudir ne. Musica , teatre, concert, dansa, tot es lar aficionat.Practicara idiomes amb pelis pirates i encara provara un restaurant nou per poder lo comentar. A la muntanya d'excursio ja li costa mes anar hi doncs les cames li son flaques i amb basto retardaria molt el  grup. Vindran a casa alguns amics i familiars i encara tindra esma d'anar a veure a aquell amic de la Cerdanya que rosteix uns cabrits que hi canten els àngels, Eh!Leo i Ferran.

la confessio

La confessio del president ha fet que el país l'ailli amb el poderós tallafoc de la sobirania. CDC nombra nous dirigents i es treuen de cop tots els càrrecs i sous de l'expresident. Com Ha de ser.Es torna a demanar des de  el poble mes transparencia, tota, treball compartit, presencia directa la carrer dels polítics i menys costos i parafernalies. Començar de zero de veritat.No com esta fent el PSOE per substituir els seus deteriorats cacics.El Pedro Sànchez de marràs ara sabem que va ser membre del consell de caixa Madrid fins el 2009. O sia que com a Bankia va votar a favor de les preferents, a favor dels sous milionaris dels directius, a favor de la nefasta compra del Bank de Florida i en contra al Congres d'una  comissió que investigues l'affaire Bankia. Per ell el que vol es l'independentisme i la violència de genere, sempre que el genere no sigui financer no se'n parli mai mes. Penso que ERC ha fet be per aixo en no demanar la compareixence dels Pujol. Si que es poltica pero ara s l'hora d'hisenda i si ha delicte, la justicia. No cal treurel's a l'arena dels lleons. A sobre el New York Times acaba de publicar la llista de espanyols que tenen diners a l'estranger. L'encapçalen Botin, Aznar, Cospedal i Rato entre els 569 que de moment componen la llista. Als Pujol encara no he arribat. Ja sortira. O no.

Israel Palestina.

M'agradaria explicar en unes línies aquest conflicte que dura un segle enquistat. Principalment es basa en la identitat (posessio) d'una terra.Tan les armes com les negociacions han fet canviar els mapes de la zona mes que a qualsevol port del mon.El 1967 ja es defineix la presio israelita com a zona d'ocupacio.El discurs de la pena es que no tenen carreteres, ni menjar ni cultius, que viuen en un camp de concentracio i amb un mur que els separa. Aquest segle es radicalitza el conflicte amb el component religiós que sempre hi ha sigut. Israel ja crida mori  l'arab". Els dos bàndols han renunciat a la pau.La lluita per la terra arrenca del 48 però la guerra ja fa un segle que va començar.S'implanten els primers quibuts el 1909. L'imperi Otoma tenia el control que es va aliar amb Alemanya el 1915. Al mateix temps el Rene Unit promet Palestina als àrabs si es revelen. Però el 1917 es comprometen a defensar un esta jueu a la zona.a la declaració de Balfour. Pero almateix temps es reparteixen el control de la zona Amb França. El 1922 la Societat de Nacions fixa el mapa cedint el Transjordania al rei Abdulla, quedanse un petit mandat i donant el Golan a Siria. Total per retirarse de tot el 1947. La segona Guerra mundial envia milers de jueus a la zona i la ONU proposa 56% per els jueus, 43% per un estat àrab i Jerusalem zona internacional. Els palestins n ho accepten per considerar tota la terra seva. El fotut es que també ho pensen del mon.La independencia israeliana provoca la guerra i aquests es queden amb el 78%, que la ONU reconeix i que avui encara demana que es respecti segons la resolucio 242. El Nakba es l'expulsio de 75000 palestins que des de aleshores es consideren els que pagan al culpa de l'holocaust. El 48 Egipte es queda Gaza i Cisjordania per Jordania.El mapa es tenyeix de color israelita i el 82 es tona el Sinai a Siria. Els 70 la guerra de Egipte i Síria contra Israel Mobilitza al mon per Yom Kippur, fins la pau de camp David de 1978El 81 Israel ataca Liban perseguint l'OAP de Iasser Arafat. Les massacres dels camps Sabra iXatila fa que es crei Hezbol.lah, mentre Israle Potencia Hamas.El 87 la primera intifada. Oslo 93 i 95 nomes porta una mica d'autonomia a Palestina.El pacte divideix Cisjordania en tres zones la palestina la israelià palestina i la israelià.L'Assassinat de Rabin mentre firmava l'acord provoca que es dupliquin eslasentaments. El 2000 la visita de Sharon a les mesquites provoca la segona intifada, reprimida brutalment malgrat els esforços de Clinton. atacs suïcides, setges i el mur del 2002 incompleixen els designis de la oNU. Tambe fracassa la ruta del quartet Onu, Russia,EUA i UE. Hamas des de els eleccions de 2006 es la bestia negre d'Israel. La retirada de colons per costos no ha arreglat res ja que els palestins estan igualment bloquejats per la franja. E govern de Hamas i Fatah provoca la tercera invasio des de 2008 israeliana, encara acostanse al genocidi. L'aigua del Jordan i el desert de Negueb son altres causes de l'enfrontament.La demografia i els 5 milions de refugiats son l'altre motiu per evitarne el retorn. El declarat estat jueu no admet un estat per les dues etnies perque serien ciutadans de segona i possibles terroristes.

la sauna

En el blog del viatge, m'he deixa una cosa. La tarda de la sauna. Primer homes sols que sempre m'ha semblat estrany en una societat civilitzada.. L'ambient focs. L'entrada que si mig oberta per respirar. També perds visió i estas en un mon fantasmagoric El el hammam en diuen. Ara tira aigua a les pedres calentes, ara no que t'ofegaras. sempre hi trobes la parelleta i l'expert que sap de tot. Sense rellotge sap la humitat i la calor. I sense rellotge sap quan han passat els 10 minuts i ha de sortir. Marejos, vòmits, desmais, baixades de tensió, tot per relaxar el cos i netejar els poros. Una cosa que cada deu minuts has de para no potser bona. Una vegada vaig anar amb el Fede i pendent i incomode amb les miradetes no em vaig en recodar de la medalla del grup sanguini que portava i em vaig fer una cremada de cal deu. Aquest dia, a la del hotel que varem anar el senyor Enric i jo, jo assentat no hi cabia, devia ser per suar encara mes. Però espera que no s'acabat.Pots passar te hores al vestuari, com si hagués cua, sense trobar l'entrada. I en sortir, dutxa, també a l'entrada despullat, dutxe d'aigua freda i si n'hi ha , caminar sobre el gel, Ni Guantanamo nena.Diuen que per anar be del tot hi ha d'haver hi un masatgista si pot ser turc. Que ames son peluts, peluts. Quan acabes que també son 10 minuts estàs destroçat i com si t'haguessin apallissat. De fet pot ser que un home de 100 kl. se't hagi posat a sobre.i I tu a terra, clavante les tires de la fusta preparada contra la humitat. O marbre.

l'autentica cuina

Quan vas de viatge, sobre tot si estàs ben programat i sense gaires cales, sempre dines a casa o millor  dir mai dines a fora de l'hotel on has comprat el pack d'habitacio, i mitja pensió. A les hores et perds,banda de posar al personal company de viatge en un contrada diferent, pots valorar la cuina autòctona. La prova es, que com a tendència turística em sembla be, no varem anar mai a cap, nomes la ruta del bacalao qui hi hagués.Es pot fer de dues maneres i et pots equivocar molt amb les dues.Pots anar recomanat per una guia o uns amics que hi han estat i pots trobar te que hagin tancat, que sigui horrorós o que estigui amb obres. Crec que el bonic es trovarlo on estigui i passar per camins i carrerons potser no tan explotats. Pot ser que mengis be o no, que et facis la foto o tampoc i que puguis comparar si et quedes dos nits com va ser el nostre cas a Trondheim. Coneixes a lo millor al xef i sempre si t'interesa la gastronomia pots afegir un comentari. Ets pots equivocar o descubrirne un de nou, El meu consell es que aneu sempre als mes vells, moltes vegades ja tancat o en el a dintre o afora hi veieu mes gen. La clase social de la gent ja es cosa vostra, però ho marca els euros dels plats que son a fora al carrer exhibint la seva luxúria i innaccesibilitat per molts.

l'estiu que ens espera

Hi ha un mon que ignora l'altre el que no pot fer vacances diguem ne pijas. No son mala gent i tampoc es cap escàndol però en aquests moment difícils. Aniran a Menorca, si pot ser amb llocs reservats si tenen canalla, s'entretindran ala cuina si tenen apartament, perquè s i surt malament es va al xiringuitu de la platja. Desprès si la canalla els deixa llegiran tot lo atrassat i ja a la muntana faran senderisme o curses, bicicleta i participaran en les activitats estiuenques del seu poble. La coa de recapta, el gaspatxo i lacrema de carbasso son els mes utilitzats per sortir del pas i la calor estiuenque. I de llibres te'n passo dos que parles de les vacances catalanes. Si Beethoven pogués escoltar me de Ramon Gener i Un estiu a l'emporda de Marius Carol.  Aquest el tenim a casa.

Mathieu

Avui et parlo del desastre per mi de planificacio que esta fent el Barça enguany. I ja  cal senyalar com a culpable al ZUbi tot i lo be que em cau.En Bojan se'n va al Stoke i jugara amb un central català que també hi ha anat a parar. I el Xavi es queda perquè no li volen pagar la liquidació que reclama per marxar. Lo del Mathieu es un error i explico perquè. En 20 anys el Barça s'ha gastat 167 milions de pessetes. El mes car Txigrinski i el mes vell Thuram amb 34 anys. Mathieu reuneix les dues condicions fatídiques. Es el defensa amb mes de 30 anys mes car de la historia del futbol. Com que no en tenen prou ara volen Marquinhos. D'acord que Garay i Alexanco també van ser cars, aquest 100 milions de pessetes que no s'havien pagat mai per ningú. En aquests 20 anys un no ha jugat ni un partit com es Henrique. D'altres entre 1 i 99 que son Tigrinski, Anderson, Dehu, Bogarde, Pellegrino,Couto,Blanc, Popescu, Chrstanval, Mario, Edmilson, Thuram, Caceres i Milito. Una mitja de 55 partits casdascu. Nomes 5 han passat de 200 partits:Pique,Abelardo,De Boer i Marquez. I el Puyol que ja hi era des de sempre. Patirem.

la nena valenta

L'altre dia vam anar a la presentació d'un nou conte de Pau Joan Hernàndez, un amic del poble que escriu molt be i recita excepcionalment. El seu nou conte es diu El laberint de la plaça de la Font. Allà es on viu la Carla una nena que haurà de ser valenta perquè d'un dia per l'altre els hi posen el pis en venda i el  telefon ja no rep trucades e les seves amigues del col.legi. Tu també has de ser valenta ara fins que puguis fer froznt sola a les adversitats que t'estan passant. Com va ser valenta, la Georgina Miro, a qui el Pau va dedicar el llibre. I ho va fer perquè el dia dels pastorets, el seu germà petit que feia de nen Jesús es va posar molt malalt, tan que el va venir a buscar un helicòpter per portar lo a l'hospital com de vegades fa el pare. I a les hores, la Georgina es va fer forta i va interpretar el seu paper com ho hagués fet si hi fos el seu germà que finalment es va posar bo.Va venir a presentar tambe el llibre Anna Manso, una escriptora i guionista, (el MIC) i que escriu i parla amb unes olleres especials que diu que l'ajuden a explicar millor les coses. El seu article es titula genericament La pitjor mare del mon i molts amics li diuen que es molt valenta per haver tingut, parit tres nens. Jo la vaig veure feliç,enamorada de la seva feina i sobre tot agraïda al Pau Joan, perquè un dia a va ajudar a publicar sense conèixer la. Hi ha gent molt valenta com tu.

Oslo

Hi vaig veure molt poques samarretes del Barça. I menys de la nova segona equipacio, aquest vermell fosforito. Va ser assentat al Karl Johans, al hard Rock Cafe que vaig veure un noiet, suposo que de la teva edat, amb una samarreta legal del Barça. Legal vull dir homologada. El local era de cervesa. Amb una barra llarga, fosca que recorria tot una banda de l'espai. Era mig mati i uns nens van demanar un suc de taronja amb frambuesa, que es veu els hi agrada molt. Pel que vaig entendre del cambrer, aquí els sanFranciscos son amb alcohol, poc, però n'hi posen. El cambrer debia ser un estudiant a Oslo perquè tenia que preguntar moltes coses als que portaven me tatuatges i percings que ell. I de fet tampoc devia ser nòrdic, perquè va arribar una noia i va sortir de la barra per abraçarla. Això els d'alla no ho fan ni que faci molt de fred.  Doncs aquest carrer, amb l?opera, l?ajuntament, la zona nova i el Palau Reial es el principal que s'ha de visitar. Ells recomanen el museo víking però j el vaig trobar molt fluix.Les naus incompletes i cremades moltes d'elles i moltes es debien enfonçar per el pes de l'armament que hi posaven A mes no i¡oblidis que tenien els casc pla. Osia que alguna cosa no devia funcionar del tot be.Una ciutat freda que vol deixar de ser ho. Parcs senyorials, palauets austers, tot molt net i aigua freda a dojo.

L'os combinat

Si que es veritat que no hi ha en les entrades dels parcs naturals un manual per fer de com has de tractar als ossos.Uns diuen que has de portar galetes. No se si caldria segons els cas una escopeta. Son figures que impresionan finsd tot els petits. En un bar varem demanar un combinat i ens van dir l'os polar. Desprès va resultar que tampoc tenien els ingredients que tampoc sabem quins eren.El que diuen es que no els has d'empipar. Pots córrer si pots, l'avi no, però sense perdre'ls de vista perquè es veu que corrent molt mes que nosaltres. I el que es veu que glaça la sang son els seus crits sobre tot de nit.Els mes sofisticats i  ecologics diuen que amb la rateta d'un mirall els pots entretenir. Val mes que no ens hi trobem. A Noruega hi ha molts boscos però no son molt frondosos.Muntanyes, rius i cascades son el paratge ideal per aquest gran animal pelut a qui li encanta el sucre i les formigues, especialment a un, el formiguer. De tot el mes què volen els ossos es medirse l'esquena en un tronc d'arbre dret i pillar alguna caixa de galetes d'un cotxe. I ha molta gent que sent un cert atractiu per l'abraçada del os, que sense broma sol ser mortal perquè t'aixafa totalment. El que has de pensar sempre si alguna vegada en veus algun es ells son a casa seva i tu no.

Bou amizclero

A veure si ho trobem en català. Es un bou importat per Noruega i que s'ha adaptat molt be. Es un animal perillós, entre el búfal i el nostre bou pelut. Es solitari i te els petits entre amig i juny. Just quan el nostre Guia ens en parlava. Varem baixar del autocar per travessar un pont que es ballancejava i amb lletre que deia cuidado amb el Bou amizcolero. Tampoc en varem veure cap com d'os o d' alce. Com al teu país, es tot tant gran que tenen molt espai amb tan de parc natural. Si que varem veure vacàs. Sobre tot les de la reina que tallant la gespa de sa majestat. S'alimentan d'una herba especial i viuen també amb uns horaris especials, O sia com una reina. Les munyissen de manera diferent i es veu que no cada dia. La seva llet s'envasa apart de la llet dels supermarkets i en aquests moments costa 20 cèntims de corona mes. Es l'animal que estàtic, uneix els kilòmetres de terra que no esta edificada. Un dia del recorregut, les veiem a quasi totes ajagudes a terra. Ens van dir els pagesos que allà això vol dir que plourà. Com va ser el cas. La calma del paisatge i les proteïnes devien ser també el que alimentava de manera tan potent les gallines que varem veure a la reproducció d'una Granja vikinga. El Bou esta al costat de grans països com Dinamarca, Suecia, o Finlàndia. Peró amb al seva historia de conqueridors i de lluita per les llibertats ja n'ha tingut prou de moment. Com el bou.

18 de juliol

Es un dia maleit. En el seu moment va començar la guerra civil espanyola que ja estudiaràs, el govern espanyol es nega a parlar amb Catalunya i uns soldats prorusos ucraïnesos han derribat un avio amb 295 turistes, 16 d'ells importants científics del SIDA. Dic tot això perquè l'avi acaba de tornar d'uns paissos plens de pau i ordre, netedat i una certa riquesa. També perquè aquest viatge l'escriure al blog de l'Annia.Tu potser tardas mes en llegir lo. Ara mateix veig difícil, com deia aquell amic meu, acompanyar te a l'altar. La teva banda canadenca t'esta apartant del pare. Amb unes males arts que tu mateixa jutjaràs quan siguis gran. No els podras perdonar mai per que ets intel.ligent i sabràs el perquè de tot plegat. També m'imagino que tardarem en veure'ns per skipe. Tampoc sentiré potser mai mes "look avi" i m'ensenyaras un nino. Mirarem de seguir la teva petita vida traves del pare com poguem. I mirare cada dia una estona aquesta fotografia amb paraigues que tinc al meu despatx. A ningú, quan la mort ja ho fa prou, se'l pot apartar d'aquesta manera de les persones que estima i que l'estimen. El que si et dic es que mai mes em descalçaré ni em rentaré les mans per poder te fer un peto. Si el dia que et vaig conèixer hagués sapigut parlar angles amb fluidessa, millor que no, m'hagues sortit la vena violenta avi Jaume davant la injustícia, i plorant, això si, m'hagues carregat  a algú. Peró no et preocupis, per que l'avi, si ens arribem a trobar algun dia, veuras que no tinc mitja bufetada. També et diré que em deixaria matar si així aconseguís que els que te'n estant fent tan, no et fessin mal. Jo que  deia que et veia mes que a l'Annia. Aquest dia amb la Rosa li varem demanar al Papa Noel de veritat que et vingui a veure cada any de part nostra i al menys aquest ens va dir que si i de veritat. Per fugir de tots els familiars , metges, psiquiatres, supervisors, policies, jutges, psicòlegs i advocats que t'ompliran de merda el cap, tindràs que aprendre a refugiar te en els somnis. Fer te un mon teu fins que el pugis visitar. Es el que farem tots, pare inclòs fins poder te tornar a abraçar amb la força de l'amor de tants anys de no fer ho. A les hores, forta com seràs, veuras que igual que el sol de mitja nit, la veritat no es posa mai. Tens tota una vida per recuperar el que ara et neguen. I a les hores ni oblit ni perdo. Aquí la única pagina que tindràs que passar es la d'aquest blog que des de d'avui es la única manera de que sàpigues algun dia que es el que est passant. Al menys fins que l'avi es pugui posar a l'ordinador.També miraré de no escriure sempre així. Diuen que la venjança es menja freda. Encara tu i jo junts hem de veura passar per davant de casa, els cadàvers fisics o intel.lectuals,dels qui, avui un altre 18 de juliol, no s'estan comportant segons les lleis de la naturalesa.

grooming

Es l'assetjament a menors a traves de la xarxa. Les denuncies creixent, Ja es un problema seriós.Ara han detingut un jove de 17 anys com instigador de converses sexuals i sol.licitud de fotografies compromesas a menors. Fet que els lliga inevitablement a la pornografia infantil.avui dia hi han 58 denuncies però els Mossos diuen que poden ser moltes mes. Clar que cal que l'afectat s'adoni que ha caigut en una trampa no se senti indefensa i faci el pas de dir ho i denunciar els fets, la vergonya que senten , la por fa que no sàpiguen com tallar ho.El nivell de denuncies encara es mes baix que l'agressio sexual física. Cal que com el tot lo infantil, s'hi impliquin tots els estaments afectats, Pares, escoles, administracio,... Els grans no son prou hàbils en l'ús de les noves tecnologies i acaben culpabilitzant als fills i acusant los de jugar amb foc. Se'ls ha d'educar, fer pedagogia i actuar coordinadament. El et es tan greu que ja estan augmentat els suïcidis fins i tot.

Vinyoli

Estem en el seu any. Avui fa 100 anys que va néixer. I avui em ve a veure l'Oriol.El meu amic del cuarto de cintes d'Informatica. Ell va ser el primer que em va regalar i dedicar, un llibre seu, Llibre d'amic.Te'n poso unes línies. Feliç dolor el del qui viu, tocat per la fletxa enverinada amb el curare el cec. Perquè ferit i mentre per la sang li cremen els foscants humors, crida l'ajut del sagitari que s'allunya". Va passar de presa la seva condició humana, de treballador dels poemes, de astròleg dels versos en un mon, el seu que era fosc i liquid. L'enigma perquè la vida era tan curta. Som un instant apunt de trencar se, un cop de vent a la matinada. Una barqueta de sucre dins el llac de moment immovil amb l'ancora de no res. Angoixat, sense saber que beure ni a qui estimar, deia el poeta Joan, el mes gran del nostre país i encara no ho sabem, que la poesia el portava lluny de la realitat. Una realitat que mai es de veritat del tot ni màgica. L'unic cert es que avui ve l'Oriol i per un moment tot semblara ser ahir.

Antonio Massanell

L'han anomenat vicepresident de la Fundació la Caixa com em sembla que es dirà ara. L'he felicitat dient mes o menys que ja era  hora i com sempre a la mitja hora em donava les gracies i una abraçada, Es un crack. Nomes te 5 anys menys que l'avi, però quan va entrar ja se'l veia que valia. Era el noi de les cintes. Peró havia estudiat a Londres i sent de Vilafranca, vestia be. Enseguida va a ser programador i amic dels seus amics. Es el que deia, des de la planta 22, que cada vegada que mirava per la finestra, estreta, veia a un de nosaltres agafant un taxi.Quan en van anar maldades a comunicació em va oferir una feina de disseny de impresos molt interessant. mai sabre si vaig guanyar al Ciro pero no importa. Desprès vam creure de comú acord que tenia que tornar a premsa, fora del seu aixopluc i que ja no podria ajudar me mes. Doncs encara, anys mes tard, despres del meu periple desgraciat per la territorial, la seva secretaria em va veure, li va dir i em va treure de carretilles per posar me a RRHH. Ell em va donar la medalla dels 40 i em va ajudar a no perdre la casa. Sempre m'ha tingut un apreci que m'emociona. Havíem coincidint en alguna discoteca, sempre havia viscut al poble i la darrera vegada que el vaig poder saludar fora de la feina va ser a un restaurant d'Altafulla, al costat de la platja, amb el Rafel i la seva família. Gracies per ferme saber que has estat aquí tots aquests anys i repeteixo moltes felicitats per la feina tan ben feta i noble. Llarga vida al Servei Electrònic contable.