Vinyoli

Estem en el seu any. Avui fa 100 anys que va néixer. I avui em ve a veure l'Oriol.El meu amic del cuarto de cintes d'Informatica. Ell va ser el primer que em va regalar i dedicar, un llibre seu, Llibre d'amic.Te'n poso unes línies. Feliç dolor el del qui viu, tocat per la fletxa enverinada amb el curare el cec. Perquè ferit i mentre per la sang li cremen els foscants humors, crida l'ajut del sagitari que s'allunya". Va passar de presa la seva condició humana, de treballador dels poemes, de astròleg dels versos en un mon, el seu que era fosc i liquid. L'enigma perquè la vida era tan curta. Som un instant apunt de trencar se, un cop de vent a la matinada. Una barqueta de sucre dins el llac de moment immovil amb l'ancora de no res. Angoixat, sense saber que beure ni a qui estimar, deia el poeta Joan, el mes gran del nostre país i encara no ho sabem, que la poesia el portava lluny de la realitat. Una realitat que mai es de veritat del tot ni màgica. L'unic cert es que avui ve l'Oriol i per un moment tot semblara ser ahir.