Tots contra Marquez

Comencen els 18 gran premis de moto GP. Dovicioso ha col.locat la Ducatti la primera. Lorenzo i Rossi faran l'imposible per evitar el tercer títol consecutiu del de Cervera amb Honda.Amb Pedrosa retirat de moment per la lessio del braç que no recupera, Pol Esparguero amb Yamaha i l'Aleix amb Suzuki i amb equip oficial , com Maverick Vinyarles li van al darrera. Barbera també amb Ducati sera l'escuder.Tito Rabat seguira aprenent a Moto 2 iAlexis Masbou ha fet primer a Moto 3

Serena Urdiales

Hi ha noms que quadren perfectament amb la persona. Es el cas d'aquesta poetessa viatgera i inventora com es defineix. Viu la seva vida atrapant el temps dins d'un vago de tren. Va aprendre Català en uns cursets d'un sindicat. Ella es argentina però no se sent d'enlloc, no tan sol d'aquest mon. Un passatger una vegada li va recriminar que li volgués vendre un llibre i dient li que era una merda li va tirar a terra. El va recollir i li va a començar a parlar,i al final li va comprar. Sap que ha tingut sort. Ha patit i s'ha fet forta.  Ha inventat el generador poetitzador cromàtic.Es un llibre giratori circular que barrejant versos de tres poemes en generes 729. La pega  es que es car per l'elaboracio.Te novia i ha lluitat molt contra la homofobia.  Coneix els mercats que reciclen millor el menjar, roba que regalen i botigues barates o de segona ma. Sis mesos a cada continent, com les orenetes diu. Ha viatjat per tot Sudamerica i una vegada al Amazones en mitja hora va vendre tots els llibres al vaixell on anava.Treballant de cambrera un client li va dir que els projectes estaven a les ratlles de la ma. I des de les hores es dedica a l'edicio. Li agrada a xocolata i els llibres van a euro, de poesia i contes."A magas y vagabundas" esta escrit per la seva mare. Ara ven "La relogica invisible". I diu que a BCN hi poca sang al'hora de trobar feina. Als 39 anys ja no te senses, Sense parella, sense feina, sense casa. Ara en te dues, Una aquí i una allà, abanda dels àmbits de vaixells, bus, trens i avions. I per un euro el llibre....

JOSEP Aragay

No se si sou família. El Josep (Barcelona 1889- Breda 1973) va escriure "El nacionalisme de l'art"Per ell la cultura i l'art eren estructura d'estat.

exclients

De la transició. Ara hem de ser ciutadans de ple dret. Coincideix tot plegat amb un debat d'ara fara un any de la Fundació catalana de l'Esplai. La democràcia esta malalta i moltes institucions en crisi profunda.Las lleis no son suficients per generar canvis sobretot en societats amb un dèficit democràtic com la catalana i l'espanyola. El debat va generar tres idees i una estratègia. La delegacio i la relació clientelar. Hem interioritzat la cultura de la delegació dels assumptes col·lectius en la politica professional. Considerar el comú com a propi.S'associa la propietat a l'ambit particular privat. La qualitat i la vida quotidiana.S'ha compartit que difícilment es creible que el sistema millori si n som capaços d'introduir la democràcia, el sistema en els ambits de cada dia. L'educacio es l'única eina per la cultura democratica. L'educacio es l'aprenentatge, l'experiencia i la participacio en una autentica cultura democràtica.

la guarderia

Improvisada. son les 8 de la tarda. Es presenta un llibre molt maco de fotos sobre els cingles del Bertí. Flaixos es diu. Una sala gran de centre cívic, un exterior en obres i en una angle de la sala, 15 o 20 marrecs, jugant amb coses que ningú sabrà mai com s'hi han posat i arribat. Engabiats  i sense criteri encara per guardar silenci, feien la menor gresca que podien. Peró l'orador, un eminent geògraf i l'autor, el Jesús, no tenien cap culpa de que a lo millor els pares no hi fossin. Alguns assentats, d'altres pulsan tecles de instruments que entonaven nadales i d'altres imitant coses que havien vist als circs. Deu haver hi una distancia mínima per posar una guarderia a prop del autor d'una conferencia. Uns nens que aviat seran molt alts, massa grans ,plens de grans, vergonyosos i amb poca paciència. Podem fer tantes coses amb l'arbre que ens fa por moure'ns del seu costat. Suposem que mes endavant agafaran el llibre i l'entendra. Peró hi han altres estratègies per ternir los mes entretinguts. I sinó a casa  ben vigilats. La mare resant per no tenir que pujar un pis per protegir se i el Roger buscant un arbre al que enfilar se. Una altre vegada o  farem tot millor. L'unic el Paulov que va demostrar l'evidencia. El llibre molt interessant.

Andalucia

Es la única autonomia que no ha canviat mai el govern en tota la transició. Ara PSOE ha repetit victòria però amb menys escons. Han lograt controlar el gran ascens de Podemos i seguir ser l'alternativa al PP que ha sofert una forta davallada. L'unic que ha pogut fer Podem es treura li a IU un important espai d'escons, doncs n'havia arribat a tenir ne 20. La considerable incompetencia en comunicacio i la buidor del seu missatge, el converteixen casi en res.La seva Susana Diaz que ha guanyat no amb el temps suficient per desbancar a l'estat al Pedro Sanchez tindrà amb aquest resultat dos efectes. Seran un tàndem mes fort i radicalitzaran el discurs i s'espera que els fets, per ocupar el terreny de Podemos. Mobilitzaran la abstencio d'esquerres, en un moment en que el socialisme català s'esta emmarcint. No hi haura espai per el dubte.

Barcinona

El museu d'historia ha obert un recorregut per els fonaments de la ciutat del segle IV al VII i es pot veure el Baptisteri i l'aula episcopal. Explica una mica el pas de Barcino a l'Edat Mitjana. De l'aula on es despatxaven els assumptes públics, al baptisteri situada on hi l'actual catedral.Al MUHBA ja es pot passejar des de el segle I al XIII.. Basicament en tres fets; la crisi del imperi Roma, la legalitzacio del cristianisme i la invasió el pobles germànics. Jo els hi deia bàrbars.Hi han 120 peces del 'epoca, monedes, mosaics, peces funeràries,...als 310 m2 presentats dels 4000 del total des de el 1998.Els visitant ho feien malbé. Deu anys desprès s'ha protegit i ja es pot visitar de nou.Al segle IV a Barcino les elits van assimilar el cristianisme. Peró el segle V els visigots van preferir per la situacio estratègica, Barcino a Tarraco. Es va seguir el culte arria. Es van instalar amb les famílies i soldats al nord a l'esglesia de Just i Pastor. Hi havia doncs dos cultes.El bisbe protegia la ciutat. Fins i tot hi ha una tomba del bisbe que convivia amb les dues religions i podia combatre el frau fiscal.També hi havia una piscina amb forma de creu les escales i forma octogonal. Tot va arribar fins el segle XVI.

no copiis

Diu que amb l'internet, els estudiants d'ara sou els que mes copieu. Copiar y pegar en diuen. Es veu que el 75% dels estudiants del mon copien total o parcialment els seus treballs. Jo penso que no ho he fet mai. Tenia por. Com l'acudit, "digame una piedra i el company li diu: basalto. Basalto repeteix l'examinat. No le oigo digame una piedra: basalto li diu el company i ell repeteix BASALTTOOOOO!!!!!!!. Potser el problema es que els hi fem mes buscar informació que pensar la. El meu professor preferit, el Ramon Barnils deia sempre: copia, copia, copia, i al final crearas per tu mateix. Hauriem de buscar l'excelencia. Una societat que nomes vol aprovar serà una societat mediocre. Demanem als alumnes coses que poden plagiar fàcilment. Hi ha una pressió molt forta de les notes. I davant dels companys.No som conscients de que estem plagiant. I de que no ens enxamparan. Pensem que tot es de tots . I no. Al nord es una mica diferent però no gaire. Recordeu el ministre que va dimitir per plagiar la tesis doctoral. Com que pensen que ja esta fet, els estudiants no veuen el sentit de la recerca de nou.El criteri es que una t'ensenya ser bo en la teva professió i l'altre que aprens. L'avaluacio tindria que ser una mica mes transversal. Seria mes competent.

el pare

Torna a ser el dia del Pare. De sant Josep, el dia que l'avi Joan ens feia crema cremada. De fet m'en recordo cada dia. Ara es fa molt a facebook de posar una foto seva i  escriure li unes paraules sentides, tan si hi es com si ja no. He trobat una anècdota divertida al diari. Tu el pare ja el vas poder felicitar amb una postal el dia dels enamorats, des de l'escola. I li vas poder escriure que l'estimaves. Doncs un senyor angles, l'Edward Parker, va perdre fa 65 anys, la cartera en unes obres on treballava de lampista. Ara l'han trobada darrera d'uns prestatges. Feta pols, però amb els documents intactes. I entre ells, el que mes l'havia preocupat, la única foto que tenia del seu pare. I que des de aleshores no se'l havia pogut mirar mes. Amb 89 anys, la va perdre els anys 50, l'ha retrobat un altre obrer entre els cables elèctrics del palau Lambet bombardejat per la segona Guerra mundial. Un periodista, Jack Clayton de la BBC, va decidir buscar al propietari i la seva historia ha donat la volta al mon. Entre els documents intactes hi havia el resultat de d'una radiografia que havia sortit be, del 1948 i la targeta del servei de salut que posava l'adreça i no encara el telefon. Va ser la targeta per com el van localitzar, ja dement senil, però content de veure les fotos altre vegada. Quan el periodista el va anar a veure a Essex, estava amb la seva esposa Constance que recordava el disgust que havia tingut  "No son els diners, son les fotos que em sap greu"quan ella li va dir No passa res.

Arrasar Barcelona

El gener de 1939, Miquel Serra i Pàmies, el PSUC va rebre ordre d'un agent soviètic del Komintern que arrases la ciutat. Que destruís les vies de comunicació i centres neuralgics d'energia per impedir l'aprofitament del enemic quan entres a la ciutat. Ho farien amb les municions amagades al metro i es calculava que moririen unes 200 mil persones pèr els incendis que es provocarien. Va desobeir i en un judici a Moscou practicament acaba en un gulag i mori exiliat a Mèxic el 1968. Això es el que explica Guillem Martí en la seva novel.la històrica Cremeu Barcelona, nomes ens hagués faltat això ja, que era el germa del seu besavi.L'ha escrit a partir de les cartes des de Mèxic, perquè no han pogut comptar amb la documentacio russa de l'antiga Unió Soviètica. Ara preparen un documental i això esperonara la documentacio. A Mèxic es va retrobar amb la seva dona que es va exiliar saben per engany que ell havia mort.Qui havia mort era el seu germa petit a la Model, les germanes represaliades i sense feina enlloc.Un idealista marginat per la historia que desprès de la guerra era home sec, trist, cansat, seriós,discret i reservat. Un home amb qui hi podies comptar per el que fos. L'home que es va negar a  coordinar la crema de Barcelona.

La Marato de Barcelona

 17000 participants i molts que van acabar els 42,195 metres amb una cara de satisfacció que superava de molt el cansament.Els que no corren animen des de la vorera arraulits en les llenques del sol que entren a l'escenari.  Veuen com uns altres humans, preparats o no canvien el seu cansament per l'emocio de la arribada. Avitualla ment amb begudes isotòniques cada 3 kilòmetres. I els números, 37, 38, 39...40,41 que augmenten la il.lusio i la força poca que queda a les cames. Encara veus davant teu un que va caminant i l'adelantes fàcil. El Filipides que es qui el va córrer per primera vegada com a missatger, va acabar molt mes destroçat que molts que s'havien penjat un numero per si els tenien que buscar. Alguns disfressats, alguns amb carosses, alguns porten un cotxet i hi han yayes i superheoris. Una altre manera de anar tirant es menjar fruits secs. Cada kilòmetre un com a premi per haver lo acabat. No se si son moltes 42 ametlles o avellanes, els dietistes diran. La Meridiana ja es lluny i quan arribes a la plaça Catalunya ja has fet la meitat. I et comensa trobar corredors de cara. Uns caminant menjant una taronja, d'altres vermells com un perdigot per haver ingerit per sopar un entrecot de cavall i un porro de vi espès com la sang. El km. 15, a la Pedrera es la part mes entesa, dels admiradors. Que no es fàcil, que papa tu pots, i pancartes familiars com aquesta Manel, Vas be, no afluixis!.Hi ha qui llueix la roba completament nova i d'altres que van descalsos. A la sortida t'enteres de que als km 30 hi ha el "mur". Es que el cos ja ha gastat el glucogen  i comença amb el greix, que no es tan bona benzina. Un estranger ha posat una paradeta de fruita que els guiris confonen amb un avituallament. I li començant a agafar mandarines. L'home comença a córrer tant, perseguint les seves mandarines que es mes probable que guanyi o al menys acabi la marató. Quan torni no trobara ni la parada.

BPA

Es la banca privada andorrana la denuncia que ha sofert per blanqueig de diner, amenaça el finançament del pais i per tant l'estat. El pitjor es per arrivar i sera quan se sapiga la sanció del tresor del EUA. Ara mateix tots els diposits estan en risc i arriben fins a 1544. La policia ha detingut al conseller delegat de l'entitat, 20 anys en el càrrec i home de confiança dels propietaris, per la trama del xines  Gao Ping. Gestiona 10785 milions d'euros i nomes te unes reserves de 400. La solvència era del 17% i la liquiditat el 80%. LA BPA es present a Europa, a Madrid, banco Madrid que l'han tancat i intervingut, Uruguai i Panamà. L'origen es la Banca Cassany fundada el anys 30 i ara BPA el 1957A mans de la família Cierco, català exiliat, va fundar tambe l'exportacio de Phillip Morris i sectors immobiliaris i hotelers, creant la cadena Plaza. Amb 5 oficines tambe feia activitat comercial amb un total de 556 treballadors. S&P donava per perdut el banc ja que el govern Andorrà amb nomes 400 milions d'euros de pressupost no pot donar cobertura a la desfeta bancaria i que no tenen ames el suport del banc central europeo ja que no son de la zona euro. Diners precedents del crim organitzat. Serà difícil evitar ne la fallida perquè so el 19 % del PIB. El 1968 ja va fer fallida el Sobanca i el 2007 es va intervenir el fons Valora

66

Li vaig dir al Joe que amb un sis mes seriem el dimoni. Els ha fet l'Antonio, el hagués fet el Rafel si la vida no l'hagues agafat distret,  i els faran el Ferran ,el Gango i l'Arque. Es veu que va ser un divendres, 1 d'abril de 1949 que vaig veure les primeres llums a la clínica de la caixa de santa Madrona a la cruïlla de Via Laietana, Aragó . Primer fill de Juan i Montserrat que em van inscriure com Joan Francesc Jaume segons costums de l'epoca. Aquell noi era jo i d'aqui uns dias ho tornarem a cel.lebrar amb el següent programa: M'agradaria despertarme amb musica del tipus sirex amb el conjunt de la Barceloneta a la sala d'estar de casa. Lleuger desdejuni a base de totes les coses que augmenten els estrògens. Cafè, alguna mica de pa o pasta, un lleuger formatge fresc o mantega amb foie o sobresada. Conexio ja perquè la Lídia dels matins m'informi amb la seva treva de tertulians, molts dels quals em felicitarien si sapiguesin que els miro. Desprès de perdre el temps amb l'ordi, sortida la jardí, per obrir la caseta de l'Ares, posar li esmorçar així com a les gallines i el conill. També veure un moment respirant fons, quins colors a posat la natura a aquest dia de cel.lebracio.També acceptaria uns núvols y algunes gotes de pluja fina. Petita lectura de critiques i llibres de  cinema tot preparant el musical, o la poesia en gotes de Joan Margarit. Si l'exit 'empenyes  a baixar a Barna en aquest moment dinaria a l'Urretxo amb qui volgués acompanyar me, deixant el Traver o el Moli per dates mes convencionals.Taula sense estovalles, i sota els arbres que per la ocasió deixarien passar  un raig de sol per provar les antirefractants. Començaríem amb una cervessa suau holandesa, unes croquetes variades petites amb fritura de verdures i un fricandó amb un pastis gelat. Bufaríem encara amb cava i el carajillo seria amb whisky que fa mes festa, servits per les dues atractives i juganeres filles del amo que no arriben als 20. Cal abrigar se encara al sortir amb el chaqueto, tot pensant que mai he portat bufanda ni necessito encara basto. Els boscos propers a on hem deixat el cotxe recorden el Canada i per tant al Pau que no hi es. La melancolia es desferma i puja l'altaveu interior la cançó de la François Hardy. Si s'escau una pel.lícula francesa tipus El principe de las mareas i comença el recital de whasapp. Una veu marca el camí del gin tònic i si poguessin els pares em felicitarien. Gracies. A la nit voldries protagonitzar una orgia de dos que sortís als diaris. El mes probable es que tot acabi amb una conversa entorpida per la tos i beben una altre cervessa, que el fricandó estava fort. Penses una vegada mes si superaràs l'operacio i que el quirofan es com les neus perpetues, un lloc fred i solitari per deixar hi la pell. A tots els amics ens veurem esquiant, fins i tot els que no en saben i ens prenem alguna cosa per tirar avall.

Tikrit

Es la ciutat on ha arribar l'exercit de l'Iraq, amb tot l'Iran el darrera. Aquests s'estan fent la tercera guerra mundial per el seu compte amb els fatxendes i manipulats EI. Es possible que m 'acabin posant una bomba 3D al blog. Ja estan a 160 km de Bagdad. Tot s'ho quedara de moment Iran, que recordem son el centre dels talibans, que tenien aquell lider de la bomba atòmica, Araquehajehemdinat, i que controlant Iraq, cosa que no han pogut o sabut fer els americans amb deu anys de guerra, es posen a tir de pedra de Turquia i Siria,que acaba de fer 4 anys de guerra. Aquestes guerres d'ara, per la tele que t'expliquen com operen de tiroides a uns periodistes o a unes dones que nomes volen ser lliures. Demano a facebook que no vull veure com trenquen escultures antigues als seus museus i com tiren gais des de els miretes mes alts que tenen, els volen per veure com  destrocen altre vegada les seves cases i carrers sempre inacabats. Per veure com les mares alliçonen els nens contra el que diu el cora, i els hi posen bombes a les mans o a les cintures. Ara a casa nostra n'han detingut no se quants. I els mascles no hi son. Estan fent cua per les 12 verges que els esperen al seu paradís. O com aquesta nena de 8 anys casada que ha mort rebentada sexualment. No voldria saber res d'aquesta societat mundial malalta, però no puc ignorar la distancia i cada dia 500 d'ells salten les valles que nomes tenim a 1000 km. Estan molt a la vora i els catalans segons com serem frontera. O del Marroc o d'Europa.

el preu

A Madrid, ja era hora, les seves capes mes humils es pregunten ja que han de fer perquè Catalunya no se'n vagi. Una tercera via ho faria pensar a molt independentista que no ho te clar. Peró aquesta es una bona idea que no te seguidors, que no se'n ten. De tota manera es coneixen les escasses aliances que te la idea. Podemos esta buscant el seu espai a la rua. També hauria de ser que el català no fos un estigma i positivar lo al carrer de  veritat. Combatre algun tabac que serveix per contesta el multilinguisme.Algun partit vol combatre el diccionari i assenyalar les institucions que marquen les diferencies en mig de la legalitat. Algun partit poc ortodoxa que vol lluitar contra el catalanisme en l'eix identitari. L'anticatalanisme hi vol fer política normal a partir de la nacionalitat sense adscripcions. 40 anys de democràcia no han curat el franquisme. Al final molts els engran a pastar fang.

el guitarrista

del cantador, l'Ovidi. Toti Soler tenia una relació artística del màxim nivell i enteniment, i única en el mon de la Cançó amb Montllor. Semblant a la que han tingut algun guitarrista flamenc i el seu cantaor que recordem tots, Camaron o Paco de Lucia. 20 anys d'oblits i homenatges, esclatant ara en tota la plenitud. L'inici de l'Homenatge a Teresa, es el index mes exponencial d'aquesta col.laboracio. Es la creació d'Ovidi d'un llenguatge per la guitarra, fusionat amb el progressiu i el flamenc. Estil despullat i sobri, com a A Alcoi. A les cançons no i havia marge de recreació ni improvitsacio. La llibertat era total en els recitals de poemes i en els discs mes poètics. Soler explica que partien d'un patronatge clàssic però immediatament improvisàvem com si fos jazz, o una mena de jazz.

jornada intensiva

El principal objectiu del debat a  primària es evitar que la disminució d'hores lectives i el pes de les extra escolars generin desigualtat en la formació. Aviat acaba la proba pilot aplicada a 60 escoles de primària de 9 a 14, de 9 a 16 si dinen al centre. La proba es prorrogara entre d'altres coses perquè s'ha de comunicar l'horari al matricular se i ara no es pot fer. També cal mes temps per defensar l'horari partit i per estudiar casos particulars. El pacte que sigui no pot afectar  el rendiment acadèmic, a mes incideix directament amb la conciliació familiar. Son dues hores al migdia molt difícils d'omplenar. El fora de classe es el mes controvertit. I sobretot en l'esfera publica, on l'activitat extra escolar no s'ha de pagar ni tenir un cost per les pares. Es important aconseguir ho i no ha ser de ser dificil. Tot es posar s'hi. D'aquesta manera serem encara una mica mes un país del nord.

dia internacional

de la dona. Ha portat una bona noticia. Desprès de molts anys de lluita, una ONG ha aconseguit que Malawi prohibeixi casar se a les nenes de menys de 18 anys. No es pot cel.lebrar gaire perquè cada anys es casen al mon 15 milions menors de 15 anys. Una menor cada 2 segons, el doble  de la població de Catalunya, una de cada 5 dones al mon. Son casaments forçats per la misèria, la tradició i l'analfabetisme que encara en provoquen mes. Aquestes núvies son propietat de la família d'un nuvi molt vell que frecuement les violen, els hi encomanen infermetats, deixen l'escola i sovint moren per el part o l'embaras. I nosaltres no entenem com algú es pot vendre la filla. L'antidot es igualtat i educació.Que no les apartin de l'escola, que no siguin persones de segona i que puguin gaudir de la infantessa. Ens hauríem d'indignar molt mes perquè tinguessin una vida mes digna o simplement una vida que es seva i de ningú mes.

la bufetada

França es planteja si es pot donar una bufetada o no. Europa l'ha renyat per autoritzar el dret a corregir dels pares. França prohibeix el castig físic als mestres però no als pares. No volen canviar la seva llei. Cinc paisos mes han estat denunciats per el mateix tema. Psicòlegs diuen que el castig físic es inacceptable i demostra la frustacio paterna. 44 paissos ja l'han abolit. Suècia va ser ne pionera el 57 no perdonant als pares i el 79 va prohibir fins i tot qualsevol tracte humiliant. Chipre o va fer el 94, Israel el 2000, Grècia el 2006, Espanya el 2007 i la darrera ha estat Nicaragua el 2014. Els experts es reiteren en que es una pèrdua dels papers i si s'exerceix contra un infant es mostra d'incompetencia. Cap estudi avala que la bufetada tingui efectes positius al menor. Amb el cop o la fuetada no n'apren. Al contrari es sent trist i rabiós. També hi ha qui diu que una bufetada ben donada a la vida no fa mal a ningú.

estrucutures d'estat

Superen clarament tots els pactes fets fins ara. CIU i ERC aproven els pressupostos tard i en solitari. L'oposicio els critica per ficticis i insuficients. I el sobiranisme solid i transversal te sis mesos per acabar la feina. A mes a mes a l'ANC s'encen la llum vermella de fer una llista civil per el 27S cosa que no tothom h i esta d'acord. Sembla que la politica sigui un estat d'anim. Els de ciutadan's han sabut veure que sempre els mateixos remenen les cireres. A diferencia dels nous, com la gasosa combinen amb tot.El parlament es fragmentara. A  CIU li faltant vots mentre es perd en polítiques petites i no comença el pols amb l'estat, i ERC s'ha de fer mirar perquè de liderar el projecte  ha passat a tenir tan de fred.Si hi afegim la CUP que ho esta fent molt be, es poden trobar el setembre liderant la transversalitat envejable.  I com deia Fernàndez a la comisio de investigacio, generositat entre catalans.

Dr. Spock

Els trekkies estan de dol.Leonard Nimoy, personatge central de la saga Star Trek, Ha mort. als 83 anys despres de la seva ultima estrena, Star Trek,en la foscor. En la ficció un jove actor, Zachary Quinto, el substituirà i li desitjava "que les bandes d'angels cantin el teu cos." Nombroses series de televisió i quatre direccions de cinema entre elles A la recerca d'Spock." i" Missió salvar la terra" el 84 i el 89. Actor el 1987amb la invasió dels ultracossos. Recurregut i encarregat per sempre, el  ser de les orelles amb punta. Va publicar el 1975 amb el títol No soc l'espock . A les 5 histories del film, tot i que, sentintse com actor i el nom de No soc l'Spock interpretantlo 5 dies a la setmana.A mes dels Emy TV Guide el van considerar un dels 50 personatges mes importants del tv. Durant 19 anys ningu li va demanar que s'impliques en la saga Star, fins que va arribar el director JJ Abrams. D'aquesta manera va estar content de tornar a treballar. Nascut a Boston el març del 31 i fill d'immigrants jueus, va començar la carrera de nen en series com La dimensió desconeguda.