El gener de 1939, Miquel Serra i Pàmies, el PSUC va rebre ordre d'un agent soviètic del Komintern que arrases la ciutat. Que destruís les vies de comunicació i centres neuralgics d'energia per impedir l'aprofitament del enemic quan entres a la ciutat. Ho farien amb les municions amagades al metro i es calculava que moririen unes 200 mil persones pèr els incendis que es provocarien. Va desobeir i en un judici a Moscou practicament acaba en un gulag i mori exiliat a Mèxic el 1968. Això es el que explica Guillem Martí en la seva novel.la històrica Cremeu Barcelona, nomes ens hagués faltat això ja, que era el germa del seu besavi.L'ha escrit a partir de les cartes des de Mèxic, perquè no han pogut comptar amb la documentacio russa de l'antiga Unió Soviètica. Ara preparen un documental i això esperonara la documentacio. A Mèxic es va retrobar amb la seva dona que es va exiliar saben per engany que ell havia mort.Qui havia mort era el seu germa petit a la Model, les germanes represaliades i sense feina enlloc.Un idealista marginat per la historia que desprès de la guerra era home sec, trist, cansat, seriós,discret i reservat. Un home amb qui hi podies comptar per el que fos. L'home que es va negar a coordinar la crema de Barcelona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada