66

Li vaig dir al Joe que amb un sis mes seriem el dimoni. Els ha fet l'Antonio, el hagués fet el Rafel si la vida no l'hagues agafat distret,  i els faran el Ferran ,el Gango i l'Arque. Es veu que va ser un divendres, 1 d'abril de 1949 que vaig veure les primeres llums a la clínica de la caixa de santa Madrona a la cruïlla de Via Laietana, Aragó . Primer fill de Juan i Montserrat que em van inscriure com Joan Francesc Jaume segons costums de l'epoca. Aquell noi era jo i d'aqui uns dias ho tornarem a cel.lebrar amb el següent programa: M'agradaria despertarme amb musica del tipus sirex amb el conjunt de la Barceloneta a la sala d'estar de casa. Lleuger desdejuni a base de totes les coses que augmenten els estrògens. Cafè, alguna mica de pa o pasta, un lleuger formatge fresc o mantega amb foie o sobresada. Conexio ja perquè la Lídia dels matins m'informi amb la seva treva de tertulians, molts dels quals em felicitarien si sapiguesin que els miro. Desprès de perdre el temps amb l'ordi, sortida la jardí, per obrir la caseta de l'Ares, posar li esmorçar així com a les gallines i el conill. També veure un moment respirant fons, quins colors a posat la natura a aquest dia de cel.lebracio.També acceptaria uns núvols y algunes gotes de pluja fina. Petita lectura de critiques i llibres de  cinema tot preparant el musical, o la poesia en gotes de Joan Margarit. Si l'exit 'empenyes  a baixar a Barna en aquest moment dinaria a l'Urretxo amb qui volgués acompanyar me, deixant el Traver o el Moli per dates mes convencionals.Taula sense estovalles, i sota els arbres que per la ocasió deixarien passar  un raig de sol per provar les antirefractants. Començaríem amb una cervessa suau holandesa, unes croquetes variades petites amb fritura de verdures i un fricandó amb un pastis gelat. Bufaríem encara amb cava i el carajillo seria amb whisky que fa mes festa, servits per les dues atractives i juganeres filles del amo que no arriben als 20. Cal abrigar se encara al sortir amb el chaqueto, tot pensant que mai he portat bufanda ni necessito encara basto. Els boscos propers a on hem deixat el cotxe recorden el Canada i per tant al Pau que no hi es. La melancolia es desferma i puja l'altaveu interior la cançó de la François Hardy. Si s'escau una pel.lícula francesa tipus El principe de las mareas i comença el recital de whasapp. Una veu marca el camí del gin tònic i si poguessin els pares em felicitarien. Gracies. A la nit voldries protagonitzar una orgia de dos que sortís als diaris. El mes probable es que tot acabi amb una conversa entorpida per la tos i beben una altre cervessa, que el fricandó estava fort. Penses una vegada mes si superaràs l'operacio i que el quirofan es com les neus perpetues, un lloc fred i solitari per deixar hi la pell. A tots els amics ens veurem esquiant, fins i tot els que no en saben i ens prenem alguna cosa per tirar avall.