dilluns, 30 d’abril del 2012

Lluis Recoder

Es un dels homes de Mas mes seriosos. Conseller de Territori i sostenibilitat i no diu bajanades ni apretat per la situació financera que considera compromesa.Li agradaria una Espanya intervinguda per que es farien les inversions que cal en infraestructures, no ave's i baixaria la prima de risc. L'actual pressupost inclou en el corredor mediterrani, Madrid, Alacant, Castelló i Granada. Creu que Vueling ha fet un gran esforç però no pot cobrir encara el buit del Prat, pendent de la gestió com Reus i Girona, i lamenta un cop mes les minses inversions en rodalies, un 7% del total. Es dels que creu que el mateix model Vegas no es possible aquí i que Catalunya no serà intervinguda perque no hi haurà autoritat moral. Davant les ofenses dels ministres espanyols creu que ens haurem e plantar i que la paciència davant la vocació de servei s'esta acabant. Peró també diu que no es poden tancar caixes sense el suport de la ciutadania i que el procés estatutari pot portar cap l'estat propi.. I pensa de veritat que al 2020 el 20% de l'energia sera renovable. Per lineas d'ajut per l'eficiencia o per estalvi a les llars. Un túnel amb llum per un conseller amb llums.

diumenge, 29 d’abril del 2012

No es queda

Amb la fantàstica i rapida nominació del successor del Pep, Tito Vilanova, no ha donat temps a plorar el necessari per cadascú ni admetre tota la transcendencia que per la gent corrent, culers o admiradors d'aquest xicot tan jove (40) te aquest fet, en principi esportiu. Peró tot necessita un dol i una assimilació. S'en va, perquè se'n va, un referent una il.lusio per una societat malmesa i amb manca d'estimuls per la lluita del dia a dia. Una patacada, tan còmodes com estavem, que ens fara agafar maduresa i fer nos, potser d'una vegada, grans. Rapidesa, eficàcia i intel.ligencia, com es ell, s'han produït els fets. El Pep tornara, però no avui ni demà. Ha fet molt per guarir l'eterna divisió del barcelonisme caïnita, ja des de Suarez i Kubala. Com tot nomes avancem si estem disposats a sumar. Hom va veure la tranquilitat amb que Guardiola explicava el seu adéu. Portava molts mesos madurant el que diria i li va ser fàcil.Es el temps que ho acaba tot i ell ara el vol per ell. Ja va dir que ara els seus fills no podrien tocar tan de la vora als jugadors. I no pensem que encara que vegi els partit per la tele o al camp (ho dubto), trucara al mòbil del Tito per parlar ne si va malament. Estem sols de moment i tothom fa el seu camí. Sort a tots.

dissabte, 28 d’abril del 2012

presons

Mai he entès perquè els condemnats a presó, siguin terroristes o no han d'estar a mes de 1000 km de la seva família, si es que hi ha lloc mes a la vora. Dic això ara que el govern es planteja acostar els etarres a Euskadi. Les condicions de seguretat se suposa que han de ser extremes a tot arreu.No per  ser mes lluny hi han menys posibilitats d'escapar se, fins i tot al reves ,I els únics perjudicats son la pobre família, que ja te prou pena amb la desgracia la que sigui per visitar los si volen. Com sempre, la il.logica triomfa i vinga gent amunt i avall. Hi han presos fins i tots a Irlanda, Mèxic, Portugal e Anglaterra. ara un advocat sud africa asesora als abertzales i tenim el referent irlandès. Jo no diria que no necessitin reinserció quan surten, perquè encara que polítics son criminals. Com no sigui per fer los passar mes fred, però no es cas de Huelva, Madrid o Paris. De fet sembla que nomes caldria aplicar les lleis i normatives actuals pe realitzar aquest acostament. Pero una part del mateix govern no hi esta d'acord. El mes curiós de tot veient el mapa es que a Catalunya no n'hi ha cap de pres etarra.Les armes han callat i Europa apreta. Racionalitzacio i estalvi. 

divendres, 27 d’abril del 2012

SGAE

Mentre esperem la confirmació de la marxa de Guardiola, les SGAE faran eleccions. 21000 socis per 39 membres de junta. Jo votaria al Jaume Sisa(Autores mas que nunca) perquè pensa que cobrar si però que no tenen que discriminar als territoris per la llengua. Es vol descentralitzar i el futur es fusionar se amb entitat europees del mateix caire. Vol director professional, participacio dels socis, limitar els poders del president i treball d'equip.La recaptació s'ha d'actualitzar i modernitzar especialment en el tema digital. Vol informatitzar tot i renovació rigurosa. La manera de fer farà canviar la 'imatge, regenerar i sanejar. Reinventar se per ser moderns i oferir estabilitat al artista. Mentre els tuits van confirmant la marxa del Pep, em diuen que compartira micròfon al Lluis Llach que tornara a cantar per la Fundació Lluita contra la Sida. Serà el 8 de juny al Palau Sant Jordi i hi participaran Silvia Perexz Cruz, Mishima, el mateix Jaume Sisa, Antonia Font i la Marina Rossell. Serà la primera i pot ser darrera vegada en una any que podrem tornar a veure a l'exentrenador del Barça.

dimecres, 25 d’abril del 2012

començar

El mes dificil d'un bon llibre es la primera linia. Aquella que et capta i fa que no puguis deixar de llegir. D'un reportatge que he vist, m'agradria jugar a escollir un començament imaginari per cadascu de vosaltres. Mira, per l'avi, de Tolstoi, "totes les families felices s'assemblen". Per la Rosa, "Mrs,Dalloway va dir que ella mateixa compraria les flors" de Virginia Wolf. Pel pare "00.1(hora local) aterrizaje efectuado sin ninguna dificultad" de Eduardo Mendoza. Per tu "Durant molt de temps m'en vaig anar a dormir d'hora" de Marcel Proust, Per l'Annia "Erem molt joves.Crec que en tot aquell any no vaig dormir gens" de Cesare Pavese.Per el Blai "L'home es com el mar. Penetra i es penetrat" de Blai Bonet. Per la Gala "Els parpres en obrir se, van fer un clac gairabe imperceptible" de Josep Maria de Sagarra. I fins i tot un per l'avia Tere, "Al fons d'una vall hi havia tres granges" de Roald Dahl. Inicis brillants,enigmatics, moltes vegades contundents que t'obren el gran interrogant de l'obra que tens a les mans. Enigmes per descobrir en tota una vida de lector.

sis milions

Son les roses que s'hauran venut per Sant Jordi mes o menys. Una per habitant de Catalunya,doncs n'erem 7 i mig, però es veu que mig ja ha marxat enguany. Això vol dir que quasi ningú s'haura quedat sense, amb uns preus, que si no la talles del teu jardí, oscil·la entre 3 i 8 euros.Això s'encareix en funció dels ornaments, espiga, senyera catalana, cordo i paper o caixa. Em diu el pare que encara no t'ho ha explicat be que espera que siguis mes gran. Jo penso i li vaig dir que ja toca començar amb aquesta tradició que voldrà dir tantes coses quan aleshores si siguis mes gran.Les roses mes demanades, això t'ho tindria que explicar la Rosa, son com sempre les vermelles, però es veu que blaves i blanques van guanyant terreny.Una de les reines es la Red naomi, amb una poncella molt grossa, i pètals gran envellutats. L'altre la Freedom, que es la mes gran i la que mes espersonalitza. En un dia es venen practicament la meitat que en tot l'any. Encara que també ni han amb els colors del Barça, aquest tampoc estarà un bon any per aquests colors. Hi han botigues que en uns anys han passat de vendre'n 700 a 5. I es que fins els xinesos en venen de grogues.

somnis

Hi ha dies que passen com un somni i t'allunyes de les rutines. Son dies que hi passen altres coses de les habituals i que queden com un record que a lo millor algun dia reproduiran en somnis.L'avi sovint en te de dolents i una mica violents.. Ahir em vaig despertar sentat al llit i cridant paraulotes.  El somni havia estat que veient un partit no se de que, una monja jove i cul gros pegava a una nena no gaire gran. L'avi li deia que que feia i marxava. Peró desprès un nen començava a pegar també a la nena i aleshores l'avi si que es va enfadar. De vegades passeges amb vells amics de la infància o parles molta estona i molt plàcidament amb l'avia Isabel tot prenen alguna cosa. avui me'n han explicat un d'un nen que estava en l'obrador d'una pasteleria i es quedava bocabadat devant de tantes coses bones i dolces que hi havia. Poden menjar i agafar el que vulgui. no escolleix res i nomes va amunt i avall admirant-ho tot. Ara es veu que les pasteleries que li provocaven el somni han tancat. Peró aquell nen del somni, ara ja gran, no pot evitar para se a mirar, cada vegada que passa per davant d'una. Com cada vegada que sens aquella veu...

diumenge, 22 d’abril del 2012

incompetents

Un dels generals mes incompetents de la historia va ser Antoni Berenguer. La morbositat dels fets esta en que un sol error seu pot generar la mort de milers d'homes al seu servei.En aquest català es mes greu.Pot liquidar un poble sencer. El 1713, la guerra de sucessio abandona per pactes a la seva sort a Catalunya, sense aliats i els borbons avançant.Barcelona va decidir organitzar se sota les ordres del general castellà Antonio Villarroel, fill també de militar. Es va plantar al setge i bombardeig borbònic. La tècnica belica del moment recomanava fer sortides fulminants per mantenir la moral i assetjar  l'enemic.Villarroel va idear enviar 1000 homes per mar amb cavalleria a Vilassar i tornar a BCN reclutant gent coordinadament amb la ciutat. Un bon pla i un mal cap el del català mes perniciós del XVIII, el diputat militar Berenguer. En desembarcar s'assebenten de que a Mataro hi ha tot el blat que alimenta l'exercit borbo de 40000 homes.Berenguer no va voler atacar el diposit per por de que els seus soldats afamats matessin i violessin a les famílies botifleres a qui va mostrar mes amor que a la pàtria. Atacat de fòbia social, va abandonar els 5000 homes reclutats i se'n va tornar a BCN embarcant a Alella.No vulguis saber el que va dir Villarroel. El general de la rauxa va seguir lluitant fins ser empresonat amb una crueltat extrema. Berenguer es va oferir al nou regim servilment. En el nostre camí actual cal veure, abans de que sigui tard, quins son els nostres "generals" assenyats i per tant traïdors.

dissabte, 21 d’abril del 2012

universitat

M'acaba de trucar el pare. Avui es el cumple de l'avia Tere. Desprès la trucaràs per felicitar la. Suposo que mai vindràs aquí a la universitat. Ara n'acaban de doblar el preu. Si que t'haig de dir que potser era una mica barata, sempre depèn de per qui i penso que això fa que o s'aprofiti rou. El govern condiciona totes les pujades a poder elevar el percentatge de beques al 30%. Doblant el preu un curs pot arribar a costar 3000 euros. Fins a les quartes repeticions es pot apujar el preu fins els 100%, de 25 en 25. Es eduiran les titulacions que no arribin a 40 alumnes. Els professors tindran mes hores de docència i per tant menys recerca, entre d'altres motius perquè no se'ls ha avaluat i aprovat la seva tasca des de fa sis anys. Entre tot plegat la universitat superior es podria estalviar fins a 3000 milions de euros.A Catalunya serien 510 que inclourien també l'educacio obligatòria i postobligatoria, fins i tot diuen que poden augmentat a 130 els alumnes per classe. Quan l'avi estudiava arquitectura a l'ETSAB, érem 170 per classe i grups per curs. Com a Baqueira, A.B.C.D.E.F. Jo era a la F, diguem pijo.

la fira d'abril

Es una cel.lebracio d'origen Andalus que l'ajuntament de BCN ha protegit en excés durant molts anys abocant hi una forta quantitat de diner. ara diuen que ho revisaran però a partir de l'any vinent. S'ha d'acabar d'una vegada amb els privilegis a canvi de vots, totalment incerts, transport gratuït els dies de al fira i comportament mafiós de la organitzacio que cobrava als firaires 5 vegades mes per la llicencia.Enguany encara s'instalara al fòrum fins el 6 de maig. L'ajuntament cobrara les taxes i a canvi te que pagar tots els serveis des de la llum fins els sanitaris i la seguretat. 300000 euros de subvencio ho justifiquen hores d'ara el manteniment de la tradició. Es logic que a Sevilla, amb les seves paredetes, pernilet de jabugo i vins d'aperitus cel.lebrin la seva tradició treien a mes a mes, els vestits de faralaes, les carroces i les mares de deu en processo. a les casetes s'hi troben els amics i les colles i sempre que ho veus t'agafen ganes d'anar hi però sempre amb gent coneguda. No es el cas de la vegada que vaig anar a Can Zam, amb una pluja immensa i una cua de cotxes infinita, on vaig viure per primera vegada i ultima, amb fang fins els genolls, la fotesa d'una festa que no es nostre i que mai hauríem de tornar a pagar. Per molta població immigrant que sigui.

dijous, 19 d’abril del 2012

carmanyola

Abans tots els nens que dinaven a l'escola ho feien amb un menú. Ara, ja un 20% no poden pagar ho i se'l porten de casa amb una carmanyola. Això comporta que ara que escoles i govern controlin el que i porten. De totes maneres els centres hauran de garantir la nevera, el microones i monitors. Deuen 75 milions a las llars d'infants que demanen una subvenció de 1600 euros per plaça. L'avi de petit també dinava a l'escola. El bistec era tan dur que una vegada se'm van escampar els cigrons, com bales, per tota la taula al tallar lo.  A les hores et castigaven sense acabar de dinar de cara a un armari. Un altre dia, com que ja m'encorbava, em van lligar amb una escombra al respaldo de la cadira. Em sembla que les monges era la Immaculada Concepció, la meva sor Teresa i era al carrer San Lluís, 1 de Gracia. Amb els esmorzars no hi ha problema, Peró amb les carmanyoles, venint de cases diferents, poden haver hi intoxicacions i desprès busca qui n'es responsable. El consell escolar decidira,segons unes condicions bàsiques del govern, com han de ser, sense prohibir les mai. Una feina afegida a les escoles, una consequencia mes de la crisi, i pèrdua de llocs de treball d'aquells que preparaven amb condicions aquests caterings equilibrats.

dimecres, 18 d’abril del 2012

expropia

Vol dir que si abans era pròpia ara ja no ho es. Argentina ho ha fet amb el 51% de les accions que abans havia fet baixar un 11% per comprar a mes baix preu. Jo en principi en volia sumar a dir que no m'importa perquè Repsol no es meva. Peró em sembla que haig de callar perquè tal com esta tot, segur una part de la pensió hi es posada. El govern espanyol ha reaccionat com si fos seva i recordem que es una multinacional privada dirigida per un tal senyor Brufau que no te massa sort. Recordo quan era president d'una escala i va donar permisos al porter per fer un hort al terrat. Els pisos inundats encara riuen ara. Peró l'aigua de l'hort s'ha convertit en petroli i Argentina el vol controlar davant la propera demanda d'aquest cru. La seva presidenta i un ministre sense corbata ni cartera, expropien, es neguen a pagar 8 milions d'euros i prenen la seu d'YPF. Espanya, sense força de cap tipus internacional, nomes pensa enviar una fragata i el submarí com si fossin les Malvines.Els inversos del mon ho veuen malament i EUA fa el tonto. Ja deia Dick Cheney que l'energia no pertanyia al mon de les empreses sinó que era questio d'estats. El mercat ja no fixa els preus. Cap estat que en tingui acceptara que els seus ciutadans no el pugin pagar i amb nous jaciments l'autoconsum serà mes gran. La pensió ho te cru.

dimarts, 17 d’abril del 2012

carxofada

Va ser en la 13a educo a Sant Boi del Llobregat, que la Unió de Pagesos crides no i recollís firmes contra l'eurovegas. Un improvisat estand format per caixes de fusta aguantan un taulo, transportador de carxofes,presidit per una pancarta era el receptacle humil. Una pancarta feta el 1976 en la que el sindicat ja reclamava que es salves el pla del Delta i fos la zona protegida que es ara. 35 anys desprès l'han tingut que tornar a treure perquè creuen que tornant a estar es perill o pitjor.Una bicicletada i dinar popular rematara la protesta sota el lema de Volem pagesos no casinos.Es demana al mateix temps als alcaldes dels municipis posiblement afectats que s'hi oposin de manera oficial i sense mirament, davant dels dubtes dels socialistes. Tothom signava de seguida en conèixer el que representaria el projecte per el territori.es considera que no es cap oportunitat de feina i que les xifres exagerades del projecte son la millor propaganda contra el mateix. La gent ja se'n riu de les promeses com la dels pisos per aturats que ja en tenen un i no el poden pagar. L'unic que augmentara es l'immigracio que treballaran en unes condicions laborals denigrants per l'occident. Poc es podia la carxofa que ja prou feina te per enfrontar se a les gelades com la d'aquest hivern, que ara es veu amenaçada per el mon del joc. I el Parc agrari no es per jugar, per com deien de petit amb el menjar no s'hi juga.

dilluns, 16 d’abril del 2012

caça major, caça legal

Ja se que el teu poble es molt caçador- A Bigues també hi ha una associació i el seu president, el Ferran, home culte i bellissima persona ne's el president. Peró també ell explica el que li costa mantenir el ramat dins la llei. Aquí maten per regularitza el bestia peces petites. Peró matar un elefant a l'Africa, segons els ullals, pot valdre entre 10000 i 100000 euros. Peró entre la furtiva i la turística, l'ivori esta prohibit, es causant encara estralls entre la població en perill d'extincio. Mes l'elefant de bosc que el de sabana.La caça legal diuen que esta ben regulada i això afavoreix l'especie. El que no controlen son les màfies. Espanya es de les mes asesines.A partir de 6000 euros ja poden matar un impala o un òrix. Del 2007 al 2009 van entrar mort a l'estat, 1740, 1398 i 1608 trofeus.L'empresa en questio t'ofereix 14 dies, les fotos i vídeo per 60000 euros incloent ja l'elefant. El rei de la selva, el lleó no es el de veritat, ha guanyat aquesta vegada al rei de merda. El trofeu ha estat per la causa republicana que es qui ha fet la caça major. La peca ha perdut el poc prestigi que li quedava i la figura d'un aristòcrata insensible i capritxos, a sou del poble, no ha mort un animal protegit, sinó que ha enterrat el seu pedegri monàrquic i arcaic en una cacera a Botswana.

travessia

Cent anys de la tragèdia del Titànic, un creuer de luxe que avui no tindria vida ni navegable ni financer. No tenia quasi opcions de lleure, les habitacions eren molt petites i els supervivents els va recollir el Carpathia. Les classes social avui abord quasi han desaparegut, S'han quedat al moll, els pobres ja no pugen.L'espai d'utilitzacio publica ha passat del 18 al 70% i l'únic que coincideix es les ganes d'oferir confortabilitat. En canvi ara no admeten gossos en general ien Titànic n'hi havia.No se ara també els transantlantics tenen biblioteca, sala de fumadors d'homes i sala d'escriptura per dones. No se si ara hi han serveis religiosos, però no hi havien piscines, arbres, botigues, cinemes, espectacles, surf i pistes de patinatge. No s'aturaven a ciutats i l'únic era respirar l'aire pur del mar a coberta.El viatge era mes utilitari que d'altre cosa. Transport de Correu, mercaderies i emigrants. Estava pensat per l'eficiencia, per solcar els mars i superar les inclemències. la curiositat es que els vaixells actuals, poden no corren tan com el Titànic,doncs la seva missió es diferent. El que no entenc, serà negoci, son aquests dos baixells que faran el mateix recogut, sopar, musiques i sirenes de perill, amb 1309 passatgers.Un dels barcos a tingut que tornar per indisposicio d'un passatger, diuen.

diumenge, 15 d’abril del 2012

la republica

El dia de la república per excelencia s'ha de parlar de la República de les Repúbliques, Rusia. Quina posició prendria ara si hagués una escalada militar econòmica contra l'Iran. Doncs malament però en trauria profit. apujaria el preu del seu petroli i podria afrontar amb mes dinerons l'incert mandat de Putin.  Gazprom ja va deixar el gener del 2009 Europa sense gas en resposta de les amenaces de EUA i UE per haver envaït Geòrgia el 2008. Va ser un simulacre de guerra freda, mig Europa sense calefacció.on els hidrocarburs juguen el paper que abans tenien els misils i el comunisme. L'ADN de Putin es al KGB i la RDA, per això va fer bones relacions amb Alemanya. A Dresden havia conegut un policia de l'Stasi, desprès empresari i banquer, amb qui va acordar la construcció del Nord Stream, la canonada marina que transporta ,milers de tones de gas a Alemanya. El G8 de San Petersburg el 2006, Putin va dir que l'enssorrament de la URSS era la catàstrofe geopoltiica mes gran del segle XX. Era com va dir Glucksman el filosof francès, com si la Merkel es lamentes per l'ensorrament del III Reich. El FMI i el Banc Mundial respiren mes tranquils ara que amb aquelles Repúbliques Soviètiques.

dissabte, 14 d’abril del 2012

el nº 2

Ja han acabat els republicans les seves primàries. Mitt Romney s'ha trobar de cop sol al abandonar Santorum, encara mes conservador que ell, la cursa cap la presidència. Ara encara ho te mes difícil, perquè no sabrà motivar als seus electors enfront Obama i per tant necessitara revulsius i fer coses. La primera d'elles i una de les mes difícils es elegir el nº dos de la candidatura. Aquest va ser el gran error en l'anterior legislatura de McCain, que va elegir la Palin i axis li va anar. Pot escollir entre un llatí, un retallador de benestar, una dona o un obrer blanc d'origen. Amb tots no podrà cobrir tots els flancs, perquè dels 4 terrenys on les enquestes no li son favorables, els 4 candidats nomes en cobreixen com a maxim dues. menters tant Obama no acaba de decidir quin serà el We can d'enguany. Dubte entre Guanyem el futur, una Amèrica perdurable,juguem net, no podem esperar per aquest ordre.El New york times li recomana un, No soc Mitt Romney, donat que aquest s'ha passat les seves primàries desmentin els seu passat.I també perquè aquest ha adoptat el pressupost del congresiste Ryan que farà mes rics i mes pobres, negant recursos a construir el país des de dins. si em tallo la ma perdre pes però tindre menys opcions de trobar feina.

divendres, 13 d’abril del 2012

les satrilleres

Hi havia una vegada a Aiguafreda, un señór dissenyador, pare d'unes amigues meves, la Clara, la Nani i la Carlota, que es deia Rafael Marquina.Basicament va ser famós, ja se sap que l'arbre tapa el bosc, per un invent prodigiós i desprès mil vegades copiat arreu del mon, d'unes setrilleres que no vesaven. segur que les de casa ho son. Les meves no perquè es van trencar però les estem buscant.Dic això per que comparteixo l'alegria amb les seves filles de la concessió de la Creu de Sant Jordi d'enguany. Encara que es molt pogre i no es gaire de comèdies, m'expliquen que esta molt content per aquest reconeixement, per mi molt tarda.Enguany donen 25 creus a persones i 15 a entitats.Les dones, amb 6 , tornen a estar poc representades. Una d'aquestes entitats es per la Societat Catalana de Biologia, reconeixen també la seva aportació a la recerca, divulgació i projecció internacional de les ciències dels territoris de la nostra llengua, i que celebra el centenari de la seva fundació (1912) i filial de l'IEC. Inicialment presidida per August Pi i Sunyer es va centrar principalment en la medicina, evolucionant cap la ciència en els propers anys, amb col.laboradors tan importants com Gregorio Marañon i Severo Ochoa.

dijous, 12 d’abril del 2012

armes

Se que al teu país la tinença d'armes es molt diferent d'aqui. Sempre m'han dit, el pare ho deia que en teniu moltes mes que els nord americans, que sou molta mes gent i passen moltes menys coses. I si passen son a gabinet. Suposo que la teoria deu ser la del avi Jaume. A casa sempre hi havien hagut escopetes penjades a d'alt de la paret, tampoc a l'abast de la canalla i un porro a la taula. I que sàpiga de moment ningú ha matat ningú ni hi ha cap del ram del aigua. Ara la família real ha protagonitzat un fet idiota. Un dels nets s'ha endegat un tret al peu, diuen quan estava amb el seu pare practicant tir, nomes amb 13 aus, casa la qual es prohibida a la nostra legislació. A mes rodeixats de guàrdies civils com estan sempre aquesta gent.Un "accident" del rei amb 18 anys ja va produir la mort del seu germà Alfons de 14 anys, també una setmana santa del 1956,  ves a saber com va anar. Per que amb aquest nano, primer caçaven, desprès feien practiques. Els dos germans, també, desprès de fer tir al jardí d'Estoril, quan estudiaven al despatx van disparar se simulant un duel. Una  estava carregada per algun diable republicà. La dictadura ca aconseguir que ni hi hagués autòpsia ni informe forense, ni cap investigacio. Com deia la reina al 'hospital, cosas de niños...I de poc seny en general.

el concert

Si fóssim bascos el nostre dèficit fiscal seria nomes del 1,4%.Dic això perquè els mercats cada vegada anuncien mes la possibilita d'intervencio de l'estat espanyol. Un estat que te representats aquí altament imbecils com la delegada del govern que va afirmar que si fóssim independents, Catalunya seria dels paissos mes pobres. Si estiguéssim intervinguts, Europa s'adonaria de la nostra realitat i no caldria anar tot el dia pidolant i sabria que som mes o menys rics i que encara  ho podríem ser mes.El que han de fer es ignorar el dèficit fiscal a l'hora d'aplicar retallades.Segueix sent noticia la desavenencia entre els diferents grups catalanistes i CIU segueix implantant la teoria de la pluja fina, que nosaltres de petits en dèiem la bota malaia. El panorama per la negociació es molt complicat i la sentencia contra l'Estatut no ajuda gens. Avui set empresaris petits catalans han despositat els seus impostos a l'agencia catalana i no a Hisenda. Ara veurem que passa.Si fosim bascos, el 2005 nomes hauríem pagat 11000 milions, se'm van pagar 21000 i ja el 2009 n'hauriem rebut 3400. El nostre dèficit des de 1986 es del 8%. El pitjor es que el primer bon dia es un no sempre.El concert nomes s'obtindra d'una manera. Amb determinacio.

dimarts, 10 d’abril del 2012

els bascos

En una de les seves festes nacionals, l'aberri eguna, el PNB, la dreta nacionalista va aprofitar per donar una cosa a l'esquerra abertzzal, BILDU, criticant los que no saben governar on manen.Aquests van mobilitzar milers de persones a favor de la independencia i organitzar una marxa a Pamplona.Total que sembla que els convergents son els que passen la ma per la cara ara als nacionalistes bascos, que amb un dèficit gens bo, defuigen l'independentisme express. Amaiur, Bildu i Sortu son alumnes adelantats de l'ERC del Carod del seu dia, de qui van aprendre una mica Otegi i Barrena.Es la formula de la via institucionals del tripartit la que neguiteja ara mateix al PNB que veu mes que amenaçada la seva hegemonia civil i parlamentaria.Urkullu es va presentar ahir com el pont amb l'espanya mes pepera i va insinuar al seva capacitat de pilotar el procés de pau 20 vegades endegat.ara comença una cursa per enterrar ETA definitivament i tothom s'ofereix per oficiar la ceremonia. Els mes normal es que ho fessin els familiars polítics mes pròxims, però com que es una foto maca, hi voldrà sortir tothom. Desprès de demanar que els bascos marxin de França i Espanya es va cantar en basc, l'estaca del nostre Lluis Llach i l'Eusko Gudariak.

dilluns, 9 d’abril del 2012

millores

son algunes de les coses amb que podríem millorar Catalunya. Espero que hagis trobat molts ous que es com cel.lebre-ho aquí la pasqua.Hi ha hagut una contundent resposta del Uriel a la frase dol govern de que seriem mes pobres sense l'estat Mira: la reforma laboral no seria tan injusta, controlaríem la llum i l'aigua, podríem fer el que fos mes oportú amb les infraestructures, marcarem el dèficit, mantindríem les pensions, ningú ens deuria res, valoraríem mes la nostra televisió publica, atendríem mes la llei de la dependència, gestionaríem els nostres propis impostos, no hi hauria amnistia fiscal, tractaríem amb mes criteri els temes del copagament, mantindríem a preu just els nostres diplomàtics a on fossin necessaris de veritat i fessin una bona feina útil, tindríem un salari mínim a nivell europeu, invertiríem el que poguéssim en innovació, desenvolupament i recerca, universitats i estudis a l'estranger, i posiblement hi hauria molt mes consens entre els partits de l'arc parlamentari, un cop els espanyolistes no tinguessin que jugar el paper actual. Partits que no tenen un paper institucional, que no representarien a quasi ningú excepte alguns nostàlgics, que deixarien ja per sempre mes de fer la Pasqua.AH!, i Barroso a dit que si Eslovènia es independent, Catalunya també pot ser ho.

diumenge, 8 d’abril del 2012

la mona

No se com serà la mona que et farà el teu padrí. aquí, la varem començar a menjar ahir perquè el Kevin hi pogués participar. M'he la vaig comprar jo seguint el mandat ded l'avi Jaume e Isabel que me l'ha compres jo sempre. Un sacher amb un ou i plomes. S'havien deixat el pollet i me'n van posar un de xines a preu de porcellana. Se'm fa estrany no veure el  cotxe del Kevin aparcat davant de casa. pel poble encara es parla sense saber ben be el que de la moció de censura.I aprofitant els dies de vacances li han donat ve a l'Oriol Junqueres que ha tornat adonar classes a la universitat. Diu que aprèn, esta en contacte en la gent i es guanya la vida si no fos polític.Proposa de nou que els catalans decideixin sobre els seus pressupostos amb una participacio que creu del 75 % I segueix matxacan que si Catalunya no se'n surt es per l'espoli de 16000 mil milions.Torna a posar l'exemple de Alemanya que va reduir defensa un 40 % i que l'estat amb mes de 650 000 milions de deute e interessos i prop de 6 milions de parats no se'n sortira.Sap que CIU valora ERc i les seves propostes serioses d'ingressar 1100 milions.No entén perquè el PP te que ser vicepresident del CCMA o cap d'informatius de la COM. S'acaba el temps i algú ho haurà d'explicar.

divendres, 6 d’abril del 2012

recessio

L'estat espanyol es l'únic que entrara en recessió el 2013 diuen els experts que ne l'únic que coincideixen es que s'han de retallar inversions. La Borsa, el deute, ha arribat avui als 400 punts, mes alt que Itàlia en el se dia i sort tenim que avui es festa a Europa i tanquen els mercats. S'han de fer coses a curt i llarg termini. El primer retallar i augmentar ingressos que es el que duen els pressupostos. El que no fan es reduir mes en defensa que en industria. Les taxes de l'impost de societats i justícia no seran suficients per cobrir el que vol l'estat, O sia que acabarem augmentant l'IVA. S'ha de reduir el dèficit public sense afectar el consum i la productivitat i tampoc trencar la competitivitat. O sia corredor del mediterrani i no Ave's. S'ha d'estimular la recerca R+D. No es pot com s'ha fet els ajuts a les polítiques d'ocupacio, fins com el CDTI, un 78%. No sortirem així de la crisi. Com a màxim no colpasarem l'estat  Que no pot fer front a les seves obligacions sense el prestamistes cada vegada mes nerviosos per la solvència.Aquests pressupostos no estimulen el creixement i en canvi mantenen la inversió de l'AVE. Ningú, a Europa, pot entendre res. Peró ja ens ho faran entendre ja,

dijous, 5 d’abril del 2012

marge

aquests dies plujosos de setmana santa, estem fent practiques amb el Kevin de conduir. Moltes curves cap a Sant Feliu, Centelles, avui a Gallifa, el Brull, Palau, Caldes i cada vegada mes seguretat i domini del volant.Es una manera de constatar una de les meves vides passades a altres indrets on Bigues ja començava a albirar. Tot i ser vacances els governs d'aqui i d'alla no aprèn de retallar, amb mala cara però sense treva i amb una certa complicitat entre ells quin remei. La mala cara del President Mas a la llotja del Barça n'es un exemple tot i el passi de la eliminatòria cap a semis.L'impopularitat nomes s'aguanta si fos veritat que es el mes convenient per el país.Ara resulta que els deutes cap a Catalunya no seran satisfets de moment fins haver h liquidessa. Hem passat dels famosos 1450 0 759,xifres que hom sap de memòria als possibles 219 del 2012. I la resposta es que no hi ha marge. Com aquests tans petits a la dreta on li demano al Kevin que si fixi com si fos una via al negociar una curva, Tanca, tanca, tanca, li dic. I ho fa molt be. El departament  que menys s'ajusta es el d'interior. De  mossos que no en faltin. Sobretot a les carreteres. No per apallissar les protestes que sens dubte hi haurà aquesta primavera catalana, tan florida. Com el marges bruts.

dimecres, 4 d’abril del 2012

torres

Ara discutim sobre l'alzada dels gratacels de Catalunya. Els mes amunt son ara mateix el Mapfre (154), el Arts, també i l'Agabar 144m. Les opinions van es de que fer un hotel de 3000 habitacions s'han de construir 50 pisos, de que perquè hem de limitar a 300 m. de que no es pot omplir la massa urbana de gratacels, que no es el nostre skyline, que la idea es no fer ne per frenar l'especulacio, l'illa com exemple de gratacel horitzontal i que ni amb una avinguda de 3 kms, aconseguirem portar el maleït projecte cap aquí. La polèmica es va encetar els anys 70 amb la construcció del Colon que feia 110 m. Com que encara hi ha espai horitzontal, no cal farcir la ciutat d'aqeusts monstres d'acer i cristall. L'ideal dels empresaris que volen tirar endavant el projecte es l'avinguda Strip on en 7 ks .acull 19 dels 25 hotels mes grans del mon. Això fa que es grans capitals es divideixin sociologicament en masculines (Londres i Madrid) i les femenines, Paris, Barcelona i Roma. De fet l'edifici mes alt hores d'ara es la sagrada família, 172 ms, que Gaudi no va voler que superes el castell de Montjuic de 173 m.deia que l'obra del home no podia ser mes alta que la de deu. Per això potser telefònica no va passar de 110 m al fortum de les cultures.El Vela tenia 178 i va baixar a 99.

dimarts, 3 d’abril del 2012

anniversari

El dia que vaig fer 63 anys, el diari parlava d'aldarulls a BCN, que a on es faria las vegas catalanes, si hi hauria amnistia fiscal o no, si acabarie sent Massachusetts, masachuches que diuen els petits o so l'estat espanyol acabaria sient intervingut per la UE.Els mes interessant de tot serà el que no posaran els diaris. Si el pastis de xocolata nomes tenia una espelma, els amics que van venir a passar la tarda, tu i jo que no ens varem trucar, el cava de Sota terra que va aixecar les copes, un arroç de peix banda que hi cantaven els cavallets de mar i unes fotos que testimoniaran de veritat el bon rotllo de tot plegat. Fins i tot el diumenge de rams es va sumar a la joia. El millor moment d'avi, mirades de complicitat amb tots i els teu "vols" a col del pare per mossegar la galtona tot rient amb la boca mes oberta i petonera de Catalunya que he vist mai.El capvespre cau sobre la gespa. l'Ares sorprès de la "gentada" conte quantes galetes li han tocat i a l'hora fosca, els pitufos comencen a córrer per el Jardí. Un dia ple de regals i abraçades, de formes de pensar i de mirades on el Barça també havia posat el seu bon resultat i millor partir amb l'Atlethic (2-0). Algú ha complert anys avui a Massachusetts i com? Escolti, aquesta espelma es per un nen o una nena?....preguntava el pastissser.

gratacels

Ara resultara que no tindrem las vegas a BCN perquè no volem edificis alts.Sembla tot fet a propòsit per s'ho emporti Madrid. Una mica com les centrals de residus nuclears. Com mes concentrada estigui la m... millor.Aquí no hi ha cap desert, allà si.I gaudis banda, l'estil mediterrani costaria molt de preservar, amb les gran avingudes plenes de palmeres que es projecten.S'ha parlat de tots els escenaris inimaginables, Des de el baix Llobregat fins al Delta ara darrerament a Moncada i Reixach. Si la Raó ultima es anar on es mengi be, també poden anar a Palencia o Segovia. Aquí nomes ens portaria que problemes i canvis de tipus del model d'economia, Teniu en compta que ja hi ha qui parla que la propera bombolla serà la turística.A mes es posa la organitzacio de la roda de carro per evitar que eles menors arribin a la part lúdica del joc. Aquí, senyors de la Corporation, ja fa temps que anem en gomes. Demanen 800 hectareas, per 12 hotels de 3000 habitacions i 6 casinos de diferents tipus. Peró les maquines te les trobaràs fins i tot als lavabos. No hi haurà acords, al menys en això i jo que me'n alegro. El que legalment no pot ser no pot ser. Com la nostra Pedrera que ja era fa temps a millor vida. Una vida sense ètica ni raó de ser.

violencia al carrer

Cap autoritat ciutadana te que ser permisiva amb la violència al carrer. Estic segur que no ho ha estat l'alcaldia de Hereu, que ara es retira del front polític per fer empresa provada, ni ho serà l'alcalde Trias. El que si sembla que necessiten es ajut judicial. Els mossos sembla que fan una bona feina, però desprès de les detencions no hi ha un empresonament i moltes vegades tampoc una carrega de responsabilitiats econòmiques que es produeixen amb les rotures de botigues e incendis de containers i material urbà.Sempre he pensat que la policia tindria que detenir , no preventivmaent que també esta prohibit, però si a qualsevol individu que anés amb pasamontanyes, caputxa o mocador, amb la mateixa dèria que preguntarien on va un burka amb peus.Molts d'aquets buscadors de brega son estrangers, i cada vegada mes joves. Això no es la kale borroca. Es un gamberrisme, tampoc es  terrorisme que fa practiques a costa de la nostra convivència.I de la breu investigacio dels jutges seria important conèixer noms i organitzacions de qui es al darrera d'aquests entrenaments.Aquest territori que vol ser independent nomes es un camp d'experimentacio de violència, prostitució, joc i tècniques de lluita antisistema. Doncs sapiguem ho.