les satrilleres

Hi havia una vegada a Aiguafreda, un señór dissenyador, pare d'unes amigues meves, la Clara, la Nani i la Carlota, que es deia Rafael Marquina.Basicament va ser famós, ja se sap que l'arbre tapa el bosc, per un invent prodigiós i desprès mil vegades copiat arreu del mon, d'unes setrilleres que no vesaven. segur que les de casa ho son. Les meves no perquè es van trencar però les estem buscant.Dic això per que comparteixo l'alegria amb les seves filles de la concessió de la Creu de Sant Jordi d'enguany. Encara que es molt pogre i no es gaire de comèdies, m'expliquen que esta molt content per aquest reconeixement, per mi molt tarda.Enguany donen 25 creus a persones i 15 a entitats.Les dones, amb 6 , tornen a estar poc representades. Una d'aquestes entitats es per la Societat Catalana de Biologia, reconeixen també la seva aportació a la recerca, divulgació i projecció internacional de les ciències dels territoris de la nostra llengua, i que celebra el centenari de la seva fundació (1912) i filial de l'IEC. Inicialment presidida per August Pi i Sunyer es va centrar principalment en la medicina, evolucionant cap la ciència en els propers anys, amb col.laboradors tan importants com Gregorio Marañon i Severo Ochoa.