dimarts, 3 d’abril del 2012

anniversari

El dia que vaig fer 63 anys, el diari parlava d'aldarulls a BCN, que a on es faria las vegas catalanes, si hi hauria amnistia fiscal o no, si acabarie sent Massachusetts, masachuches que diuen els petits o so l'estat espanyol acabaria sient intervingut per la UE.Els mes interessant de tot serà el que no posaran els diaris. Si el pastis de xocolata nomes tenia una espelma, els amics que van venir a passar la tarda, tu i jo que no ens varem trucar, el cava de Sota terra que va aixecar les copes, un arroç de peix banda que hi cantaven els cavallets de mar i unes fotos que testimoniaran de veritat el bon rotllo de tot plegat. Fins i tot el diumenge de rams es va sumar a la joia. El millor moment d'avi, mirades de complicitat amb tots i els teu "vols" a col del pare per mossegar la galtona tot rient amb la boca mes oberta i petonera de Catalunya que he vist mai.El capvespre cau sobre la gespa. l'Ares sorprès de la "gentada" conte quantes galetes li han tocat i a l'hora fosca, els pitufos comencen a córrer per el Jardí. Un dia ple de regals i abraçades, de formes de pensar i de mirades on el Barça també havia posat el seu bon resultat i millor partir amb l'Atlethic (2-0). Algú ha complert anys avui a Massachusetts i com? Escolti, aquesta espelma es per un nen o una nena?....preguntava el pastissser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada