ballar

Heu provat d’arraconar els mobles d’una habitació, posar música i començar a ballar? Ja que demà se celebra el Dia Internacional de la Dansa ho podeu provar. Segons els experts, aquesta activitat física i artística no és només beneficiosa per al nostre cos, sinó també per a la ment i les emocions. Aquests dies que estem tantes hores a casa, a més d’ajudar-nos a estar en forma, practicar el ball amb regularitat pot millorar el nostre estat d’ànim i ajudar-nos a gestionar la situació actual d’una manera més alegre i amb menys tensió. “La dansa et fa treballar corporalment i emocionalment”, diu Ana Velázquez, fisioterapeuta del Centre de Prevenció en Arts Escèniques (CPAE), i exballarina. “Físicament és una activitat molt completa: millora el moviment d’articulacions de tot el cos, potencia la flexibilitat i la resistència, disminueix el colesterol i ajuda a prevenir malalties de cor i dels ossos”. Velázquez explica que ballar també millora la nostra coordinació, l’equilibri i la memòria. “Els moviments en un espai determinat milloren la percepció visual i espacial –exposa–. I el fet d’aprendre una petita coreografia fa que treballis la memòria i la concentració”. La dansa, a més, ens allunya de l’estrès, ens ajuda a guanyar autoestima i fa que tinguem més energia. “Estimula la producció d’endorfines i regula els nivells de serotonina i dopamina –explica Velázquez–. És una activitat que es fa amb música, la qual ens connecta amb les emocions. Si poses una música alegre, de seguida connectes amb el bon rotllo i et relaxes. És difícil no passar-s’ho bé ballant”.

La dansa és recomanable a totes les edats, només cal adaptar la pràctica a les condicions físiques de cadascú. “Això de «jo no tinc ritme» o «no sé ballar», ens ho hem de treure del cap, ja que pot ser un hàndicap a l’hora de deixar-se anar. Ballar és moure el cos i això ho sap fer tothom. No hi ha una única manera de ballar. No cal fer passos bonics o ballar amb una qualitat concreta, es pot fer de la manera que es vulgui i amb qualsevol part del cos –exposa Velázquez–. Mira què diferent és el ball africà d’un ball de saló, per exemple”. De fet, Velázquez opina que ara és un bon moment per deixar-se estar d’etiquetes i començar a explorar. “Tenim temps, estem a casa i ningú ens jutja. Estem molt capficats a coneixe'ns a nosaltres mateixos a través de la raó i del pensament, ¿i si ho fem a través del cos? El nostre cos i els moviments ens diuen molt de nosaltres mateixos i ens ajuden a entendre els nostres pensaments. És un bon moment per escoltar-se: com camino? Com respiro? Amb quina part del peu trepitjo? Com em ve de gust bellugar-me?”. I la millor manera és sortint de la nostra zona de confort. “Posa una música que no et posaries mai, música africana, swing, salsa, rock... Comença a moure el cos sense pensar ni jutjar-te, deixa’t portar i gaudeix de l’experiència”, encoratja Velázquez.  

• 

Una dona ballant a casa amb la seva filla / GETTY

Classes de ball online

Són les 18 h de la tarda d’un dijous d’abril. Olga Álvarez, ballarina i professora de dansa contemporània i contact, obre l’ordinador, es connecta a l'aplicació Zoom i saluda els seus alumnes. A partir d’ara i durant les pròximes setmanes, les classes les farà online. Álvarez, que ha convertit una petita habitació de casa seva en una zona de ball, demana als alumnes que li ensenyin l’espai de què disposen per moure’s. També els fa algunes recomanacions, com ara tenir a prop una cadira, un coixí o una pilota de tenis, i construir blocs amb llibres gruixuts embolicats amb paper film. Com l’Olga, que habitualment fa classes a Sa Nau, ESDM i Enestudio, entre altres, són molts els professors de dansa i les escoles, tant professionals com de recorregut lliure, que les últimes setmanes han hagut d’adaptar les classes per poder-les fer online. “El contacte és una de les coses més importants per a mi, fer classes sense això és un repte molt gran. Busco maneres diferents d’arribar a un resultat semblant, amb l’ús d’objectes o altres dinàmiques. He d’anar parant sovint i el temps es dilata molt més –diu la professional–. Fer dansa en dos metres quadrats no és ideal. Sobretot els que ja tenen un nivell, que es desplacen més, salten...” Tot i això, Álvarez explica que la rebuda dels alumnes és molt positiva. “Això diu de la necessitat expressiva que hi ha després d’estar quinze dies confinats a casa”. I assegura que per al professorat també és molt positiu poder seguir fent les classes. “Molts som pluriempleats, ens dediquem a fer bolos i classes, i ara ens hem quedat sense res. Crec que és important que el sistema artístic i pedagògic continuï actiu”.  

També el bailaor Jose Manuel Álvarez, director i professor de l’escola de flamenco La Capitana, a l’Hospitalet de Llobregat, segueix fent les classes de manera virtual. “Faig les classes en directe a través de YouTube. No puc veure els alumnes, però ens comuniquem pel xat”. Per a aquest bailaor, tampoc ha sigut fàcil adaptar les classes a aquest format. “La primera setmana va ser molt estranya, s’han de modificar molt les dinàmiques perquè la gent pugui seguir treballant des de casa i gaudeixi”, explica Jose Manuel Álvarez. “Però està sorgint una nova manera de treballar, un altre tipus de material que també és interessant. Potser les classes no són tan tècniques com voldria, però treballem més les intencions, i les classes acaben sent divertides i amenes. Aquest format m’obliga a ser molt més clar i concret, no em puc esplaiar, i això m’agrada”. A més de les classes que segueix realitzant per als alumnes de La Capitana, el bailaor també ha creat La Patá, un canal de YouTube obert a tothom en el qual proposa recursos per al ball de flamenc. “El feedback dels alumnes és molt positiu. L’últim dia tenia tots els alumnes de classe. És bonic i emocionant veure que malgrat tot això la gent segueix amb ganes, la flama no s’apaga”.

Durant aquests últims dies, també molts ballarins han decidit oferir classes obertes a tothom a través de les xarxes socials. És el cas de Jordi Balleste, que cada dissabte i diumenge a les 18 h fa un directe a Instagram en què ensenya balls llatins, com ara el txa-txa-txa, la bachata, la samba o la salsa, per a tothom que es vulgui iniciar. “Són els balls llatins més coneguts i es poden ballar amb parella o individualment –diu Balleste–. Les classes comencen amb un petit escalfament, perquè la gent s’aixequi del sofà, i després vaig explicant els passos i els anem practicant amb la música”. Segons Balleste, la part positiva de fer les classes a través d’Instagram és que el pot veure gent des de qualsevol lloc del món, però troba a faltar parlar-hi i veure què senten mentre ballen. “Les persones que em segueixen estan encantades –explica content–. Fins i tot, un dia unes metgesses del Centre Mèdic Teknon es van connectar a la meva classe des de l’hospital i van agrair aquesta estona de desconnexió”.

Altres propostes per ballar

Entre les iniciatives per encoratjar a ballar que han sorgit els últims dies a Internet, trobem per exemple les propostes de grans companyies, com l’English National Ballet, que penja vídeos a YouTube amb classes de ballet impartides per Tamara Rojo, directora artística de la companyia. També més a prop sorgeixen propostes interessants, com ara la de la ballarina Sol Picó, que va compartint vídeos a Facebook amb petites classes, l’última pensada perquè la gent de més de 70 anys no deixi de fer activitat física. O escoles com SwingCats, que a través d’Instagram fan classes de claqué, electroswing, solo blues, bachata, danses afroamericanes i country, entre altres. O l’escola Mab Dance Center, de danses urbanes. El Mercat de les Flors ofereix diversos continguts online i recursos perquè els més petits s’iniciïn a la dansa. També podeu consultar el compte d’Instagram @dansaelconfinament, que convida a compartir balls i cor

bona idea

uan va acabar la Primera Guerra Mundial, els francesos van decidir que no acordarien una pau més o menys raonable amb els alemanys sinó que els condemnarien a la misèria perpètua. La codificació d'aquesta revenja es va materialitzar en el Tractat de Versalles, signat el juny del 1919. Estipulava uns deutes de guerra delirants i abocava Alemanya a un model productiu gairebé de subsistència. Va ser una mala idea, una de les pitjors idees de tota la història d'Europa: al cap de només 21 anys, a començaments de l'estiu del 1940, les tropes de Hitler van envair França. Què va passar, en canvi, després de la Segona Guerra Mundial? Doncs que els americans van decidir reconstruir Europa, Alemanya inclosa. Semblava una ocurrència, però va resultar ser una molt bona idea: el Pla Marshall es pot considerar una de les macroinversions més rendibles de tots els temps. Compte: no estic fent cap comparació de la nostra situació actual amb una guerra. Això és ridícul: l'altre dia ja ho subratllava en Miquel Puig en aquestes mateixes planes de l'ARA. El que estic fent és posar dos exemples històrics simètrics que es van basar en idees concretes, clares i rotundes. 

En la situació actual podem partir de dues diagnosis. Segons la primera, això del covid-19 és un cop de puny al nas del món de grans proporcions. Inflamació, sang a dojo, etc., però d'aquí un any i mig, sant tornem-hi que no ha passat res. Ja corregirem la desviació nasal amb el bisturí del deute públic i el xarop dels incentius fiscals. Segons la segona diagnosi, però, el que ha passat qüestiona radicalment la viabilitat del sistema, que no és altre que el de l'economia globalitzada (un eufemisme per designar el joc sense regles que va auspiciar el Partit Comunista de la Xina a la dècada del 1990 a còpia de metàfores de gats). La bona o mala idea que tinguem, si és que n'arribem a tenir alguna, haurà de partir per força d'algun d'aquests dos plantejaments. Vull dir, ras i curt, que tot plegat sembla reclamar propostes radicals, arriscades i, per força, impopulars. És improbable, en aquest sentit, que la política convencional actual, és a dir, el rutinari moviment d'escons basat en la promoció de les joventuts dels partits o de personatges sense ofici ni benefici, tingui res a dir en aquest nou escenari. 

Desmantellar la globalització implica reduir a mínims l'actual cultura low cost, que, per dir-ho com l'escolàstica marxista, és la seva superestructura ideològica

Massa eufemismes a tot arreu... Els eufemismes sempre han estat una mala idea, tret de quan ens interpel·len sobre la qualitat de l'arròs a banda que ens ha cuinat, amb tota la bona voluntat del món, un amic. Fa pocs dies, l'Albert Pla Nualart es referia justament a la necessitat de proposar canvis substancials, no només cosmètics o eufemístics. Ho concretava amb el cas flagrant d'Amazon. Hi ha molts altres exemples semblants. Tant si la diagnosi sobre la situació actual és la d'una ferida cauteritzable amb mercromina com si incorpora un certificat de defunció, sembla que caldria fer alguna cosa urgentment. Com? Si partim de la primera diagnosi, acabarem apostant per les solucions habituals de la socialdemocràcia o del liberalisme. Si fa no fa, són el mateix: en un cas, l'Estat afluixa la mosca per la via directa de la subvenció, i en l'altre per la via indirecta dels incentius fiscals o similars. La diferència rau en determinats matisos sobre com tot això afecta l'endeutament públic i, sobretot, com ho hem de designar per no ser titllats de radicals (insisteixo en el paper narcòtic dels eufemismes polítics). Es pot teatralitzar alguna picabaralla ideològica, però les diferències reals són inexistents. Si optem pel certificat de defunció, en canvi, hem de tirar pel dret.

En efecte, si es tracta d'enfilar un camí alternatiu, l'objectiu prioritari i ineludible és desmantellar la globalització. Això es pot fer en part a còpia d'exagerar aranzels, sens dubte, però implica també reduir a mínims l'actual cultura low cost, que, per dir-ho com l'escolàstica marxista, és la seva superestructura ideològica. Ho il·lustrarem amb un exemple: l'epicentre de l'expansió del covid-19 al sud d'Europa deriva d'un partit de futbol internacional (Atalanta-València) que, per la seva banda, no hauria estat possible sense l'existència de vols a quatre duros. La globalització real és possible gràcies a mòbils barats, i a vols d'avió més barats encara, i als putxinel·lis de Netflix que, per un preu mòdic, mostren gent que agafa vols barats comprats amb un mòbil xinès barat, i després s'enamoren i tal. A mi ja em va bé que aquest món desaparegui: és completament aliè al meu. No sé si tothom hi estaria d'acord, però. Potser no és la bona idea que buscàvem...

jocs

Els jocs no són només cosa de la canalla. Després de diverses setmanes de tancament a casa, els adults també busquen la manera de divertir-se en grup malgrat la distància. Des d’una apli de Parxís fins al joc de les pel·lícules a través de Skype, la imaginació i les possibilitats són gairebé infinites! Us hem seleccionat diversos jocs per gaudir en família aquests dies de confinament. 

Bingo...musical

“Es noten les ganes de festa després de tants dies de confinament”. Són paraules de l’Enric i l’Anna, una parella que fa setmanes que opta pels jocs en grup per amenitzar els caps de setmana. Han organitzat ja tres bingos musicals amb amics i família i asseguren que, malgrat cert desconcert inicial, tothom s’ho acaba passant bé i fins i tot i hi ha qui balla. 

Seguint les normes d’un bingo tradicional, aquesta versió musical substitueix els números per cançons escollides per qui organitza la trobada. Amb uns 30 segons de marge per reconèixer la cançó i buscar-la al cartronet, cadascú ha d’intentar fer línia i bingo després amb els èxits que hagin sonat. L’Enric i l’Anna han creat diverses llistes de reproducció a Spotify i cartronets digitals que després han enviat per correu o WhatsApp als participants. La iniciativa ha estat un èxit, reconeixen, i fins i tot han allargat les trobades després dels bingos amb altres jocs. 

Hora de dibuixar

Qui no ha hagut de demostrar les seves habilitats amb el paper i el llapis alguna vegada davant d’altra gent? Aquest moment que per a alguns pot resultar un tràngol, per a altres és sinònim de riures assegurats. Tant per uns com per altres, Skribbl.io és l’alternativa mentre dura la distància social. Aquest joc gratuït de dibuix i endevinalles multijugador substitueix el famós Pictionary i obliga a demostrar el pols a través del mòbil o l’ordinador. 

En aquesta versió online hi ha diverses rondes, en cadascuna de les quals algú ha de dibuixar la paraula que ha triat –de les tres que s’ofereixen– i els altres han d'endevinar-la per guanyar punts. La persona amb més punts al final del joc serà coronada guanyadora. S’hi pot jugar en diferents idiomes.

Preguntes i respostes

El Jan i el Marc Nadal formen part del Queix, el Casal de Joves de l'Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Seguint la tradició d’abans del confinament, continuen organitzant setmanalment un Trivial obert a tothom, i ara ho fan a través de diferents plataformes com Google, Jitsi i Twitch. Per a la cita de cada divendres han de pensar més de 100 preguntes, cada vegada diferents i de diferents temàtiques, com mana el joc. 

Tenen comptabilitzats uns 200 dispositius connectats cada setmana i intueixen que per cadascun hi ha entre una i dues persones connectades, si no més. “Els que ja jugaven abans es van alegrar que adaptéssim el joc al format online, perquè és un acte social i s’ho prenen amb moltes ganes”, assegura el Jan. 

• 

Dos nens jugant amb el telèfon mòbil / GETTY

Canviar fitxes pel mòbil

“Hi ha dies que hi jugo molt i d’altres que ni obro l’apli”, explica la Sonia. Mare des de fa cinc mesos, tant ella com la seva parella troben estones per connectar-se i jugar al Parxís online quan la seva filla dorm. Es va instal·lar el joc al mòbil perquè el seu company hi juga des de fa temps i així ara poden jugar contra altres persones i “matar el temps”, comenta. 

El mateix amb el famós Rummikub. El joc de números i colors està causant furor en la seva versió online. Amb més de cinc milions de descàrregues a la Google Play Store, és una alternativa gratuïta i amb possibilitat de jugar-hi amb amics o desconeguts. Fent sèries –mateix número i diferents colors– o escales –mateix color i tres o més números consecutius– guanya qui abans es quedi sense fitxes.

Parlar i jugar a la vegada 

Houseparty és una aplicació en forma de xarxa social amb la qual es poden connectar fins a vuit persones per videotrucar-se. La diferència amb altres serveis de xat és que dins de la mateixa app és possible jugar amb les persones que estiguin en la conversa. Diferents versions de jocs coneguts ofereixen l’opció de dibuixar, respondre preguntes o endevinar personatges tot en una mateixa app. 

Per a moltes persones Houseparty està sent una revolució durant el confinament tot i que existeix des del 2014. Principalment coneguda als Estats Units, molts usuaris a Espanya l’estan fent servir també, alguns amb millors resultats que altres. A la pàgina de descàrrega de l’aplicació es poden llegir alguns comentaris negatius en referència a la impossibilitat d’esborrar el compte.

Clàssics de la gran pantalla

Fer proves de mímica és una cosa que no passa de moda. I fer-ho a distància potser ho complica una mica però no hauria de ser un problema. És per això que hi ha qui opta per adaptar el joc de les pel·lícules a les circumstàncies actuals i s’atreveix a provar sort amb llargmetratges clàssics i actuals. Des de Disney fins a l’última guanyadora dels Òscars, la llista per escollir pel·lícules és inacabable.  

Tant si el confinament és en solitud com amb més gent, aquesta versió a través de videoconferència té les mateixes normes que l’original. Una persona, parella o grup fa gestos per tal que la resta pugui endevinar de quina pel·lícula estan fent la imitació. No es pot dir cap paraula ni tampoc fer sorolls. Qui primer ho endevini guanya un punt i passa a fer mímica.

Concurs amb molt ritme

" Minipunto y punto". Aquesta frase forma part de l’imaginari de molta gent i duu directament a pensar en el concurs Furor. Imitant el que va ser un dels programes més famosos de la televisió a finals dels anys noranta, jugar a Furor també és una opció els caps de setmana tancats a casa. Els equips, dividits per unitats familiars, grups d’edats o qualsevol altra classificació, han de sumar punts a través de proves amb cançons. Amb una mateixa paraula cantar tantes cançons com sigui possible. Eliminar una vocal i haver de cantar-ho tot amb una altra. Prohibir paraules que formen part de cançons conegudes i intentar no dir-les. Tot amb l’objectiu d’aconseguir més punts que la resta i, segurament, procurar fer menys el ridícul.

postconfinament

o cal tenir grans dots d’observació per adonar-se que el govern espanyol, amb tots els aparells de l’Estat responent com un sol home, ha decidit aprofitar la pandèmia del covid-19 per matar dos pardals d’un tret. D’una banda, controlar l’expansió del virus. I, de l’altra, intentar liquidar el seu “conflicte territorial”, injectant al sistema una sobredosi de nacionalisme espanyol com si fos el desinfectant que volia Borrell. La punteria en relació al primer pardal, el virus, no és tema d’aquest article. Aquí veurem com s’ha utilitzat una circumstància dramàtica per aconseguir l’altre objectiu espuri. 

La recuperació de competències i la campanya amb què es va iniciar la intervenció del govern de Pedro Sánchez – “este virus lo paramos unidos”– fou diàfana en el seu objectiu. Sintetitzava a la perfecció el reforçament d’un nosaltres patriòtic únic, acompanyat d’un discurs d’emergència bèl·lica simbolitzat per la presència –matussera– d’uniformats en les rodes de premsa. I ha quedat perfectament recollit en la darrera consigna presidencial: “La máxima será una: entramos juntos y vamos a salir juntos como país". Tant és que s’hi entrés a deshora i que per això se’n surti amb un munt de morts evitables: la qüestió és haver-ho fet junts. I sempre quedarà el consol proclamat amb emoció per la ministra de Defensa en la clausura del dipòsit de cadàvers a Madrid: “No han marxat sols: l'exèrcit era amb ells”.

Resulta que a tot el món la dimensió territorial de l’acció política contra el virus ha estat sobre la taula

La maniobra retòrica del govern espanyol és de manual: negant que el virus conegui territoris no tan sols es justifica l’acció centralitzadora que ha fet emergir una autoritat sanitària que feia decennis que pertanyia a les comunitats autònomes, sinó que sobretot s’aferma el gran sobreentès: l’únic territori legítim és el de l’Estat. I és que el més gran poder dels estats, fins i tot més que el monopoli de l’exercici de la violència física, és el de la imposició d’una violència simbòlica que fa natural un statu quo, ara una frontera, que s’assumeix de manera imperceptible i així esdevé indiscutible.

Resulta, però, que a tot el món la dimensió territorial de l’acció política contra el virus sí que ha estat posada sobre la taula. A Alemanya i a França per think tanks o diaris prestigiosos. Als Estats Units, per l'enfrontament de Trump amb el governador de Nova York o el de Califòrnia, que va arribar a suggerir la independència d’aquest estat. A Itàlia, per la resposta eficaç al Vèneto i catastròfica a la Llombardia. A Escòcia, per columnistes prestigiosos com Kevin McKenna al Herald amb articles com el titulat “L’endemà del coronavirus fa la independència més vital que mai”. I, és clar, a Espanya, penjant-se la medalla de prendre les mesures més estrictes del món.

En canvi, a Catalunya, l’estratègia de Sánchez ha convertit aquest debat en anatema. Quan la portaveu del govern català, Meritxell Budó, ha dit que en una Catalunya independent probablement hi hauria hagut menys morts, s’ha armat l’escàndol. Entre altres reaccions, el cas més extrem –però previsible, per tapar l’actuació del seu govern a Espanya–, hi ha la d’Ada Colau qualificant-ho de “misèria moral inacceptable”. O la de Jaume Asens, acusant Budó d’amagar el seu egoisme “tancat darrere d’una frontera”. També per a ells ja només hi ha un frontera legítima: la d’Espanya.

Amb tot, el que resulta més inquietant és la reacció de representants d’ERC com el diputat Gabriel Rufián, que ha titllat de "nefastes" les paraules de Budó, o del president del Parlament, Roger Torrent, que ha afirmat que “l’últim que demana aquesta crisi són plantejaments nacionalistes”. I és alarmant perquè totes dues reaccions són senyal de la victòria de l’estratègia de Pedro Sánchez. Rufián i Torrent han comprat la naturalització d’un únic territori legítim, l’estatal, i de facto l’existència d’un únic espai nacional. També podria ser que només ho diguessin per marcar diferències amb el seu soci de govern. Però, en tot cas, mentre el PSOE i Podem-Comuns haurien apuntat bé al pardal unificador, els d’ERC s’haurien disparat un tret al peu.

turisme

Ja ho havia advertit a principis d'abril, però a mesura que passen els dies el govern alemany té més clar que els seus ciutadans no podran anar de vacances a l'estranger, i concretament als seus destins europeus més habituals, com Espanya, Itàlia o Grècia. "Tot apunta a un programa de vacances a l'interior. Crec que això sí que serà possible aquest estiu", ha assegurat el responsable de Turisme del ministeri d'Indústria alemany, Thomas Bareiss, a la cadena pública ZDF.

La decisió presa per motius de seguretat sanitària anuncia un fort impacte en el sector turístic europeu, ja que els alemanys són els que més viatgen cada estiu, i especialment en el de l'estat espanyol. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) espanyol, més d'11 milions de turistes van visitar Espanya el 2019 procedents d'Alemanya. És el segon país que més turistes porta a l'Estat cada any, només per darrere de la Gran Bretanya (18 milions).

El titular d'Exteriors, Heiko Maas, ja va advertir fa uns dies que aquest estiu les vacances no serien "com les habituals". "Una carrera a Europa per veure qui permet viatges turístics primer comporta riscos que no podem assumir", va alertar llavors. Segons les últimes dades de la Universitat Johns Hopkins, Alemanya compta amb 158.142 contagis i 5.985 víctimes mortals. És el cinquè país més afectat a hores d'ara pel covid-19, per darrere dels Estats Units, Espanya, Itàlia i França.

Bareiss ha fet aquestes declaracions després de la reunió que els responsables de turisme dels diferents governs de la UE han mantingut avui, per videoconferència, per posar en comú les diferents mesures davant la pandèmia. En aquest context el govern espanyol ha impulsat una declaració juntament amb França, Itàlia, Grècia, Portugal, Bulgària, Xipre, Malta i Romania en què reclamen un pla de reconstrucció europeu per al sector del turisme.

El 10% del PIB de la UE

El comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, ja s'havia expressat recentment en aquesta línia, tenint en compte que el turisme suposa un 11% del PIB de la Unió Europea i que alguns dels estats més tocats per la pandèmia –Espanya i Itàlia– són els més dependents d'aquest sector. En la declaració que han presentat, aquests nou països demanen una solució "homogènia" a través de protocols coordinats que garanteixin una mobilitat segura. També reclamen l'atenció als territoris més afectats, com ara zones perifèriques i insulars, i finalment "fons suficients per ajudar les empreses i els treballadors del sector". La setmana passada Breton ja va posar sobre la taula la necessitat de destinar al turisme fins a un 25% dels diners del pla de reconstrucció europeu en què treballa la Comissió Europea. Preocupen especialment les declaracions d'Alemanya, però també d'Àustria, un país que ja va plantejar la possibilitat d'establir acords bilaterals entre països per permetre l'intercanvi de turistes. Per contra, aquest front de països mediterranis reclamen mesures "homogènies" i coordinades.

Segons un comunicat enviat pel govern espanyol, la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha defensat que cal prendre aquestes mesures per evitar que una "crisi de liquiditat es converteixi en una crisi de solvència per al sector". Una altra de les claus d'aquesta problemàtica és el sector aeri, que està a les portes del rescat. El pla de reconstrucció hi fa especial menció per veure com es pot ajudar el sector a afrontar una situació incerta. Preguntat per l’ARA, un portaveu del ministeri d'Indústira, Comerç i Turisme no ha respost sobre les declaracions del responsable de turisme alemany i ha assegurat que durant la reunió no s'ha posat sobre la taula la qüestió. D'altra banda, els ministres de l'Interior, que tenen les competències en la gestió de fronteres, celebren una reunió justament aquest dimarts per abordar la reobertura de fronteres. El ministre espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat que s'obriran les fronteres quan les circumstàncies ho permetin, perquè el primer és la segureta

post brexit

l temps s’esgota i el rellotge marca uns minuts de trenta segons, no pas de seixanta, en les converses sobre la relació post-Brexit entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE). És el missatge que el negociador en cap de la UE, Michel Barnier, tot just recuperat de la seva infecció de coronavirus, ha donat aquest migdia, en conferència de premsa des Brussel·les.

"El Regne Unit ha imposat un calendari molt rigorós, excepcional per a una negociació tan important. I el que no pot fer és imposar aquest calendari tan breu i, alhora, no avançar, ni avançar en alguns temes importants per a la Unió", ha dit, mentre feia un balanç no gaire optimista de la nova ronda de converses que el seu equip i el britànic, amb David Frost al capdavant, han mantingut en les últimes dues setmanes.

Els aspectes clau en què, de moment, el Regne Unit no ha avançat gens, segons la UE, són el protocol d’Irlanda del Nord i la política pesquera. En aquest sentit, Barnier s’ha preguntat “si es poden continuar les converses sense propostes concretes sobre matèria pesquera”, per a continuació mostrar-se "seriosament preocupat per si les converses sobre pesca poden tenir una conclusió amb èxit al juny". "Esperem propostes serioses del Regne Unit", ha afirmat Barnier, que també ha posat l’accent en el fet que cap relació futura que no inclogui una solució a llarg termini sobre la pesca podrà tenir èxit. “Serà difícil per a les dues parts, però crec que ho podem fer”.

Pel que fa al protocol sobre Irlanda del Nord, el negociador de Brussel·les ha comentat que la UE vol evidències concretes de l’existència d’un pla duaner per a la província que no posi en risc la integritat del mercat únic. “Necessitem proves clares que el Regne Unit avança amb la introducció de procediments duaners acordats per a les mercaderies que entren a Irlanda del Nord. I de si el Regne Unit és capaç de dur a terme tots els controls duaners i els controls fitosanitaris de les mercaderies que entren de fora de la UE. Això és absolutament central”, ha afegit.

Data límit

Amb el final de juny com la data límit per explorar la possibilitat d’un acord post-Brexit, que el govern de Boris Johnson va fixar abans que esclatés la crisi del coronavirus, Barnier no ha volgut especular sobre si la pròrroga –que a Brussel·les sempre han considerat necessària– és ara inevitable després que Europa s’hagi pràcticament aturat arran de la pandèmia.

"És massa aviat per expressar una visió" concreta sobre si caldrà l’ampliació del període de transició, que es podria allargar un o dos anys, d’acord amb la lletra del pacte de divorci. En tot cas, Barnier ha assegurat: "No hauríem de situar-nos en què demana un costat, sinó que s'hauria de basar en un enfocament comú i en una decisió comuna".

Immediatament després de la victòria electoral de Boris Johnson en les eleccions del desembre, la Cambra dels Comuns va aprovar una llei per la qual qualsevol ampliació de la transició quedava prohibida. Barnier ha assegurat que farà balanç a principis de juny, i Londres ha assegurat que des d’ara s’afanyarà a satisfer el calendari.

El temps que queda, però, encara sembla molt més curt amb la pandèmia que assota el món i especialment Europa. Barnier, de fet, ha admès que es poden plantejar “qüestions legítimes” sobre si les converses del Brexit estan ara fora de lloc mentre es lluita contra el coronavirus

jaume asens

quest 26 de maig, la candidatura de Carles Puigdemont al Parlament Europeu es podia votar arreu de l'Estat. En els comicis europeus, l'Estat conforma una única ircumscripció i, per tant, en les eleccions d'ahir, els ciutadans de tot Espanya podien dipositar a l'urna una papereta de l'expresident de la Generalitat. Al territori català, va ser on Puigdemont va tenir més vots, concretament, un 28,52%, però també en va rebre d'alguns punts de l'Estat.

Les Illes Balears i el País Valencià són els dos territoris on més vots va obtenir la candidatura de l'expresident, amb 10.663 vots i 6.951 vots respectivament. A aquests dos territoris els segueix el País Basc, on 5.056 persones van votar Carles Puigdemont. A Navarra, l'expresident també va aconseguir suports, concretament 1.331 (un 0,39%), i també a l'Aragó i Galícia, on va obtenir un 0,17% i un 0,14% dels vots respectivament. 

On la llista de Carles Puigdemont va obtenir menys suport va ser en comunitats com Cantàbria, Castella-la Manxa o Castella i Lleó. A la Comunitat de Madrid, l'expresident va arrencar 3.745 vots, el que suposa un 0,12% dels suports.

Vots a Ara Repúbliques (ERC, EH Bildi i BNG)

Per la seva banda, ERC, en coalició amb EH Bildu i BNG, també ha esgarrapat vots d'altres comunitats diferents a les de Catalunya, País Basc, Navarra i Galícia. Oriol Junqueras va obtenir un 4,9% dels vots a les Illes Balears; un 0,57% al País Valencià -amb 12.364 vots- i un 0,36% dels vots a Astúries -amb 1.886 votants-. Els republicans també van obtenir vots a Aragó -un 0,27%-, a les Illes Canàries -0,28%- i a la Comunitat de Madrid -un 0,18%, el que representen 5.733 vots-.

La Xina per 4

En xifres. Les autoritats xineses confirmen que, dels 27 nous contagis, 17 tenen el seu origen a l'estranger. També a l'Àsia, Corea del Nord, el país més hermètic del món, registra els primers casos de Covid-19

els 27 nous casos detectats a la Xina aquest divendres, 17 són importats de l'estranger. Així ho va assegurar ahir el Ministeri de Salut de la Xina. Dels casos de transmissió local, set s'han produït a la província de Heilongjiang, dues a Guangdong i un a Sichuan.

Durant el divendres no es va produir cap mort per coronavirus, tot i que la xifra de defuncions que van notificar les autoritats, va ascendir fins a 4.632, en afegir-hi les noves dades de Wuhan, el punt on es va originar el virus, i el nombre de contagis es va elevar a 82.719.

Les autoritats sanitàries xineses van afirmar que un total de 50 pacients van ser donats d'alta després d'haver-se recuperat del virus, mentre que el nombre de casos greus per Covid-19 es va reduir fins als 85. A més a més, la Xina continental ha registrat un total de 1.566 casos importats. D'aquests, 709 han estat donats d'alta i 857 segueixen en tractament mèdic amb 47 casos greus.

D'altra banda, també al continent asiàtic, Corea del Nord ha registrat els primers contagis.

Contagis des del març

El considerat el país més hermètic del món ha informat els seus ciutadans de l'existència de contagis des del mes de març, segons va informar a Radio Free Asia fonts de l'interior de país, que contradiuen la versió oficial per la qual es nega absolutament qualsevol episodi de virus dins de les fronteres nord-coreanes. Segons les fonts, el Govern organitza reunions veïnals des de fa un mes per educar la gent durant la pandèmia i hi deu haver casos en tres regions.

catalanitat

Coincidència o tria, que la Diada del Llibre s’escaigui per sant Jordi és agradable a la sensibilitat de molts. Potser hauríem de dir a la sensibilitat patriòtica de molts; tant se val! El fet és lluminós: patriotisme i cultura són, a Catalunya, equivalents. El catalanista és ja, per l’adopció dels principis patriòtics que orienten la causa, un amorós de la cultura. D’ací que un catòlic, catalanista en l’activitat política, o un demòcrata republicà, o un col·lectivista, catalanistes davant el fet nacional de Catalunya, siguin, culturalment, superiors al catòlic, al republicà liberal o al col·lectivista catalans desafectes a la causa nacional. És a dir: un català no catalanista, amb poques excepcions, és quasi sempre indiferent a la cultura. I algunes vegades, hostil. Això planteja un problema social seriós: la burgesia catalana desafecta al catalanisme ho és simultàniament i en conseqüència, a la cultura. Com el proletariat desafecte a Catalunya és un adversari irracional de la cultura. Amb la incorporació al catalanisme de les masses obreres llur nivell cultural s’eleva visiblement, mentre aquella part de la burgesia que nega Catalunya recula culturalment. Pot arribar un moment en el qual el nivell cultural del proletariat català, gràcies a la seva adhesió al catalanisme sigui superior al nivell cultural d’una part de la burgesia. La Diada del Llibre, lligada a una commemoració patriòtica tradicional com és la del patró de Catalunya, sant Jordi, valora doblement el seu contingut: culturalment i patriòticament.Fer de la diada de sant Jordi una diada llibrera ha estat simultani a la conversió de la diada llibrera en una manifestació catalanista. El culte a sant Jordi representa la permanència entre nosaltres d’aquella afecció tradicional acompanyada del risc per les aventures de l’esperit i de la intel·ligència que és la característica dels pobles forts. Els qui voldrien desarrelar, per una falsa interpretació de principis, tota afecció pel tradicional del cor dels catalans s’equivalen als qui defensen la tradició no pas en allò que té de viu, no pas pel seu poder de cohesionar, a través dels segles, les generacions de catalans, ans per un amor ranci del tipisme, per un amor infecund de la tradició per la tradició. Retrògrades i nihilistes s’oposen a aquest magnífic maridatge de la Tradició i el Modern, que és l’essència mateixa de la cultura vivent. Una imaginació feliç -o l’instint segur que guia en els moments més precisos l’ànima catalana- ha fet possible aquesta convergència: la festa de sant Jordi i l’amor al llibre. [...] D’ací que la imaginació romàntica d’alguns poetes catalans hagi ajuntat sant Jordi i el Llibre com dues imatges que no es repel·leixen: l’un allibera per l’espasa, l’altre pel saber. L’un ens dóna la llibertat física, per l’altre aconseguim la llibertat espiritual. És ben curiós de constatar que sant Jordi i el Llibre són precisament els patrons d’alguns dels pobles més forts del món.

comptes superats

• Opinió
• Política
• Internacional
• Societat
• Economia
• Cultura
• Esports
• Mèdia
• Estils
• Gent
• Ara Data
• Tecnologia
• Vídeo
• Foto
• Comunitats
• Més
• El +
• Hemeroteca

El Parlament aprova aquest divendres uns pressupostos ja superats pel covid-19

El Govern retira a última hora la llei per poder ser acusació popular contra les càrregues de l'1-O

7 min. BARCELONA 23/04/2020 21:23

Ja en tinc unCrear-ne un gratis

QUIM BERTOMEU / NÚRIA ORRIOLS / MIREIA ESTEVE

 1 

Comparteix

 Guarda

• 

L'hemicicle del Parlament en una imatge d'arxiu

El Parlament aprovarà aquest divendres els pressupostos del 2020, previstos abans que esclatés la crisi sanitària i que ja han quedat superats pel pessimisme del nou escenari econòmic. Tot i això, el Govern i els comuns, socis en aquesta causa, han defensat que és millor aprovar-los igualment, ja que Catalunya actualment es regeix pels comptes prorrogats del 2017, i argumenten que en calen uns de nous. Exposen que entre les bondats dels nous pressupostos hi ha un augment de la despesa de 3.000 milions d'euros (malgrat que la seva disposició també dependrà ara de si hi ha canvis en els ingressos) i la capacitat inversora de la Generalitat, segons ha argumentat aquest dijous la portaveu del Govern, Meritxell Budó. També s'ha compromès que, un cop aprovats, el Govern estudiarà quines modificacions fer per adaptar-los a la nova realitat econòmica i social. 

Com va avançar l'ARA, aquest dijous el Govern i els comuns s'han reunit abans de l'aprovació definitiva dels comptes. Hi havia dos representants del departament d'Economia (ERC), dos del de Presidència (JxCat) i dos del grup que encapçala Jéssica Albiach. Segons les fonts consultades, la trobada ha servit per acabar d'aclarir les votacions que hi haurà en el ple d'aquest divendres. Però encara no s'han abordat les modificacions estructurals que s'introduiran als pressupostos per afrontar el covid-19 i s'han emplaçat per a més endavant.

De fet, el Govern no té encara tancat cap document sobre les noves previsions macroeconòmiques, segons informen les fonts a l'ARA. Tot i haver-se compromès a enllestir-lo abans de la reunió, aquest dijous no hi ha hagut cap discussió preliminar sobre la situació econòmica del país arran de la pandèmia. Més enllà dels canvis que necessàriament hi haurà d'haver en les partides pressupostàries, fonts governamentals posen èmfasi en els diners que puguin provenir de l'Estat (del pagament de deutes o de liquiditat extraordinària) i de la flexibilització del dèficit.

Fonts de JxCat admeten que, malgrat que els pressupostos del 2020 donen més marge de maniobra a la Generalitat que els prorrogats del 2017, seran insuficients per abordar les conseqüències de la crisi sanitària. En aquest sentit, veuen bé començar a treballar ja en els comptes del 2021, que s'haurien de presentar a la tardor. Aquest és un canvi de plantejament respecte a inicis d'any, ja que el 29 de gener el president, Quim Torra, va donar la legislatura per acabada per la manca de confiança entre JxCat i Esquerra i va anunciar eleccions després de l'aprovació dels comptes. Ara tot ha canviat i l'executiu no descarta haver de caminar més enllà del que tenia previst per la crisi social i econòmica del covid-19 fins a esgotar la legislatura: el mateix president ha reiterat en els últims dies que la seva prioritat és l'emergència del coronavirus.

• 

El vicepresident, Pere Aragonès, va encapçalar ahir la reunió de l’executiu amb els diputats dels comuns David Cid i Jéssica Albiach. / MARTA PÉREZ / EFE

Canvis profunds

Quan el Govern va presentar els pressupostos al Parlament el 29 de gener faltaven dos dies perquè es diagnostiqués el primer cas de coronavirus a Espanya i 27 per al primer de Catalunya. Encara faltava més d'un mes perquè l'OMS alertés del risc de pandèmia. Així, la majoria de previsions que contemplen els comptes de la Generalitat han saltat pels aires i en cap cas preveuen la crisi sanitària. 

Els pressupostos del 2020 preveien el creixement d'un 1,9% del PIB català. Ara mateix és impensable que es pugui complir.

Els números dissenyats pel departament d'Economia que pilota el vicepresident, Pere Aragonès, preveien llavors el creixement d'un 1,9% del PIB català el 2020. Ara mateix és impensable que es pugui complir. Hi ha poques dades precises encara sobre com pot afectar la crisi sanitària a l'economia catalana. El Banc d'Espanya i el Fons Monetari Internacional (FMI) han fet alguna aproximació més recent de l'impacte que pot arribar a tenir a nivell de l'Estat i que, per tant, incloue necessàriament Catalunya. Fa tres dies el Banc d'Espanya va preveure la pitjor caiguda de l'economia espanyola des de la Guerra Civil. L'organisme va pronosticar una davallada del PIB espanyol d'entre el 6,6% i el 13,6% pel covid-19 (depenent de l'optimisme de la previsió), mentre que l'FMI va xifrar la caiguda en el 8%.

A més, la Generalitat va preveure al gener acabar el 2020 en una taxa d'atur del 9,5% i no generar dèficit públic –una imposició de l'Estat–, mentre que tres mesos més tard els organismes xifren l'atur per sobre del 20% –es preveia que enguany el conjunt d'Espanya estigués al voltant del 13%– i el dèficit per sobre del 7% –la previsió era d'un 2,1%. 

També cal veure com afectarà la crisi als ingressos de la Generalitat. Els comptes preveuen 20.000 milions d'ingressos per la part de recaptació de l'IRPF, l'IVA i els impostos especials que pertoquen a la Generalitat, unes previsions que no es podran complir si es té en compte l'impacte que tindrà sobre aquests tributs l'atur i la caiguda del consum i del turisme que ha generat el virus. Aragonès ha dit aquest dijous que la seva opció és aplicar polítiques "contracícliques" i que descarta les receptes d'austeritat de la crisi del 2008, però no n'ha donat més detalls. 

Esmenes a la llei d'acompanyament

El Consell de Garanties Estatutàries va avalar la constitucionalitat del projecte de pressupostos, però va qüestionar parts de la llei d'acompanyament. Com a conseqüència, l'executiu i els comuns han decidit presentar esmenes per adaptar els comptes a les seves recomanacions, malgrat que es tracta d'un òrgan consultiu. Algunes suprimeixen els canvis legals que permetien a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat personar-se com a acusació particular en procediments penals.

Govern i comuns canviaran la llei per les càrregues de l’1-O

ERC, JxCat i els comuns havien introduït aquesta modificació en la llei d'acompanyament per blindar la seva participació en les causes contra les càrregues de l'1 d'octubre. El CGE va considerar, però, que no era constitucional per dos motius: perquè ho establia com una possibilitat de caràcter general, quan la jurisprudència del Tribunal Constitucional ho limita a situacions concretes, i perquè es tracta d'una qüestió que hauria de regular l'Estat. "Volem evitar qualsevol conflicte amb el Constitucional en aquests moments", expliquen fonts parlamentàries per justificar que finalment aquest aspecte hagi caigut dels pressupostos. Fonts dels comuns, a més, argumenten que han decidit retirar l'esmena perquè els serveis jurídics han vist poc marge per modificar-la i adaptar-la perquè fos constitucional.

• 

Quim Torra ha presidit la reunió per videoconferència del Consell Executiu. / RUBEN MORENO / GENERALITAT

Vot telemàtic només de JxCat 

D'altra banda, el d'aquest divendres serà el primer ple que es fa al Parlament des que es va declarar l'estat d'alarma a l'Estat. Serà excepcional: només hi intervindran 21 diputats i els parlamentaris podran votar a través de la delegació de vot o, per primer cop en la història, de manera telemàtica.

Després de dies d'estudi els serveis de la cambra han proporcionat una solució informàtica perquè els membres dels grups puguin votar des de casa, sense necessitat de delegar el vot al seu portaveu o president. Segons fonts parlamentàries, només els diputats de JxCat han optat per aquesta fórmula, en la línia del que ja han anat reclamant tota la legislatura: adaptar el Parlament a mitjans telemàtics. La resta dels grups delegaran el vot a un representant del seu partit, tal com feien els presos polítics quan eren diputats al Parlament. 

La sessió començarà amb el control al Govern i al president de la Generalitat, que fa gairebé dos mesos que no es fa. Seguirà amb la convalidació de diversos decrets llei que ha aprovat l'executiu i que necessiten l'aval de la cambra, i finalitzarà amb l'aprovació dels pressupostos del 2020.

Serà una sessió plenària llarga i amb un hemicicle sota mínims. 

Desenvolupament del ple:

• Sessió de control
• Convalidació dels decrets llei aprovats pel Govern en període d'emergència sanitària:
  
  - Decret llei de concessió d'indemnitzacions i ajuts per a dones víctimes de violència masclista
  - Decret de modificació de l'ús dels mitjans electrònics en el sector públic
  - Decret de mesures urgents en matèria assistencial, pressupostària, financera, fiscal i de contractació pública, per pal·liar els efectes de la pandèmia del covid-19
  - Decret de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i de gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica
  - Decret llei que regula la participació institucional, el diàleg social i la concertació de les organitzacions sindicals i patronals
  - Decret llei de mesures per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social del covid-19
  
• Debat dels pressupostos del 2020