catalanitat

Coincidència o tria, que la Diada del Llibre s’escaigui per sant Jordi és agradable a la sensibilitat de molts. Potser hauríem de dir a la sensibilitat patriòtica de molts; tant se val! El fet és lluminós: patriotisme i cultura són, a Catalunya, equivalents. El catalanista és ja, per l’adopció dels principis patriòtics que orienten la causa, un amorós de la cultura. D’ací que un catòlic, catalanista en l’activitat política, o un demòcrata republicà, o un col·lectivista, catalanistes davant el fet nacional de Catalunya, siguin, culturalment, superiors al catòlic, al republicà liberal o al col·lectivista catalans desafectes a la causa nacional. És a dir: un català no catalanista, amb poques excepcions, és quasi sempre indiferent a la cultura. I algunes vegades, hostil. Això planteja un problema social seriós: la burgesia catalana desafecta al catalanisme ho és simultàniament i en conseqüència, a la cultura. Com el proletariat desafecte a Catalunya és un adversari irracional de la cultura. Amb la incorporació al catalanisme de les masses obreres llur nivell cultural s’eleva visiblement, mentre aquella part de la burgesia que nega Catalunya recula culturalment. Pot arribar un moment en el qual el nivell cultural del proletariat català, gràcies a la seva adhesió al catalanisme sigui superior al nivell cultural d’una part de la burgesia. La Diada del Llibre, lligada a una commemoració patriòtica tradicional com és la del patró de Catalunya, sant Jordi, valora doblement el seu contingut: culturalment i patriòticament.Fer de la diada de sant Jordi una diada llibrera ha estat simultani a la conversió de la diada llibrera en una manifestació catalanista. El culte a sant Jordi representa la permanència entre nosaltres d’aquella afecció tradicional acompanyada del risc per les aventures de l’esperit i de la intel·ligència que és la característica dels pobles forts. Els qui voldrien desarrelar, per una falsa interpretació de principis, tota afecció pel tradicional del cor dels catalans s’equivalen als qui defensen la tradició no pas en allò que té de viu, no pas pel seu poder de cohesionar, a través dels segles, les generacions de catalans, ans per un amor ranci del tipisme, per un amor infecund de la tradició per la tradició. Retrògrades i nihilistes s’oposen a aquest magnífic maridatge de la Tradició i el Modern, que és l’essència mateixa de la cultura vivent. Una imaginació feliç -o l’instint segur que guia en els moments més precisos l’ànima catalana- ha fet possible aquesta convergència: la festa de sant Jordi i l’amor al llibre. [...] D’ací que la imaginació romàntica d’alguns poetes catalans hagi ajuntat sant Jordi i el Llibre com dues imatges que no es repel·leixen: l’un allibera per l’espasa, l’altre pel saber. L’un ens dóna la llibertat física, per l’altre aconseguim la llibertat espiritual. És ben curiós de constatar que sant Jordi i el Llibre són precisament els patrons d’alguns dels pobles més forts del món.