la temporada

Varem tencar la temporada del cine club. Hi han activitats que es tanquen per nadal i d'altres per les vacances s'estiu. Era un dia especial perque alguns amics feien anys, hi han molts Leo al grup, i volien compartir la cel.lebracio amb tots. Dos petons que mai s'haurien de negar a ningu per grossa que l'hagues feta. Va ser tan placida la conversa que no varem ni projectar la peli que tocava. La idea primera d'aquest blog era comentarte les noticies i donar te la meva visio. Pero sera perque es l'estiu pero no trobo res que t'interesi i menys a mi. El millor d'avui era un anunci. Una nena petita de color, estirada en una fusta diu:"Jo de gran vull ser viva". Et treu la gana i et regira el cor. Pero la solucio no es la que busca la foto, donar 2 euros al mes perque sobrevisqui als 6 anys. Tenim que buscar la manera, primer el nostre, de que els seus governs distribueixin la poca riquessa que tinguin entre tots. I aixo ho han d'aconseguir la poblacio mateixa, encara que sigui pobre i malaltissa. Nosaltres poden seguir el proces, pero poc mes. Tampoc anar hi que prou feina tenim nosaltres. Les altres noticies d'avui son la lluita interna dels partits, el cost d'un futbolista, la formula 1, el que ha guanyat un banc i la bolsa. Ningu parla de la nena de l'anunci....

el tast

Ahir varem fer el tast, probar el menu, que escolliran el Blai i la Gala pel seu casament. El pare vindra i tu crec que no perque ets petita. Pero jo si que vindre al teu, si aleshores encara es fan bodas. A Can Jubany els entrants son una meravella i de fet ja son un sopar. Pero com que s'han de justificar el servei i la professionalitat em sembla que hi afegiran unes vieires amb nyoquis i un filet a la llosa, que es el que li agrada al Kevin que ara mateix esta en baixell cap Eivissa de vacances. Els vins seran un blanc suau del Pirineo, el tradicional rioja i el cava un Rovellats, perque el Bertha de la Gala, no en va veure prou. Sorbets, postres de cirera i cafes amb xuxes i un gin tonic van acabar una vetllada que despres no sabien sortir de Mas Albareda a San Julia de Vilatorrada. Quan l'avi va arribar amb una pluja torrencial a casa, el bufador encara marcava 0.4. Aixo em va decidir a quedarme a dormir el dia de la boda. A la taula cinc persones grans, hauriem pogut ser vuit, molts encara amb la vida per refer. Pero desitjant amb totes les forces que el nuvis ho hagin mai de passar pel mateix, com ja ho esta malvivint el pare. Per aixo i la sort, tornarem a brindar amb tot l'amor, el dia 10/9/2010 amb tot fins les 4 de la matinada.

l'oblit

Ahir tenia un sopar i em vaig oblidar. La LAura, una bona amiga del poble feia un sopar a casa per anar tencant les vacances. Hi havien d'altres amics i la Rosa. El mes interesant, que em van recordar que hi anes, que colecciona casetes i un tub d'agua efervescent que fa pujar i baixar uns peixos de goma de colors. T'hagues agradat i distret molt. Em van dir que parlava poc i ja vaig dir que estava aprenent. No se que perque tot eren bromes gruixudes i tonteries que no feien gracia ni als seus fills, la Joana i el Josep. Fins i tot i si es volia dir alguna cosa d'interes tenies que sortir al balco a fumar. A la nit he volgut parlar amb la Rosa, pero tenia molta feina. Total res sobre la demanda, sobre el Sativex, un compost de cannabis que ha experimentat per millorar les enfermetats neurologiques degeneratives, ni sobre la prohibicio de les corrides de braus, cruel festa li diuen, que tu, en un altre cultura i un altre pais, no podries entendre mai. Ara esta plovent moltissim i l'Ares esta molt espantat pels trons. A tu no et faran por, oi valenta? I avi, un altre sopar, molt important i que em fara plorar jo crec.

l'escut

Abans era l'escut. Ara es el logotip o la marca. Allo que identifica una empresa o un club o un grup i que es penja a dalt dels edificis, a la publicitat i a les samarretes. Ahir l'avi tenia la darrera junta de la penya blaugranaa de la vall del tenes. I el president, una personaa molt agradable, va oferir de fer la al jardi de casa seva i de pasada banyar-nos a la piscina. T'haguessis divertit veient banyar se, nadar i jugar am una pilota el seu setter irlandes, Trosky. La piscina (8x4) te una cosa especial. Un gran escut de Barça al fons que alguns dels penyistes van bucejar fins besar. Jo nomes el vaig tocar amb la ma que era un dels rituals establerts. I es que el barça es un sentiment. Estic segur que el sentiras el dia que vinguis a passar uns dies i el pare en porti al camp nou, que ja es vell. Viuras una mica la il.lusio d'ahir en que un grapat de persones de totes les edats i condicio, abans de sopar, van valorar els nous socis, el calendari de partits, les anades amb autocar al camp, les despeses de la publicitat, les primeres gestions de la nova junta Rosell i la festa del soci que enguany cel.lebrarem el 19 de setembre al mati a Riells amb una butifarrada. M'agradaria poder compartir aquest esmorçar cule amb tots vosaltres.

l'estudi

Les nenes estudien mes de dues hores al dia i treuen millors notes que els nois, tambe perque son mes madures. L'avi ja els hi demanava al pare i als tiets que dediquessin al menys mitja hora diaria per preparar cada asignatura del dia de dema. Els que ho han fet aixi han trets les millors notes, mes de 9, a la seletivitat de Catalunya. Per les noies, l'acces a la universitat encara es ara una manera de emanciparse i de superar el rol de la seva mar que potser no els hi agradave. Els nois encara pensen mes en l'esport, pero vosaltres sou mes competitives. Encara que nomes hi ha un 20% que estudia ingenieria, les noies us esforceu mes, un comuniqueu mes a les aules i sou en general mes respectuoses amb el profesorat. Ja saps que de vegades el grup t'ajuda/facilita ser antisocial i violent. Els xicots falten molt mes a clase, fan campana que es deia. Pero l'ambient de les universitats encara es molt matxiste. Les catedres no les donen per capacitat sino per relacio. Sino no s'enten amb el que deiem, que nomes hi hagi un 15% de catedratiques. Pero un dia a la vida si pots fes campana. Sobre tot si es per anar a passejar amb algu que t'agrada, per un parc, seure en un banc, xerrar i mirar correr als gossos i als nens. A la Rosa li agrada molt passejar.

un dia feliç

De vegades comences el dia somrien com el cel, content com el sol. planer com el cami que et portara al mar. T'acull una sorra pedregosa, una aigua templada, un vent de lleugera tramuntana i una cervessa gelada. Comparteixes taula amb una bons amics, beses a la teva enamorada, l'abraçes en sortir de les onades i cerques la complicitat als seus ulls. De sobte, en el cami del solejat retorn hi fa fred. Apareixen tres nuvols, el del malentes, del somni irrealizable i el de la broma sense mala intencio, pero segur fora de lloc. Per un llarg moment, queden endarrera la agradable conversa, l'anyorat futur de fills i nets, els records i ensenyances dels besavis, la brillantor de les ampolles i les bombolles brindades a l'atzar. El sol ponent travessa els cumuls, la foscor va desvelant el raonamen i la comprensio i el perdo es va fen un lloc enmig la tenebra. Darrera cada curva del cami, la luna rodona i daurada, preocupada per uns instans, torna a somriure, perque es de les convençudes que l'amor veritable sempre mira cap al nord. I que si volem, ens hi acompanyara, en aquesta part del creuer de la vida.

els amics

Es dificil saber si a la festa d'ahir tenies molts amics. L'amistad, una mica com la parella, es allo que hi es quan la necessites, pero millor que ni la necessitis ni l'emprenyis. Hi han amics de ben petits, de parvulari, d'aquells que no canvien mai et porti on et porti la vida i 'altres de feina. Hi han amics que t'ho semblava que ho eren i de cop ja no. Com l'amor, l'avi diu que no ho havien esta mai. Un xicot ahir em va dir, "digues sempre que estas be". Si li dius a un amic s'en alegrara, si no ho es, el fotaras. N'hi han que mai et perdonaran un malentes i d'altres, els de veritat, fins si mates a algu, estaran segurs de que s'ho merexia. A un amic/ga. sempre se l'estima i admira per alguna cosa o varies. Hi han amics incondicionals i d'altres que et defuigen nomes per la malaltia, com ahir. Encanvi d'altres, els dos petons eren molt mes efusius i sentits. A banda del comentari tipic de retrobada, "que dificil ets de veure", es parlava molt dels absents, alguns ja per sempre, d'altres per feina o vacances. Tambe es bo, en una edat on ja hom es aparellat, que siguis amic de la parella, faclita la relacio i les trobades. Hi han vells amics que et cerquen amb il.lusio constancia i d'altres no voldrien tornarte a trobar. La posicio economica i l'ascens social no tindria que apaivagar mai cap amistad. De fons el reflex d'unes ametlles daurades.

la festa

Hi ha un dia a l'any que m'agrada molt. Es el fiestorro que monten a una casa molt maca els bons amics del LLuis i la Carmela. La crisi es nota, tot i la data hi va anar mes gent. El conjunt de musica en directa y que tocava peces de la moguda madrileña, era el hobby del germa gran de la casa. A l'entrar, et penjaven una llumeta de color que volia dir que erets convidat, perque s'els hi colen alguns espabilats. Aquent any hi havia un guarda quadrat de seguretat, per que en 150 persones hi ha qui es pase amb la barra lliure i s'el ha d'acompanyar al carrer. A una paret de la casa, s'hi projectava un muntatge de video amb les fotos dels anys 80 que haviem enviat previament, barrejats amb anuncis, tele, pelis i concerts de l'epoca. La Rosa estava molt maca amb 18 anys anant d'excursio a CAstellar de n'hug. Anaven pasant els cambrers, unes noies van fer una passeig en matalas per la piscina, i els amics t'els anaves trovant donant voltes o asseguts pel jardi. Gent de tota mena,, rendits a una amistat que sempre te bona acollida. Les llumenetes duren entre 4 i 6 horas. I l'avi tambe. Per aixo, tot i lo animada i desperta que estaba la Rosa, no vem esperar els ous farrats estrellats amb patates de les 4. Ens esperava la lluna plena de Bigues-Sant Feliu.

els precs

Avui l'alcalde de Lleida, davant les protestes dels musulmans perque els hi ha tancat un magatzem(els hi aniria be el de fusta d'ahir) que feien servir de mesquita, ha dit que ell resa a casa. De fet te rao. Si tot hom reses a casa a la mateixa hora, encara que fos a deus diferents, l'efecte seria el mateix. Algu deia, menys resar i mes pencar i el mon aniria diferent. Resant, la gent busca ajuda i es reconforta fora del problema, Donan voltes a la pedra, pero no la treuen del cami. Al teu pais segurament aixo no pasa. Teniu les llibertats, pero no m'imagino un minarete al bell mig de Vancouver, com no sigui per admirar les vistes. Aqui el problema a mes s'agreuja amb el sometiments a les dones. Moltes de les immigrants, viuen 4 o 5 mares amb els seus fills en un sol pis, sense sortir de casa i per descomptat sense coneixer en absolut l'idioma. Un dia a Girona em van explicar a l'hora del precs, en unes importants galeries, no s'hi podia entrar perque tothom estaba per terra de cara la Meca. Una cosa es ser tolerant i l'altre que t'imposin liturgies o activitats que nomes busquen que dominar i seguir dividin el mon i els pobres. Saps que diem aqui sobre tot en general: "Si, home, la seca, la meca i la vall d'Andorra..."

el gluten

Avui s'ha prohibit a Catalunya que en els col.legis hi hagin productes que no compleixin la normativa europea en quan a quantitat de sucres, greixos i demes. Era dificil perque per exemple una de les mes afectades es la coca cola i ja sabras el poder que tenen aquestes multis. Espero que tu no tinguis problemes amb aquests productes, de bolleria, que en diuen ara i que abans no pasabem d'unes olleres de txocolata, palmeres en diuen ara. El pare no en va tenir i mes va patir el Blai, ja gran, l'epoca que va fer 3 o 4 vegades COU amb massa croissants per berenar Tenia un amic que al cine s'en prenia 10 i una coke. El Kevin, amb una altre formacio a l'escola sobre alimentacio, ho porta millor o al menys n'es mes conscient. S'ha de tornar, la crisi ajudara, al pa amb vi sucre, amb oli o mantequilla, o sense res amb una pressa de txocolata enquistada dins. Bons llonguets amb embutit o formatge i cereals. Pero compta amb aquests que cada cop n'hi han mes persones al.lergiques, cel.liaques en diuen. Pero s'esta avançant amb el diagnostic precoçi i amb la comercialtzacio de productes sense aquest ingredient. Tu ja saps, menjat tot el que et donin els pares, no piquis fora d'hores i sobre tot no mengis amb els ulls. Nomes sigues de vida, que deia l'avia Isabel.

la fusta

L'avi va anar a un magatzem de fustes. Era una nau enorme on s'hi podia rodar el final d'una pelicula. Feia una olor especial. Buscaba unes fustes tallades per les pintures que fa la Rosa. Pinta ocells, papallones i insectes sobre fusta. Ha de ser bona perque no es malmeti amb el temps. Un dia te les ensenyarem i t'agradaran molt. No sabem estimar la fusta. Crec que ni reciclar la cremada de quan hi ha un incendi. Hi havien estibes de fustes, Prensades, naturals, tractades com les travesses dels tres, taules, parkets, bancs i casetes. Vaig emparaular una caseta pel jardi. S'ha de substituir aviat la que va fer el besavi Joan que despres de 40 anys s'esta caient. Ara mateix tambe seria un perill si hi estiguessis jugant. El pobre Ares vigila molt. Tambe ahir, va fer 27 mesos la filla d'un dels cinc bombers que van morir a Horta de Sant Joan ara fara un any. Fa molta pena que encara no es pugui dir si va ser accident o negligencia. Es un tema que posa especialment trist a l'avi, per que com t'explicara el pare, teniem un amic en Jordi , que va morir tambe intentant apagar un foc i m'enrecordo molt sovint. Es el que te la fusta que tan ens ajuda, ens serveix per fer coses bones i moltes vegades ens calenta. Pero tambe de vegades, quan crema, mata.

l'atraccio

Una noia de 13 anys va morir dissabte a Barcelona al trencarse una atraccio al Tibi dabo. Era el pendol, com una grua que puja i cau ded cop fent una estrabada, que diu que puja l'adrenalina i despres et dona bon rotllo. El desti o un mal calcul dels ingeniers ha fet que la base de formigo s'arrenques i caigues a terra. Encara n'han sortit ben parats doncs va caure sobre d'un trenet que en diuen la mina. T'ho explico desde el cansament de treurem els taps, desequilibri, la pallisa de la fisio i la tallada de gespa, que amb el sol ha perdut la verdor i grogeixa. Tambe he fet una cosa poc habitual. Anar al sabater per arreglar unes sandalies. tan boniques que es mereixen una segona oportunitat de lluir. Normalment el calçat, al menys fins aquesta crisi no tenia mes oporunitats. Pero hi han peces, o per bones o per boniques, que la gent estima i les vol conservar. Igual pasara amb la roba. L'avi no lleça mai res. Si m'agrada perque si, si m'ho han regalat per agraiment i record i si m'ho he comprat jo i no m'agrada, per burro. En tot cas ho cremaria. Com cremaria els parcs tematics, que utilitzen la papanateria per enganyar la gent amb falses ilusions. Els llocs de pobres treballs perduts, a treballar les extensions de terra que guanyariem. Adeu Disney i Port aventura. Adeu, pobre noia morta al Tibidabo.

la cera

Avui l'avi ha anat al metge del poble. Hi havia la metgessa suplent. Per les receptes, com toca als jubilats. Pero tambe per treurem uns taps de cera de les orelles. Ho faig cada tres o 4 anys. No son de brut. Determinades oides en fan per protegirse dels aires i aigues de les piscines. Sobre tot perds els sons mes fins i aguts. Com va ha estar a punt de fer el pare quan era jove per escoltar musica maquina. Si no ho hagues deixat no haguès pogut ser pilot. Despres hem anat amb la Rosa a Sant Jaume de Frontanya, el poble mes petit de Catalunya. Tot i aixi, te dues rectories, la nova i la vella i preparaven una divertida festa major. Despres de dinar hem fet la migdiada sota un arbre, despres de jugar al cavallet en un parc infantil. Milers de curves molt pesades entre Olot, Ripoll i Borreda i Sant Quirze de Basora. Les curves, les marxes curtes, gasten mes benzina. Ara feia molts anys que no em quedava sense. A un km. de la benzinera del poble. Menys mal que tothom que pasa et coneix i han acompanyat la Rosa amb un bidonet que ja tenim. Ara a la nit han fet una pelicula de gosos molt maca i trista. Es diu Markley & me i explica la vida d'un llaurador amb una familia de tres nens. Com es banya, com juga, com trenca coses, com dona tot el seu cor a qui l'estima.

la fira dels contes

Tot el dia al pavello, vigilant l'stand i fent socis i amics. Pel preu del fer se soci, excepcionalment regalavem la camiseta del club i un dvd de nens entre 3 i 12 anys. Tota l'estona em estat projectant els dibuixos i t'en vull explicar alguns que els hi diuen contes del cel. Un era el sol tranquil al desert que quan veu com posen pous petrolifers, bufa i els tapa amb dunes. L'altre era un sol content veien el escaladors pujant pics nevats i els osos com juguen amb la neu. Amb el pal de les banderes del cim es fa polos. Quan els alpinistes i els esquiadors ho fan tot malbe, s'enfada i bufa calent i tot es torna verd. En un altre la lluna gaudeix del mar i de un pescador jugan a fet i amagar amb els peixos. Pero venen els submarins i baixells de carrega i embruten el mar. La lluna plena bufa fort i els allunya i queda minvant, pero gronxanse, s'adorm i reposa sobre el mar net altre cop. Hi havien uns nuvols que envien llamps contra la guerra, i pluja fins fer sortir l'arc de Sant Marti. I finalment un ocellet corre perill davant d'un tigre, pero ve el cocodril i s'el menja abans. Pero no, quan ve la mare del ocell, el cocodril obre la bocasa i alla esta sa i estalvi l'ocell petit. A canvi, la mare ocell neteja les dens del cocoodril, deixant les ben brillants i donan li el menjar al petit ocellot.

la fira

Tot el dia a la fira, de 9 a 9, amb una calor de justicia, amb l'stand del cine club. Ha quedat molt be. El retol amb el logotip, la taula amb unes fines teles, la Rosa ha posat unes plantes i penjat uns cartells i ha fet com una pantalla a la paret com les d'abans. Com unes cortines un canto amb la senyera i a l'altre una de lila. A sobre la taula, les publicitats i els dvd's. I sense fi, projeccio de pelicules d'animacio de tot el mon i comiques dels classics. Al costat, el banc del temps del que ja et parlare, una botiga d'embutits, una de finestres hermetiques, inmobiliaries, una de motxos, un hotel, mobles, la penya del Barça, la televsio local, informatica, cotxes i maquinaria, anxoves, vins i caves i d'altres estris industrials i de jardineria, amen d'una exposicio ecologica de reestructuracio del paisatge, una de pintura colectiva i uns amics que venen herbes per la salut de tota mena. Fins a les 6 de la tarda no ha vingut ningu. Nomes els expositors i uns senyors vestits de romans i pagesos antics que intentaven escenificar els començaments del comerç. Demá tornemi. I alie a tot, el Buster Keaton pujan i baixant de la seva maquina de tren, perseguint als chaquetes blaves, ajudat per la seva novia. Enfeinat, no ha pogut venir al sopar que ha ofert l'Ajuntament.

arroç amb gambes

Hi ha un programa a la tv3, Cuines, que ensenyen a cuinar molt be. Avui li tocava a un restaurant del Maresme de molta anomenada, de les germanes Rexach on hi anava molt el Serrat i que fan molta comedia amb els pessols. Pero avui han estat simpatics, sobrats com van. Han fet una amanida freda d'arroç amb gambes. A l'avi li agraden molt per que es del tipus "cego", t'els pots menjar sense mirar perque els bitxos estan pelats i encara que no tinguis dents com tu. Els primers els vaig tastar a Mallorca, amb el teu pare i un amic que es diu Llorenç, mig mallorqui. Per cert que en aquest xiringuitu i vaig perdre un Bulova jugant a pales amb el Pau. Per l'arroç es molt important el sofregit i l'oli. Cada vegada es couen abans i a mi m'agraden de 10 min, una mica cru, que s'acabi de fer mentre el porten a taula. Que tot el gra rellisqui damunt de l'altre, menys el fons, una mica cremaet. Un altre d'excepcional va ser un a banda a Sant Jordi d'Alfama, on el Blai una mica mes s'ensarta amb un ferro de l'escala del veler. L'oli ha de ser el de fregir el peix o marisc i el brou, de peix de roca que tot plegat es or en barra. Per cert que aquest plat no es a la carta, nomes el van fer programa, o sia que no el demaneu. Nomes va ser un recordatori de menjar de pescadors.

el no

Van fer un programa de televisio sobre la dificultad de dir no i ser escoltat. Els nens n'aprenen entre els 2 i 3 anys i mes tard a partir dels 12. El teu pare quan mes m'ha impressionat es quan no va voler que el salves d'una operacio de testicles. El Blai un dia d'alt d'una muntanya de neu que no baixaria ni que el mates. Sembla que el mes dificil del no es que l'altre t'entengui, allo que diu la Rosa, "quina part de no no entens?". Es l'exemple clar del cambrer que no vol entendre que no vols menjar marisc. El problema de l'avi, no es que no sapigue dir no, sino que sembla que vulgui estar segur del no i del perque m'el diuen. Dir no, sobretot a la feina i a les relacions personals, han estat el que m'ha portat principals problemes a la vida. Et prometo que val la pena escoltar els no's que ens diuen. El que ens costa a alguns mes es entendre'ls. L'altre postura, mes incomode, es anar per la vida vigilant que ningu et digui no. Com aquells nois que mai els hi diuen que no quan treuen a ballar perque sempre li demanen a la xicota menys afavorida. Has d'escolir continuament i segur que els teus nos i nos, ha casa t'els escoltaran i explicaran. De vegades val la pena arriscarse i tambe t'emportes un SI que no tesperaves. S'ha de jugar.

baixar

He començat el mati amb una bonica canç del Llach on parla que porteu flors vermelles alla on viu la sirena si cau en el combat. Una bona manera de començar un altre dia de calor, el pare em diu que tambe en tens pero no tanta, dia que m'ha portat a la fisio que tan be em va. Dema haig de "baixar" a BCN. ho evito tant com puc, pero sempre hi ha alguna gestio que et fa anar al cap i casal. Tot va ple de l'estupida comparacio entre la independencia i el mundial. No se si els de Tarragona tambe en diuen baixar. Ahir, com et vaig dir, vaig mirar els pobles de Catalunya a veure si envisitem alguns per explicarte'ls millor. El principal que em fa visitar la ciutat es recollir material per una fira que fem al poble. El nostre stand del cine club, distribuira dvd's d'animacio per els nens que s'interessin entre 3 i 8 anys. Son 5 pelicules de dibuixos de 40 minuts que ensenyen als mes petits entrendre petites histories sense cansarse ni avorrirse. Es diuen "Fet i amagat" i als pares els hi costaran 2 euros. Ja 'en comprare un a veure si el sistema canadenc de reproduccio visual et permet gaudirlo o si no el veurem quan vinguis. Fa mandra, pero perque uns 50 nens de Bigues aprenguin a estimar el cinema, valdra la pena. Encara que preferiria que la caixa "pujes" sola.

la mani II

Deia el Quim Monzo, escriptor catala que ja llegiras, que en comptes de la pancarta que encapçalaba la manifestacio, hi hauria d'anar hi un gran tub de vaselina dels laboratoris Cusi, que es una marca del Maresme. Perque acabada la mani, estem altre vegade en mans dels partits, dels pactes electorals i del politics, alguns d'els quals no hauirem de mirar a la cara. Uns segueixen amb el federalisme, d'altres ja els va be l'autonomia i les retallades constitucionals i la resta, majoria silenciosa, pensa que hi va anar mes gent a cel.lebrar els Mundial que a la mani. L'avi que va estar 25 anys am el PSC, hi vaig entrar de la ma de l'Enric Truño i la Marta Balletbo, no entenc ara les mans i manigues que fan els seus membres per explicar l'inexplicable, defensant al presi de la Generalitat i el paper d'estrasa que fan amb 25 diputats a Madrid. Ahir mirava i els 946 pobles que hi ha a Catalunya, tenen 45 diputats a España. Podrien fer mes per la independencia o el que vulguessim. Mirant aixo em van agafar ganes de visitar aquests pobles, començan per el mes petits i anart'els explicant un a un. A veure si aixi en treissim l'entrellat i et pugues explicar un pais mes lliure, mes republica, mes nostre en defintiva.

la mani I

Ahir va ser un dia estrany. Els catalans emprenyats i humiliats per el TC varem baixar a BCN d'arreu de Catalunya per manifesar la indignacio. Pero si a un milio i mig de persones, els hi plantes dues hores d'autocar, dues mes d'espera al sol de 32 graus a l'asfalt i kms a peu per buscar una cervessa o un aigua, l'esperit s'estova. La mala llet es va anar tornant festiva i diluint el sentiment de repulsa a Espanya i la demanda de independencia ja. Balls de bastons, senyeres de tota mena, cantics dels paisos catalans, les lletres del Llach igual de vigents que fa 30 anys, colles de grallers amb barretines, globus i botelles d'aigua Sant Aniol, intentaven fer pasar l'estona i mantenir el personal al lloc de la desfilada. Estelades als balcons i terrats provocaven els aplaudiments mes entusiastes i pancartes casolanes i ingenioses feien disparar els flashos. la complicada capçalera politica no va esperar arribar al final i van plegar abans d'hora. El mes divertit pobre el Maragall, que quan li pregunten que con ho ha vist, sempre ingenios respon, com voste. I inmobil, al cel, un helicopter que filmaba tota la grandessa de la protesta. Pero poques imatges d'aquestes van donar. Seria perque no es debien veure les nenes petites a coll, els cotxets de nadons o les cadires de rodes de malats i gent gran.

el pop

La historia d'avui es com un conte. Te a veure amb els mundials. a Oberhausen, Alemania,-un dia t'explicare que hem va pasar a aquest poble miner,- hi ha un acuari amb un pop molt gran que li diuen Paul on li han posat dues peixeres. A les peixeres hi posen musclos i quan s'obren, ell s'els menja i aixi endevina quin equip guanyara. Fins ara ho ha encertat, Pero es veu que sempre es menja el de la dreta, que es el fresc de cada dia i el que obre la closca. L'altre igual ja es mort de fa dies, o es mes llest i espera que acabin els mundials. Dema hi ha la manifestacio per l'Estatut i diumenge la final. Seria interessant saber quants catalans emprenyats gaudiran dels dos esdevenimens per poder establir la Catalunya real. L'avi en sera un i ja t'els explicare. Les hipocresies son tan grans que a BCN ciutat no volien posar una pantalla gegant per veure el partit. Sobre tot quan la semi la van veure 14 milions de persones i a Alemanya 31, amb uns shares de mes del 80%. No se com anira dema. Soc dels que penso que hi han actes a la vida, que no serveixen per res, pero s'han de fer. Baixo a BCN amb autocar. Desde que era petit i anaba d'excursio que no l'havia agafat. I el Kevin, cap a Dublin, Irlanda. Un altre terra amb ansia de llibertat. I no anave a una mani tan gran, des de l'estatut del 77 amb el pare a coll, i quan van matar al Ernest LLuch.

les guerres

Les guerres avui dia son moltes. No son mundials pero si contessim veuriem que hi ha molts mes paisos implicats que en una mundial. Son petites guerres, en terrenys complicats, selves o deserts, que duren fins que la diplomacia diu que s'ha acabat o els traficants d'armes creuen que ja han inundat el mercat d'aquella zona amb armes velles i caducades. Els exercits cada cop son mes petits i cars. Tenen material sofisticat o delegen en empreses de seguretat. No tenen el sentit de la patria perque son immigrants, Fins i tot els de les guerrilles son reclutats a la força. Cada vegada hi van menys nois de casa bona. Per exemple a l'Afganistan diuen que hi son en misio de pau. Per protegir als nens petits dels malparits dels talibans. Pero no hi podran fer res. Les revoltes s'han de fer des de dins mateix. Molts moren per error, accident o foc amic que diuen. I que vol dir et maten els teus mateixos sense voler, o per por, o per negligencia. A las prmeres pagines dels diaris sempre trobaras alguna guerra sense explicacio. De jove, l'avi cantava una canço, la del noi dels cabells llargs. I deia aixi: "Les guerres son una cosa que s'inventen els homes perque hi morin els nois". Ara hi hauriem d'afegir les noies i els aturats. I aixi creem llocs de treball i invalits.

les obres

A la carretera del poble de Bigues al Turo, que un dia coneixeras, hi fan obres amb una calor espantosa. Com que hi han tractors, maquines, camions i valles, al principi i al final, posen un treballador amb un disc blau amb una fletxa a una banda i un stop a l'altre. Amb el walkie talkie es parlen i van donant pas alternatiu als vehicles. Tornava l'avi cap a casa, fresquet dins el cotxe, quan m'he trobat al que hem tenia que donar pas, un africa, a terra, bocaterrosa, amb el telefon desballestat i mal enbolicat amb l'hermilla groga de seguretat. He baixat i amb conductor del cotxe que baixava, hem començat a cridar als seus companys que eren lluny, i a telefonar al 112, que es el servei de recollida d'ambulancies. Un dels treballadors li ha tirat una garrafa de 5 l. d'aigua pel clatell, pero el noi no es movia. L'avi pensava com era la salut d'aquell immigrant, com s'alimentava, on dormia, si es traslladava amb bicicleta,... Despres hem tingut que despejar la carretera perque passes l'ambulancia. Tenia 28 anys, i per la tarda, cap operari ha treballat. Tot plegat m'ha posat trist i penso que de vegades ens queixem de mena. Dema preguntare que li ha passat i t'ho explicare bonica.

les energies alternatives

De vegades pasen coses tan aprop nostre que no les veiem. A La Garriga, un poble que esta a 10 kms de Bigues, per cert que es veu que l'ajuntament ha demanat que Riells pasi a ser urbanitzacio (?). faran electricitat de la biomasa forestal transformant el pellet, estelles de fusta prensada. Una plataforma s'hi oposa per diferents i legitims motius pero el cert es que a Italia ja funcionen prop de 800.000 estufes amb aquest combustible i 50000 tones les importen de Espanya. Es faran 40 milions de kilowats amb totes les restes de boscos del barcelones i del Montseny que es l'equivalent a la despesa electrica de 12000 llars catalanes. El sistema, que les electriques estan obligades a comprar, compta amb l'ajut del govern de 0,13 centims d'euro per kilowat, doncs encara no te tant exit ni esta tan aceptat com l'energia eolica i la fotovoltaica.

Esperem que ara no desapareixi el sotabosc del tot i que puguem, si esta humid, evitar incendis i buscar bolets. Hi han bolets a Vancouver?. Esperem que l'empresa que es diu Rebrot i Paisatge, deixi algun tronc, branca o copa perque en poguem gaudir. Calentant l'aigua fan vapor que turbinan i fan electricitat i amb la calor sobran sequen la fusta. Molt be si beneficia a tothom.

les rebaixes

Fa dies que matxaquen amb que cada catala es gastara 180 euros en rebaixes, o sia segurament en coses que no necessita. Has vist l'anunci d'aquest nen de 4 anys que es compra un Renault per les facilitats que donen i despres nomes hi pot jugar amb el mando a distancia? Ens han inculcat la cultura de desitjar el que no necessitem. I sentiras als gurus del IESE recomanante que compris amb targeta i aixi reactivaras l'economia. Sera la seva. La llista de les coses que no necessitem esta a pagines senceres als diaris. Aquells rellotges que si el perds et mores, cotxasos de milers d'euros "por solo" amb no se quants accesoris, jovenalla o models per les que ja ha arribat l'estiu mes barat, teles de moltes pulçades o carregadors per tot tipus d'aparells i viatges de luxe proletari encara que no t'el mereixis o el puguis assolir. Tot es una trampa i la teva es una bona societat de consum. L'avi diu que no vaig al corte ingles, maxim exponent d'aquest tipus d'ofertes falses, perque no hi he anat mai i perdaria la antigûetat. El Dalai LAma deia que aquells que no tenen res no necessiten res. Si ens apliquessim en la mida del possible, aixo, donariem el tomb a aquesta merda de economia capitalista salvatge i el deute,n i public ni privat no existiria. L'amo del corte va començar aixi.

la sangonera

Et podria parlar de la donacio de la mestressa de l'Oreal a un ministre de Sazkozy d'un milio d'euros, de la trifulca turca amb els israelitas o del gir democratic a POlonia gracies a un casual accident d'aviacio. Pero avui ho fare d'una bestiola que s'implanta a la pell i et xucla la sang, com fan les garrapates amb els gossos. Son dolorosess i s'han de treure per un veterinari amb oli i de mica en mica. S'agafen quan pases per uns matolls o et tires a una riu o bassa per refrescarte. Son d'Europa i abans es feien servir per purifiicar la sang i els metges et deien que et treuen la dolenta. Ara tambe volen que en donem no se quantes vegades a l'any per revendre la ves a saber a quins mercats. El verdader problema d'aquestes bestioles es que fan fastic i ningu s'acosta ni a tocarlas ni a parlarte. Els metges et donen hora cada sis mesos i els jutges mentre la sang sigui la teva no tenen tampoc cap pressa. Diuen que es poden treure amb llimona, alcohol, sal i orina, pero ja et dicjo que no. S'instalen i estan molt be. Tampoc son infeccioses si no et rasques la ferida. Pero el pitjor no es tot aixo, sino que estas sol, donant sang, i fas tan fastic a la gent que de vegades ni et parlen. La podria matar jo, pero vull esperar el teu casament a casa, no a can Brians 2, al jacuzzi del Millet...

les havaneres

Llegia avui coses del bon comportament del Canada per no ofendre pobres, negres, o discriminats. Que als mohawaks, inuits, creeks, agonquins o iraquesos, a banda de ferlis un camp de golf sobre els seus cementiris, per no dir los indis els anomenen primeres nacions. Una hipocresia per incloure les razes en el triangle del sofa, l'hamburguesa i la tele. Ningu es preocupa per els bilinguismes, encara que la primera consecuencia es l'educacio i la urbanitat doncs segons com no es poden entendre. A diferencia de paisos pobres, teniu hiverns confortables. Fins i tot les estades es comptem per hiverns. Hom te cotxe i no podeu pasar de 100. Teniu l'ironia per no ofendre dient que els americans pensen que esteu mes amunt d'Alaska. Pero de fet es viatjan en bus que podriem entendre Catalunya, amb la llengua i el cor partit. Pensava aixo mentre tV3 retransmitia les havaneres de Calella, que fa 40, l'avi (la Caixa) i l'Angels Casas van començar a promocionar. I una veu meravellosa i dolça, de Silvia Perez Cruz i Els cremats m'ha portat records ancestrals del Carib, de les ones, les palmeres, els petons, els baixells, l'amor, les infidelitats, la germanor, i mes coses. Digues li al pare que t'en deixi sentir alguna. Penso amb vosaltres sentin Port Bo, Peix fregit, el meu avi, la bella Lola,...

els crespons

No se si es diuen aixi. Avui als balcons de hi havien moltes senyeres amb un llaç negre (crespo?). El destrosssat estatut no deixa ni canviar els limits de les vegueries, nomes el nom. Mentres tant al mon, l'Obama vol legaltiza 11 milions de emigrnas, el Rosell comença a escombrar l'alfombra i les majors ens acabaran fent el favor de portarnos nomes les pelis sense ni subtitular. Aixi n'aprendem i podre parlar be amb tu. Al poble estem preparant, la Rosa ha pintat una pancarta, la conferencia del Matthew Tree. Hi ha hagut aasamblea de la Penya blaugrana de la Vall del Tenes, (vol que et faci socia?) amb pica pica, i tambe un sopar de comiat de feina d'una amiga. Despres hem projectat al local de la Fundacio, El maquinista de La General del Buster Keaton. Es muda, pero quan la vegis tambe riuras molt. Piscina i molta calor. L'Ares s¡espanta molt quan em tiro a l'aigua.

Dema portare a emmarcar el titol de periodisme. M'el varen donar el 1981, el vaig recollir el 1999 i l'emmarco el 2010. Com el Jack Daniels de Tenesse, no hi pressa per fer les coses, sobretot quan no fan falta. I veuras com un vell camio es para perque creuin el cami tranquilament uns anecs blancs. Es com la independencia. poc a poc, pero va venint.

l'edat de marxar de casa

A primers del segle passat, molts nens de 10 i 12 anys ja marxaven de casa per anar a treballar al textil,a les colonies que en deien. Despres els treien de casa, de vegades am 16 anys per matarlos a les guerres. La generacio de l'avi aprofitavem la mili, per si podiem compaginar estudis i feina i ja marxavem. Moltes vegades per ganes de casar-nos. L'avi mai ha donat pressa als nois per marxar. Es bo si ho fan amb feina i criteri i dolent si son obligats i forçats. El pare per l'eleccio de la seva professio, va tenir que espavilar d'hora. El Blai es mes de casa, però tambe s'ha instal.lat i be, sense presses. Els temps son complicats i canviants. I si no ja ns ho explicara el Kevin.

Et dic aixo perque avui ens han deixat coneixer unes imatges guardades de dos ossets d'any i mig captats a la vall d'Aran. Han esperat a que passessin a França perque els caçadors no els hi fessin mal. Mengen herbes, pero tambe algun cervol atrapat per un allau. Es veu que tenen dos germans mes i son fills de la Wala. Aquests pobres, petits com son, han tingut que marxar de la mare, perque l'os pare es pot posar gelos i arribar fins a matarlos. Espero que encara que tu en tinguis molts de beer's al teu pais, tambe t'els estimis força.