la cera

Avui l'avi ha anat al metge del poble. Hi havia la metgessa suplent. Per les receptes, com toca als jubilats. Pero tambe per treurem uns taps de cera de les orelles. Ho faig cada tres o 4 anys. No son de brut. Determinades oides en fan per protegirse dels aires i aigues de les piscines. Sobre tot perds els sons mes fins i aguts. Com va ha estar a punt de fer el pare quan era jove per escoltar musica maquina. Si no ho hagues deixat no haguès pogut ser pilot. Despres hem anat amb la Rosa a Sant Jaume de Frontanya, el poble mes petit de Catalunya. Tot i aixi, te dues rectories, la nova i la vella i preparaven una divertida festa major. Despres de dinar hem fet la migdiada sota un arbre, despres de jugar al cavallet en un parc infantil. Milers de curves molt pesades entre Olot, Ripoll i Borreda i Sant Quirze de Basora. Les curves, les marxes curtes, gasten mes benzina. Ara feia molts anys que no em quedava sense. A un km. de la benzinera del poble. Menys mal que tothom que pasa et coneix i han acompanyat la Rosa amb un bidonet que ja tenim. Ara a la nit han fet una pelicula de gosos molt maca i trista. Es diu Markley & me i explica la vida d'un llaurador amb una familia de tres nens. Com es banya, com juga, com trenca coses, com dona tot el seu cor a qui l'estima.