divendres, 23 de juliol del 2010

els precs

Avui l'alcalde de Lleida, davant les protestes dels musulmans perque els hi ha tancat un magatzem(els hi aniria be el de fusta d'ahir) que feien servir de mesquita, ha dit que ell resa a casa. De fet te rao. Si tot hom reses a casa a la mateixa hora, encara que fos a deus diferents, l'efecte seria el mateix. Algu deia, menys resar i mes pencar i el mon aniria diferent. Resant, la gent busca ajuda i es reconforta fora del problema, Donan voltes a la pedra, pero no la treuen del cami. Al teu pais segurament aixo no pasa. Teniu les llibertats, pero no m'imagino un minarete al bell mig de Vancouver, com no sigui per admirar les vistes. Aqui el problema a mes s'agreuja amb el sometiments a les dones. Moltes de les immigrants, viuen 4 o 5 mares amb els seus fills en un sol pis, sense sortir de casa i per descomptat sense coneixer en absolut l'idioma. Un dia a Girona em van explicar a l'hora del precs, en unes importants galeries, no s'hi podia entrar perque tothom estaba per terra de cara la Meca. Una cosa es ser tolerant i l'altre que t'imposin liturgies o activitats que nomes busquen que dominar i seguir dividin el mon i els pobres. Saps que diem aqui sobre tot en general: "Si, home, la seca, la meca i la vall d'Andorra..."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada