un dia feliç

De vegades comences el dia somrien com el cel, content com el sol. planer com el cami que et portara al mar. T'acull una sorra pedregosa, una aigua templada, un vent de lleugera tramuntana i una cervessa gelada. Comparteixes taula amb una bons amics, beses a la teva enamorada, l'abraçes en sortir de les onades i cerques la complicitat als seus ulls. De sobte, en el cami del solejat retorn hi fa fred. Apareixen tres nuvols, el del malentes, del somni irrealizable i el de la broma sense mala intencio, pero segur fora de lloc. Per un llarg moment, queden endarrera la agradable conversa, l'anyorat futur de fills i nets, els records i ensenyances dels besavis, la brillantor de les ampolles i les bombolles brindades a l'atzar. El sol ponent travessa els cumuls, la foscor va desvelant el raonamen i la comprensio i el perdo es va fen un lloc enmig la tenebra. Darrera cada curva del cami, la luna rodona i daurada, preocupada per uns instans, torna a somriure, perque es de les convençudes que l'amor veritable sempre mira cap al nord. I que si volem, ens hi acompanyara, en aquesta part del creuer de la vida.