les havaneres

Llegia avui coses del bon comportament del Canada per no ofendre pobres, negres, o discriminats. Que als mohawaks, inuits, creeks, agonquins o iraquesos, a banda de ferlis un camp de golf sobre els seus cementiris, per no dir los indis els anomenen primeres nacions. Una hipocresia per incloure les razes en el triangle del sofa, l'hamburguesa i la tele. Ningu es preocupa per els bilinguismes, encara que la primera consecuencia es l'educacio i la urbanitat doncs segons com no es poden entendre. A diferencia de paisos pobres, teniu hiverns confortables. Fins i tot les estades es comptem per hiverns. Hom te cotxe i no podeu pasar de 100. Teniu l'ironia per no ofendre dient que els americans pensen que esteu mes amunt d'Alaska. Pero de fet es viatjan en bus que podriem entendre Catalunya, amb la llengua i el cor partit. Pensava aixo mentre tV3 retransmitia les havaneres de Calella, que fa 40, l'avi (la Caixa) i l'Angels Casas van començar a promocionar. I una veu meravellosa i dolça, de Silvia Perez Cruz i Els cremats m'ha portat records ancestrals del Carib, de les ones, les palmeres, els petons, els baixells, l'amor, les infidelitats, la germanor, i mes coses. Digues li al pare que t'en deixi sentir alguna. Penso amb vosaltres sentin Port Bo, Peix fregit, el meu avi, la bella Lola,...