el pop

La historia d'avui es com un conte. Te a veure amb els mundials. a Oberhausen, Alemania,-un dia t'explicare que hem va pasar a aquest poble miner,- hi ha un acuari amb un pop molt gran que li diuen Paul on li han posat dues peixeres. A les peixeres hi posen musclos i quan s'obren, ell s'els menja i aixi endevina quin equip guanyara. Fins ara ho ha encertat, Pero es veu que sempre es menja el de la dreta, que es el fresc de cada dia i el que obre la closca. L'altre igual ja es mort de fa dies, o es mes llest i espera que acabin els mundials. Dema hi ha la manifestacio per l'Estatut i diumenge la final. Seria interessant saber quants catalans emprenyats gaudiran dels dos esdevenimens per poder establir la Catalunya real. L'avi en sera un i ja t'els explicare. Les hipocresies son tan grans que a BCN ciutat no volien posar una pantalla gegant per veure el partit. Sobre tot quan la semi la van veure 14 milions de persones i a Alemanya 31, amb uns shares de mes del 80%. No se com anira dema. Soc dels que penso que hi han actes a la vida, que no serveixen per res, pero s'han de fer. Baixo a BCN amb autocar. Desde que era petit i anaba d'excursio que no l'havia agafat. I el Kevin, cap a Dublin, Irlanda. Un altre terra amb ansia de llibertat. I no anave a una mani tan gran, des de l'estatut del 77 amb el pare a coll, i quan van matar al Ernest LLuch.