la sangonera

Et podria parlar de la donacio de la mestressa de l'Oreal a un ministre de Sazkozy d'un milio d'euros, de la trifulca turca amb els israelitas o del gir democratic a POlonia gracies a un casual accident d'aviacio. Pero avui ho fare d'una bestiola que s'implanta a la pell i et xucla la sang, com fan les garrapates amb els gossos. Son dolorosess i s'han de treure per un veterinari amb oli i de mica en mica. S'agafen quan pases per uns matolls o et tires a una riu o bassa per refrescarte. Son d'Europa i abans es feien servir per purifiicar la sang i els metges et deien que et treuen la dolenta. Ara tambe volen que en donem no se quantes vegades a l'any per revendre la ves a saber a quins mercats. El verdader problema d'aquestes bestioles es que fan fastic i ningu s'acosta ni a tocarlas ni a parlarte. Els metges et donen hora cada sis mesos i els jutges mentre la sang sigui la teva no tenen tampoc cap pressa. Diuen que es poden treure amb llimona, alcohol, sal i orina, pero ja et dicjo que no. S'instalen i estan molt be. Tampoc son infeccioses si no et rasques la ferida. Pero el pitjor no es tot aixo, sino que estas sol, donant sang, i fas tan fastic a la gent que de vegades ni et parlen. La podria matar jo, pero vull esperar el teu casament a casa, no a can Brians 2, al jacuzzi del Millet...