Miserachs

Corre per casa la seva especial biografia, Fulls de contacte. A l'avi li va fer molta gracia per que explicava molt be la seva relacio amb els pijos de l'epoca, la gauche divine que li deien, composada per intelectuals i gent de diners d'esquerra, tipus els Regas o els Bohigas. Va començar al grup fent fotografies en blanc i negre. Una emblematica es la de Teresa Gimpera, model i musa del grup, tatuada amb el logotip de Bocaccio. Va ser el primer en mirar diferent la Costa Brava i sempre deia que els pijos el deixaven anar amb ells, perque ls hi posava bona musica i feia bons coctels. Tambe anava a Cuba on valoraven molt els Holas i es feien els tampax amb paper de diari. Mort fa 12 anys, ara les seves filles, Mar i Arena, han cedit la seva obra al MACBA, a diferencia d'altres fills de prestigiosos fotografs catalans. 60000 negatius, 20000 diapositives i 2500 contactes, les podrem veure durant 25 anys renovables en les exposicions que vagin organitzan. Sensibilitat i cultura d'una familia d'un home que volia ser metge i que no volia anar a buscar tabac de matinada. Seran fotografies molt interessants i que parlen d'una epoca antifranquista, desde una mirada critica i criticada moltes vegades que mes que un gra de sorra va ser una pedra la sabata del regim.

helijet

La nova empresa del papa es Helijet Internacional es una empresa de las aerolíneas con sede en Vancouver , Columbia Británica , Canadá . Opera servicios regulares y tiene una división de charter (Helijet Cartas) Prestación de servicios de la película, la televisión, recorrido aéreo y los mercados generales de fletamento, así como los servicios de ambulancia aérea. Su base principal es el Aeropuerto Internacional de Vancouver.

Las visitas se operan desde el puerto de Vancouver helipuerto ubicado en las orillas de Entrada de Burrard , adyacente a la estación de Waterfront . Además, Cartas Helijet y su socio de Grouse Mountain operaran espectaculares recorridos escénicos y paquetes desde el helipuerto a la cima de la montaña. Helijet es también el más grande médico proveedor de servicios de transporte aéreo de la Columbia Británica tanto de funcionamiento rotativo como de equipos de evacuación médica de ala fija.

La aerolínea fue fundada en 1986 e inició sus operaciones entre Vancouver y Victoria , en noviembre de 1986 con un avión y 14 miembros del personal. Anteriormente se la conocía como Helijet Airways. Durante los últimos 20 años de funcionamiento Helijet ha pasado de un avión programado que lleve a sólo 22.000 pasajeros en una compañía diversificada con 12 aviones, 150 empleados y lleva a más de 100.000 pasajeros al año. Es actualmente el único helicóptero del servicio programado en América del Norte.

Helijet también ha proporcionado servicios regulares a Seattle- Boeing Field , Aeropuerto Internacional de Abbotsford , el aeropuerto de Langley , Aeropuerto Internacional de Victoria y el Aeropuerto de Campbell River , todos los cuales siguen siendo destinos accesibles por las Cartas 'servicios Helijet. Helijet Internacional también opera el Vancouver y Helipuertos puerto de Victoria en su filial, el Pacífico Servicios Helipuerto.

Li has de preguntar al papa, quin d'aquets helicopters porta ara i de quin fara el curset.

• 5 S-76A Espíritu Sikorsky - C-GHJL, C-GHJP, C-GHJT, C-GHJV, C-GHJW
• 3 Robinson R22 Beta - C-FRDY, C-GAAK, C-GFXX
• Dos Bell 206L3 LongRanger - C-GLMX, C-GXHJ
• Un Sikorsky S-61 - C-GBSF
• 2 Bombardier Learjet 31A - C-GHJJ, C-GHJU

el fill unic

No se si tu acabaras sient una filla unica. Jo penso que no. Que d'una banda o altre acabaras tenint germanets. Diuen dels fills unics que son egoistes, capritxosos i consentits. No facis cas. Depen totalment dels valors que hi hagin a casa i son sociables si a casa es potencien les conductes socials. Perque a tu no et passi, que no et passara, has de demanar als pares que no et fomentin el consum. Que rebis nomes l'atencio que necessites amb els limits naturals. Tambe que alguna vegada et sapiguen dir que no. Que no et sobreprotegeixin. Aixi segur que no seras peruga, ni massa cauta i molt menys timida. Per estar sola com a petita de casa, no tens cap carencia que s'hagi de suplir. No et poden exigir que siguis perfecte. Si ho volen, pot pasar que deixis de fer coses per no quedar malament davant d'ells. Per ser unic, no t'han de tractar com un adult. Ets una nena igual i no et tens que avançar a la teva edat. Si que potser necessitaras un cop de ma per relacionarte amb d'altres nens, encara que no tan d'agobiar amb quantitat d'activitats extraescolars. Tens que descobrir, de la seva ma, el valor de la soledat. I sobretot , investiga tot el que puguis, perque de mica en mica, vagis prenen decisions sencilles per tu mateixa.

dormir

Tenia una amiga que em deia que arribaria un moment en que preferiria dormir a fer d'altres coses. Jo pensava que estava boja, pero ara se que tenia rao. Veure a les persones que estimes dormir es el millor que hi ha. I vol dir moltes coses. Que hi son. Que estan molt de temps amb tu. Que heu fet alguna cosa lluny de casa que us uneix. Les cares es relaxen i estem mes guapos que mai. Alliberem malsons i el cos cansat es veu capaç de tot. L'avi ha aconseguit despertarse en el moment just per esbrinar si el que sommia li agrada o no. Mirant a qui dorm, li dius moltes coses que a vegades no diries despert. La Rosa ara te reunions, moltes d'elles a la cuina. Ahir em van fer la primera terapia de camps magnetics. Dos pols oposats que intenten tornar a activar les neurones desconectades. Ahir em van relacionar el cerebel, la hipofisis, el ronyo esquerra, el parietal dret, les lumbars, les gonades, les cervicals i d'altres que no recordo. Miren si estan be 150 punts del cos. Que es poden equilibrar o no i variar cada setmana o sesssio. El silenci i la llum son molt importants al dormir. Pocs fan ganynotes i pocs recuperen la innocencia amb el son. La nit t'acull i nomes ets tu. Ara l'avi te un somni. I es veuret un dia dormir a tu.

Bangalore

L'avi que no sap si anira mai a la India, on viuen els altres indis que no son els teus, se sap el nom d'aquesta immensa ciutat com totes perque es d'on va tornar la Rosa per quedar se amb nosaltres. De mica en mica va explican coses. Ahir em deia que enfeinada com estava, no havia trobat el moement d'anar al cine a veure un rollo del Bollywood que es com li diuen a les seves producccions. Explicava que un dia va veure un munt de gent, i ella valenta i agosserada com es, pensant se que era una manifestacio, cap alla que va. Afortunadament nomes era una cua per entrar a una matinal de cinema. Ja veuras com a tu tambe t'explicara algunes de les seves interessants experiencies. Tot aixo venia a compte d'una fotografia. on es veia una cua de persones molt normals i correctes, cultes i ben vestits, que eren fuetejats amb una vara de bambu per un policia que posava be la fila. Nomes estaven esperan per comprar entrades per veure un partit de Criquet internacional entre la India i Anglaterra. Algun dia tambe podrem comentar la foto de Bibi Aixa, que amb el nas i les orelles tallades va guanyar el World Press Photo 2010. Dos simbols de vergonya humana, que el primer mon, hipocrits com som, no soportem mirar fixament.

el temps

Quan varem estar a Vancouver, no recordo ara haver vist espais del temps a la televisio. Aqui hom li dona molta importancia. Te un lloc especial en acabar els telenoticies. La veritat es que tothom l'espera i quan l'has vist ningu s'enrecorda de quin temps fara. Es com sentir ploure. El temps de vegades t'el diuen a l'ascensor, o els veus tu mateix apartant les cortines al mati, Es com una adivinança. De vegades els sofisticats medis actuals el prediuen be, de vegades la natura toçuda, fa la seva. El pare en sap molt de metereologia i et podra explicar moltes coses. Per aqui tens llibres de quan ho estudiava. Pero el que m'empipa avui es la relacio Catalunya Pais Valencia, en allo, encara mes utopic que la independencia, que anomenem Paisos Catalans. Sabras que tenen un president mal vestit que ara ha fet tallar les comunicacions amb TV3 i ara no la veuen. Sempre m'ha molestat sentir parlar d'ells, blaveros com son, a la sobretaula. Pero ara mes. Be, les illes Balears, be la catalunya nord, fins i tot demanaria que parlessin d'Andorra. Pero d'un pais que s'esta comportant inconstitucionalment, que no deixen jugadors a les seleccions catalanes, m'importa un raba el temps que faci. Ojala venti fins fotr'als a mar. I l'avia Vicenteta, mare de'avia Isabel Mas Linares, era valenciana.

la malaltia

Hi ha una edat en que tens que estar al tanto de les novetats mediques. Seguir al corrent de les investigacions. El pare el tenim engripat a la feina i no se quina pastilla es pren. Una amiga em truca i em parla d'un metge aleman Weth, que ja conexia i que et posa 80 agulles d'acupuntura permanent a la orella i notes molta millora amb el parkinson. Ja ho conexia. No m'ho fare. Semblaria el robocop. Avui Manel Esteller, investigador de cancer al Idibell, diu que aquesta enfermetat acaara sient cronica i no mortal. En la seva teoria expressa que hi te molta influencia en les enfermetats degeratives, la influencia del aire, tipus fums, tabac, toxics,o taixos solars. Tot aixo fa que s'afegeixi al envelliment natural de les cel.lulas. Les cel.lules que habitualment es regeneren dividintse i tornant per tant el seu cicle vital. Es el que es diu epigeentica, el que fa que el genoma es reguli i els gens s'activin. El problema es que per investigar es necessiten molts centims i nomes ho poden fer els paissos rics. Tambe ha sortit que per els malalts de ELA podran pendre droga controlada, morfina, etc, quna els hi fagi molt mal. AIxo esta be pero no cura. Tot aixo be a cuento de que molts investigadors estan tornant a Catalunya, per internacionalitzar la recerca biomedica,

el blat i l'ordi

S'ha mort aquests dies un important cuiner catala, de Sant Celoni, Santi Santamaria. Debia ser una bona persona, pero crec que tenia un punt de prepotencia, com el meu altre amic Santi, que tambe te un restaurant. A molts els hi pasa. Deu ser, com alguns metges, perque venen una de les coses mes preuades per l'home com es el menjar i el beure. El vaig coneixer a finals del 80. Visitavem l'imatge de la Caixa per la zona i varem decidir el Toni i jo, menjar a Can fabes que començava a tenir anomenada. No hi havia ningu entre setmana i s'ens va acostar. No recordo l'apat, pero si la fuetejada de diners. El menu 3000 que era la dieta per dia i kms.. de la feina i despres al Toni, que tambe anava fort, 9000 mes de un montecristo i un armangac. Desproporcionat com ell. En una entrevista li vaig sentir que ell volia de petit ser decorador pero que no li va anar be i es va quedar als fogons. Tot aixo prenent se un bol de caviar a l'avio que debia fer kilo i mig per superar l'estres del vol. Que sempre ho feia. No se si aixo te a veure amb el desgraciat atac de cor als 53 anys. En un article precios, un home recordava quan el seu avi s'el va emportar a veure uns inmensos camps al bell mig de l'america profunda, el que en diuen el cistell de menjar del mon. Li deia l'avi, aixo es blat i aixo altre es ordi. El nen va apendre a veure el que veia l'avi, a veure el que enten, i va entendre a entendre, el mes important.

l'ametller

Plou. Al costat del conillet Bigotis( de fet conilleta) hi ha un ametller. Enguany encara no ha florit. Millor perque les gelades de març el podiren espatllar. Dona tantes ametlles que cap any ens les acabem. De fet ni le podem collir de tantes uqe hi ha i d'altes que son. Hi ha moltes cançons del anunciant de la primavera uqe com sabras no es un grna magatzem. La del Serrat diu "sota un cirerer florit, murmuri d'abelles,,". Pero avui et posare alguna cosa mes tecnica que les meves impressions perque quan vinguis el reconeixis. Tens ametllers tu a la vora teva?. L’ametller^[2] o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fullacaducifòlia. Pertany a la família de les rosàcies, que és una de les mes evolucionades i nombrosa en espècies. És un arbre prou conegut a casa nostra, tot i que no està catalogat com una planta medicinal de forma legal, s'usa molt de forma quotidiana; encara que cal tenir cura a diferenciar-ne l'ametlla dolça de l'amarga (la qual és tòxica). L''ametller va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. El patriarca Abrahamutilitzava vares d'ametller per construir corrals on tancava els seus nombrosos ramats i el cèlebre bastó d'Aaró era una branca del referit arbre.^[3]

Els grecs varen ser els difusors d'aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània. A finals del segle XVIII uns missioners franciscans van plantar ametllers de les nostres terres en la regió californiana de San Diego

on vas?

Hi ha tres preguntes que els fills sempre responen als pares amb el mateix. On vas, amb qui i que fas? amb enlloc, res i ningu. Sembla que sempre van a fer un tomb i pendre alguna cosa amb els amics. Pero es veu que hi han altres preguntes que poden indicar el grau de confiança i per tan converse i que es tindrien que tocar diariament si pot ser. Com van els estudis, que has fet amb els amics, que els preocupa, que miren a la tele, temes d'actualitat i quins amics els agraden mes. En qualsevol cas s'hauria de superar el 50%. Per arribar hi, hi han certes propostes. No interrogar tot just arribar a casa. Mirar de sopar junts. Fer lis confidencies d'adults. Decidir junts coses com les vacances, etc.... Sempre som nosaltres, tots els de casa. Pendre junts decisions de futur com escola, asignatures, carrera, classes, idiomes, masters,....Ser un equip i evitar en lo posible la instalacio del ordinador a l'habitacio, doncs desapareixeran per sempre mes. A mes de parlar amb els fills, s'han d'observar, mirar, com llueixen, vesteixen i com es troven d'estat general, anims, salut, humor,... Si els expliquem com ens sentim nosaltres, construirem una confiança amb mes possibilitats de que vagi en les dues direccions, no de dalt a baix, sino d'una banda a l'altra.

premis

Cada dia donen premis als professionals de les coses. Tants que crec es desvirtuen. Ahir els Zaping que nomes serveixen per reconeixer als amics. I ignorar als enemics que no son ni citats. Afalacs i records que despres no hi haura lloc per posarlos. De fet pasara que no hi haura un ser huma sense premi, amb lo qual es desvirtuara als que s'el merexien de veritat. L'avi no n'ha guanayt mai cap. Bueno si, un tercer lloc amb clase c de serie al rally de Catalunya, alla per els anys 70. De fet el vaig guanyar perque tots els que anavem davant van anar caient per els barrancs. Els premis t'els has de guanyar i donar tu mateix,quan t'els mereixes. T'estalvies el fallo del jurant, la poca valoracio del teu esforç, la llibertat de conviure amb les teves limitacions i el mes important, competir arriscant amb d'altres que no son mai millors que tu. I si no mira els premis literaris, els nobel o els oscars, si es que encara es fan. El primer premi del mati es un bon esmorçar. la companyia i la millor de les dutxes. I esperar que el diari, o la radio o la tele et doni una bona noticia que et faci puja l'adrenalina. Avui pel face, l'avi s'ha enterant de que el Guille, el meu filloll, espera un nado. A saber si aquest Saez Capdevila sabra mai que jo era un posible avi suplent seu.

envellir

Plou molt. Com a casa teva. La gent beu cafetonets i red's bulls. Ni fred ni calor. Hi ha gent simpatica i riallera, malgrat tot, i ni ha que no. Hom fa com si no tingues parella per una estona. Hi ha gent amb els ulls grans i plens de joiaa i n'hi ha que diuen qeu no s'han aburguessat, malgrat haver canviat la ciutat per el camp. Aqui els pobles, no hi ha rutines encara que ho sembli. Als pobles, es pot competir amb la joventut. Els homes no son mes interessants quan es fan grans que elles i envellir es mirarte el pas dela vida en tu. De fet ha de ser un plaer, una sort. Dijous es el dia de pasar per el bar a veure si ha tocat la primitiva. Als pobles no es planteixen si son feliços. Si s'ajudaran a morir arribat el cas. Hom vol viure mes. Ningu te fred als peus i si en tens per casualitat, algu t'els esclafa, ma amiga. Als pobles es pensa molt sobre les coses. Hi ha temps per donar hi voltes. Tothom riu i plora i sembla que els persones son 50% masculines i femeniens en un perfecte equilibri inestable. La seduccio es mes rural que sexual i si tens ganes de plorar i aconsegueixes allunyart'en una mica, rius. Fins i tots els animals son logicament mess lliures i envelleixen millor. Fan el que els amos. Viure i respirar, sense gaires lladrucs.

la revisio

En aquest moment la ciutat nomes li serveix a l'avi per les revisions. La del cotxe, la de marca i l'ITV i la del atrotinat cos, que no em toca fins el 2 de juny, de cua que hi per fer se la. La del cotxe l'han canviada d'adreça. La crisi ha fet tancar el local del triangle d'or i anar una mica mes avall en una mena de parking sense tan glamour, ni tele ni bar, i amb lavabo amb clau. Les revisions tenen la gracia que mai saps si les fan o no. L'ITV em toca ara el febrer del 2013. M'han dit que tinc que canviar la bateria. Aixo ja ho havia vist jo. En porto tres, i nomes duran amb sort 60000 km. La cnviare al taler del poble, l'amable Lambert i em costara la meitat. Tampoc han rentat el cotxe ni per dins ni per fora, s'han acabat els detalls amb el client. Els amics i amigues per veure, malats, deprimits o treballant. Els pasis de premsa de pel.licules, doncs no en fan cada dia. El mes interessant es retrovar me una estona amb el Kevin, abraçar lo i palpar com va i menjar alguna cosa amb ell. El Blai, tambe sense veu, es va obsequiar amb les imatges entranyables de la boda. Va ser emotiu tornar ho a reviure i fins i tot veure ho amb tu. El pare, en les entrevistes esta molt divertit, donc li manquen les paraules de lo poc que es aqui. Parlan catala amb tu s'arreglara.

l'esmorçar

Avui a vingut la Montse, la teva tieta avia a esmorçar a Ca l'Arcís. Nosaltres teniem un enterrament primer. Una avia de 96 anys, d'uns bons amics, que ha deixat una empremta molt maca. A l'esglesia hi havia l'Elna, una nena de mesos que era la seva besneta. Mentre l'avia reposava el somni etern, ella dormia a coll i be del seu pare. L'avia havia demanat, sempre visquen a montanya, que la possesin per sempre de cara la mar. I hem anat amb la Montse. Viatgera i familiar, amiga dels seus amics i contenta i carinyosa. M'ha regalat un llibre de la festa del Jaume (60), l'últim d'un poeta-arquitecta que m'agrada molt, Joan Margarit. Com que el mes que ve, fem un cicle de cineforum de Pianistes, li hem demanat que pugi a una sessio i ens obsequii amb una audicio de mitja hora. Ens agradaria molt i donaria relleu al acte cultural. La combinariem el dia que vulgui amb el nostre soci que tambe "toca" el piano. Lo bo es que a la sala de projeccions hi tenim un piano força maco i no gaire afinat. Despres ha vingut a coneixer l'Ares i li ha agradat molt. Una familia que encara te projectes i il.lusions que valdra la pena de seguir i cuidar. I avui, dia musical per lo vist, la Rosas es al palau de la Musica gaudint de la classica. Dema ens ho explicara.

sant valenti

Deus saber que es la festa espanyola dels enamorats I es molt comercial. Com que ahir es van donar els premis Goyas, presentat per Buenafuente, et fare unes referencies sobre l'amor que vaig veure. L'una, la de Marina Comas, aquella nena de 14 anys, que emocionada, va rebre la millor actriu per Pa negre, com es va dirigir als seus pares. L'altre la de Pasqual Maragall, expresident, qeu va pujar a recollir el del seu documental sobre l'Alzheimer, Bicicleta cullera poma. Va dir que "sense Diana, la seva dona , no hi havia Pasqual" i va demanar que puges al escenari la seva doctora que havia vingut expresament de Boston i que el mantenia estabilitzat i no li van deixar. El dimitit president de l'Academia, Alex de la Iglesia va fer un discurs de l'amor i la llibertat per veure el cine per internet i el premi d'honor, Mario Camus, va parlar de l'amor al cine en general. Mentre les pastiseries omplien els aparadors de cors, tambe guanyaven premis Biutiful, Bon appetit, Buried i Tambien la lluvia. A fora de l'alfombra vermella, s'escridasava a la ministra del ram i els hackers Anonymous, atacaven la web de la academia en protesta per una llei que no arrecla res de moment sobre les descarregues a internet. I mentres a BCN, la fira mundial del mobil.

xaiPhone

Aquest es el conjunt SF/CD de punk rock que varem anar a intentar escoltar. Com el nom indica de pages i ferms. Nomes et dire que acabar abans el concert, de depressa que tocaven que els videos amb cabretes que tenien preparats. Total a dormir amb una mica de mal de cap i l'empat del Barça al Molinon. Res a veure pero amb el concert que varem a anar a veure al sant Jordi, dels Scorpions, on el pare i el Blai, van vomitar al sortir dels cops a la panxa dels bafles. Vam anarhi amb una noa alcaldable per Sant Feliu del SI. A bigues no es presenten tot i que els van votar 166 persones a laa Generalitat. D'altre banda, l'Oriol Junqueres, amb una petita ceremonia, es va fer militnat d'ERC. Molts diuen quqe l'intelectual i historiador, diputat a Europa, podria ser el nou lider de la formacio despres dle congres, Joan Ridao, l'apoya. Ara venen el Blai i la Gala a fer el vermuth. Si no s'caba de girar el temps el farem a la terraseta del Moli.. Vosaltres en feu de vermouth's. Patates, porqueries, formatge, olives, berberechos, pernilet, fuet, pimientos del padron, ametlles salades, cacahuents,...Ja me'xplicaras que es el que mes t¡agrada de tot aixo. O si ens deixem alguna cosa, perque aun en fem un amb tu.

la cassola

Avui es dissabte. El pare m'ha enviat un munt de fotos teves on estas divertidissima. Tens el cabell molt llarg i molt maco. T'en destacaria dues. Una que fas patir. Estas dins un prestatge de la cuina rodeixada de pots i olles. No se si pots caure pero vol dir el petita que ets i lo gran que t'has fet. L'altre estas passejant al voltant de la casa tan maca que teniu, amb l'ambient humit del teu pais i tu sobresortint dins de tantes flors i mates ajardinades. Se que el pare fa un esforç per mantenir aquesta casa. Penso que de moment enlloc estareu millor que aqui. L'avi al jardi te una olivera, un ametller, un perer de sant joan, un cirere, pruner i una figuera. S'haurien d'espurgar pero em falten temps i ganes. Tots tenen 19 anys, l'edad del Kevin. Serà curios el dia que vinguis, quina sera la fruita que podrem collir per menjar. Si els ocells, rapids ells, ens deixen.

Hi ha una teoria que diu que els nens de gener a abril son mes espabilats perque com que son mes grans els fan fer mes coses i aprenen mes. Tu ets de setembre i penso que tambe n'hi ha un altre. Els mes petits del grup o la clase, podeu mirar i observar tot alo que fan fer als grans. I si et fixes be amb les coses bones i ben fetes ens podras apendre moltes i ames, si t'interessen, practicarles.

setembre

Em costa trovar noticies que et puguin interessar quan siguis gran. Tot es molt pesat, repetitiu, poc interessant i mostra la mediocritat general dels sers encarrregats d'organitzar minimament el mon. Ara volen tornar a posar els examens de setembre. Allo tan logic que si un estudiant havia perdut alguna asignatura durant el curs, la pogues recuperar els dos mesos d'estiu. Allo que tna havien aprofitat el pare pero sobretot el Blai. Allo tan logic s'haiva quedat ara en una setmana despres de sant Joan. Imposible i inutil. A banda de les noticies hi han les questions personals. Alguns problemes que s'allarguen en el temps per la manca de professionalitat de les institucions que les ppodrien resoldre. I la deixadessa. Ja se que tots els finals donen valor al que tens o al que no tens. Hi ho dic per haurem de treballar mes hores per mantenir el sistema, perque es parlar per parlar qula gent es pugui confesar per telefon, quan la confessio sembla el passaport a poder fer malifetes, que encara estiguem discutin si burka si o no o si finalment ens hem d'apuntar al twitter per ser algu. Un desori tot plegat per posar pegues a un projecte important de l'esquerra basca per acabar amb el terrorisme, el SORTU. Sort, tu.

descoberta

Et paso avui 4 noms de diferents displines culturals, que no se si arribaras a coneixer, pero que jo descobreixo avui. L'escriptor Daniel Hernandez, del Llenguadoc Rossello, ens tradueix la seva primera novel.la negra (de 6), el polar Creus de sang al Grand Hotel. on amb l'excusa d'un crim guia al lector per la frontera i la historia. L'altre es l'escriptora mexicana, nascuda a Paris, Elena Poniatowska, que amb Leonora rebra el premi Biblioteca Breve de Barral amb 30000 euros. Es la historia de la pintora surrealista Carrington (Lancaster 1917) i les seves vicisituds a Mexic desde 1943. De l'exposicio sobre l'arquitectura de la revolucio rusa, destaca la de Konstantin Melkinov a Moscou. Va rebre un solar per participar en un projecte d'Estat i s'hi va construir un espai de llibertat amb dos cilindres. Fins a la mort hi va viure tancat, fent la revolucio de la soledat. Segon Palau de Els amics de les arts, amb xou inclos e interpretant els seu darrer album Bed & Breakfast, on hi eren els ninos gegants de pelux i sense confeti que no els van deixar. Per acabar el concert, la versio de Canço a mahalta de LluisLLach, musicant Marius Torres. I la promesa d'un nou disc per l'any vinent.

la paperera

Diuen que una paperera es allo que esta rodeixat de papers i deixalles al voltant. No tothom sap encistellar be. Quan una paperera esta buida o quasi, es que no hi ha enteniment. Mai hi trovaras ni un llibre ni res de positiu. I nomes caldria analitzar que han embolicat els papers que hi hi trovem. Segurament coses de menjar que no fan cap falte, notes i llistes de coses inutils o caques de gos que ja me diras. El que mes hi ha es ignorancia i manca de previsio. Una agosserada valentia a que ens ha acostumat la societat de consum de que sempre i en qualsevol moment trovaren una paperera buida. Hi ha coses tristes en elles Hi pots trovar per exemple un diari poc llegit encara o coses que es tindrien de reciclar d'altre manera. Per eliminarles, caldria primer, seleccionar, reduir, i simplificar les nostres activitats quan passegem pel carrer o juguem en un parc. Hi ha qui demana mes papereres i hi ha qui les trenca o les crema. En un camp de conrreu no hi trovareu cap estri semblant. Perque el pages sap que fer amb els seus residuus i no veureu mai el seu camp brut o amb deixalles propies. Pero si que ensistellar un envoltori de chiclet, i mes encara si es fa des de un cotxe, deu tenir molta gracia. Una gracia NBA.

el cumple

La festa del cumple es de les mes macas que hi han. Pot ser sorpresa pero sempre t'has de preocupar que hi hagi pastis, els pots fer tu mateixa amb els pares a casa si en sabeu, i espelmes. I tu sempre has de tenir 1 o 3 desitjos preparats i una bufera molt forta perque es cumpleixin. Has de pensar molt els amics i familiars que vols que realment t'acompanyin. Mai has de cedir als compromisos. Altre cosa es respondre a les invitacions que tu hagis rebut i acceptat. El lloc es molt important. Millor un jardi segons l'epoca de l'any. El menjar millor que sigui un buffet obert. I segons el lloc, podreu pintar, trencar l'olla, jugar a fet i amagar, ballar i fins i tot anar a cavall. Entre gominola i gominola, un dia es un dia, es canten cançons i per descomptat l'anniversari feliç. I ara dues coses, o ballar o tirarse tots a la piscina sense globus que despres no es poden reciclar. Si no es sorpresa son molt importants i educatius les converses que tinguis per preparar la. Hauras de divertirte pero tambe ser conscient de tot. El millor regal que pots tenir es que els convidats gaudeixin amb tu. I si et porten algun regal, obrirlo devant d'ells, agrairli el detall i compartirlo en la mida que sigui possible. El cumple es l'ocasio mes divertida per educar.

casar

Per distreuren's, parlen a Espanya de elevar l'edat de casarse els joves als 16 anys per la llei de proteccio de la infancia. L'edat ara es als 14 pero no es veritat perque fins els 18 necessites un munt de permisos fins i tot el del jutge que es la mitja europea. A estats amb selves i molta calor com Brasil, la gent sobre tot les nenes es poden arribar a aparellar fins i tot als 10 o 12. Els xinesos s'han d'esperar als 22. L'avi es va casar als 24 i l'avia Tere als 20. Erem segur massa joves. Amb el model social occidental, de formacio, de falta de treball, de lleure, viatges, masters, etc, no pots fer un pensament, homes i dones, abans dels 30. Tinc un amic que diu que si als 30 no ets director de res no ho seras mai. Em va dir aixo quan vaig declinar la direccio d'una revista de la seva propietat d'un tema conflictiu. El casament, precios d'altre banda com el del Blai i la Gala, es la porta oberta a tenir canalla. I aixo es un fre per el desenvolupament personal en qualsevol camp, si aixo es el que prioritza la persona. O sia que tu no corris. Format, coneix molta gent, consolida el lloc on vulguis exercir la teva vocacio si pots, que tambe es molt dificil. i temps tindras de consolidar la teva familia, que et desitjo no sigui nomes per acompanyar als teus fills al col.legi al mati.

l'arc

L'avi Joan pare, tenia dos arcs. Un modern Yamaha i un de fusta que encara corre per casa amb les fletxes que no estant trencades i tenen plomes. L'avi tirava be i es veu que li va encomanar l'aficcio al Pau. Davant l seu interes varem anar a l'escola de la federacio al castell de Montjuic per veure si havien clases i quin tipus d'arc haviem de comprar. Un monitor s'el va mirar, el va fer tirar amb un arc petit, pero el pare, era tan alt i estava tan tendre que podia haver patit alguna lesio. Davant les dificultats no s'en va tornar a parlar mes. El tir en arc te una tradicio, com es va demostrar amb la revifalla al encendre el pebeter a les olimpiades del 92. A mi em fa respecte. Per aixioveig amb curiositat aquest permis que ha donat BCN per caçar porcs senglars en la zona urbana del parc de Collcerola amb arc. Hem deixat proliferar aquests animals salvatges que ens han perdut la por i ara s'acosten a les cases habitades per recollir menjar. Al cicle del cine de la caça que hem fet, la Rosa va posar un cartell amb un senglar mort en primer pla i el caçador al fons. Era força dur i feia molta pena. Esperem que no pasi res. Com deia Kalhil Gibran, les fletxes com els fills surten de nosaltres pero no podem controlar a on van.

premis

Hi ha un premi de les lletres catalanes, el 31 premi Ramon LLull, que esta per sobre dels altres, per allo de que engloba els paissos catalans i que l'equipararia mundialment al Cervantes espanyol. A part de que dona 90000 euros, el que mes. Doncs no nomes li donen la direccio al Viçens Villatoro que es va blindar els sou dos dies abans de ser foragitat de tv3 com l'Oliver, sino que premien a una escriptora en castella, que anava a dalt de tot del manifest contra el catala del Foro Babel amb la Cope perque es diu Amat, i de firmar contra els nazis de Catalunya Radio el 2007. L'obra , la seva primera en catala despues de 9, diu ella que es un homenatge, aixo sempre vol dir copia, a Tolstoi. Es diu Amor i guerra i explica ella mateixa que son les seves investigacions de perque Ramon Mercader, catala de 1914, va assessinar a Trostki. Diu que es llegeix entre linies. Les fonts semblen ser la mare, Maria Caritat Rio, d'aquest marxiste convençut, que era, no t'ho perdis, cosina germana de l'avia de l'autora, amb qui mantenien una bona relacio familiar d'afecte. Diu que va escriure en catala perque els personatges li parlaven aixi i es compara, quina cara, amb escritors en dos llengues com Kafka i Samuel Beckett. Vaja un homenatge a la Guerra Civil.

les bones noticies

Ho son que la democracia arribi a Egipte? Que es segueixin proposant succesors de Zapatero? Que els pares xinesos volen que els deus fills siguin molt durs? que poguem anar a 120 altre vegada als voltants de BCN? Que es torni a canviar el codi etic dels mossos?Que les caixes es tornin bancs? O que el madridisme doni la lliga per perduda?. Penso que la mes bona de totes es que encara el 60% dels pagesos de Catalunya decidexin seguir amb la seva feina. Aquella feina que no te horaris i que mai saps que guanyaras a final de mes. Aquell treball que depen del temps, la pluja i les collites que posen a prova la capacitat de patiment del home. Son pero un sector estrategic per la economia tot i la seva minva. Un pages no es jubila mai, encara que s'adapti a les limitacions del cos i de l'edat. Son empreses familiars o cooperatives que inventen formules per poder seguir vivint i gaudin de la terra. Com Pirinat.cat, que ven carn eco i te la porta a casa a un preu just. Cerdanya, Bergada, Osona, Noguera, Anoia, Bages, Penedes Urgell i Segria, son encara les comarques on els joves es poden enmirallar. Hi algu tindria que equilibrar el que cobra el pages i el que paguem al mercat o al super. L'intermediari es el cancer. Per tant , km.0.