premis

Cada dia donen premis als professionals de les coses. Tants que crec es desvirtuen. Ahir els Zaping que nomes serveixen per reconeixer als amics. I ignorar als enemics que no son ni citats. Afalacs i records que despres no hi haura lloc per posarlos. De fet pasara que no hi haura un ser huma sense premi, amb lo qual es desvirtuara als que s'el merexien de veritat. L'avi no n'ha guanayt mai cap. Bueno si, un tercer lloc amb clase c de serie al rally de Catalunya, alla per els anys 70. De fet el vaig guanyar perque tots els que anavem davant van anar caient per els barrancs. Els premis t'els has de guanyar i donar tu mateix,quan t'els mereixes. T'estalvies el fallo del jurant, la poca valoracio del teu esforç, la llibertat de conviure amb les teves limitacions i el mes important, competir arriscant amb d'altres que no son mai millors que tu. I si no mira els premis literaris, els nobel o els oscars, si es que encara es fan. El primer premi del mati es un bon esmorçar. la companyia i la millor de les dutxes. I esperar que el diari, o la radio o la tele et doni una bona noticia que et faci puja l'adrenalina. Avui pel face, l'avi s'ha enterant de que el Guille, el meu filloll, espera un nado. A saber si aquest Saez Capdevila sabra mai que jo era un posible avi suplent seu.