envellir

Plou molt. Com a casa teva. La gent beu cafetonets i red's bulls. Ni fred ni calor. Hi ha gent simpatica i riallera, malgrat tot, i ni ha que no. Hom fa com si no tingues parella per una estona. Hi ha gent amb els ulls grans i plens de joiaa i n'hi ha que diuen qeu no s'han aburguessat, malgrat haver canviat la ciutat per el camp. Aqui els pobles, no hi ha rutines encara que ho sembli. Als pobles, es pot competir amb la joventut. Els homes no son mes interessants quan es fan grans que elles i envellir es mirarte el pas dela vida en tu. De fet ha de ser un plaer, una sort. Dijous es el dia de pasar per el bar a veure si ha tocat la primitiva. Als pobles no es planteixen si son feliços. Si s'ajudaran a morir arribat el cas. Hom vol viure mes. Ningu te fred als peus i si en tens per casualitat, algu t'els esclafa, ma amiga. Als pobles es pensa molt sobre les coses. Hi ha temps per donar hi voltes. Tothom riu i plora i sembla que els persones son 50% masculines i femeniens en un perfecte equilibri inestable. La seduccio es mes rural que sexual i si tens ganes de plorar i aconsegueixes allunyart'en una mica, rius. Fins i tots els animals son logicament mess lliures i envelleixen millor. Fan el que els amos. Viure i respirar, sense gaires lladrucs.