el blat i l'ordi

S'ha mort aquests dies un important cuiner catala, de Sant Celoni, Santi Santamaria. Debia ser una bona persona, pero crec que tenia un punt de prepotencia, com el meu altre amic Santi, que tambe te un restaurant. A molts els hi pasa. Deu ser, com alguns metges, perque venen una de les coses mes preuades per l'home com es el menjar i el beure. El vaig coneixer a finals del 80. Visitavem l'imatge de la Caixa per la zona i varem decidir el Toni i jo, menjar a Can fabes que començava a tenir anomenada. No hi havia ningu entre setmana i s'ens va acostar. No recordo l'apat, pero si la fuetejada de diners. El menu 3000 que era la dieta per dia i kms.. de la feina i despres al Toni, que tambe anava fort, 9000 mes de un montecristo i un armangac. Desproporcionat com ell. En una entrevista li vaig sentir que ell volia de petit ser decorador pero que no li va anar be i es va quedar als fogons. Tot aixo prenent se un bol de caviar a l'avio que debia fer kilo i mig per superar l'estres del vol. Que sempre ho feia. No se si aixo te a veure amb el desgraciat atac de cor als 53 anys. En un article precios, un home recordava quan el seu avi s'el va emportar a veure uns inmensos camps al bell mig de l'america profunda, el que en diuen el cistell de menjar del mon. Li deia l'avi, aixo es blat i aixo altre es ordi. El nen va apendre a veure el que veia l'avi, a veure el que enten, i va entendre a entendre, el mes important.