el temps

Quan varem estar a Vancouver, no recordo ara haver vist espais del temps a la televisio. Aqui hom li dona molta importancia. Te un lloc especial en acabar els telenoticies. La veritat es que tothom l'espera i quan l'has vist ningu s'enrecorda de quin temps fara. Es com sentir ploure. El temps de vegades t'el diuen a l'ascensor, o els veus tu mateix apartant les cortines al mati, Es com una adivinança. De vegades els sofisticats medis actuals el prediuen be, de vegades la natura toçuda, fa la seva. El pare en sap molt de metereologia i et podra explicar moltes coses. Per aqui tens llibres de quan ho estudiava. Pero el que m'empipa avui es la relacio Catalunya Pais Valencia, en allo, encara mes utopic que la independencia, que anomenem Paisos Catalans. Sabras que tenen un president mal vestit que ara ha fet tallar les comunicacions amb TV3 i ara no la veuen. Sempre m'ha molestat sentir parlar d'ells, blaveros com son, a la sobretaula. Pero ara mes. Be, les illes Balears, be la catalunya nord, fins i tot demanaria que parlessin d'Andorra. Pero d'un pais que s'esta comportant inconstitucionalment, que no deixen jugadors a les seleccions catalanes, m'importa un raba el temps que faci. Ojala venti fins fotr'als a mar. I l'avia Vicenteta, mare de'avia Isabel Mas Linares, era valenciana.