la festa

Hi ha un dia a l'any que m'agrada molt. Es el fiestorro que monten a una casa molt maca els bons amics del LLuis i la Carmela. La crisi es nota, tot i la data hi va anar mes gent. El conjunt de musica en directa y que tocava peces de la moguda madrileña, era el hobby del germa gran de la casa. A l'entrar, et penjaven una llumeta de color que volia dir que erets convidat, perque s'els hi colen alguns espabilats. Aquent any hi havia un guarda quadrat de seguretat, per que en 150 persones hi ha qui es pase amb la barra lliure i s'el ha d'acompanyar al carrer. A una paret de la casa, s'hi projectava un muntatge de video amb les fotos dels anys 80 que haviem enviat previament, barrejats amb anuncis, tele, pelis i concerts de l'epoca. La Rosa estava molt maca amb 18 anys anant d'excursio a CAstellar de n'hug. Anaven pasant els cambrers, unes noies van fer una passeig en matalas per la piscina, i els amics t'els anaves trovant donant voltes o asseguts pel jardi. Gent de tota mena,, rendits a una amistat que sempre te bona acollida. Les llumenetes duren entre 4 i 6 horas. I l'avi tambe. Per aixo, tot i lo animada i desperta que estaba la Rosa, no vem esperar els ous farrats estrellats amb patates de les 4. Ens esperava la lluna plena de Bigues-Sant Feliu.