els amics

Es dificil saber si a la festa d'ahir tenies molts amics. L'amistad, una mica com la parella, es allo que hi es quan la necessites, pero millor que ni la necessitis ni l'emprenyis. Hi han amics de ben petits, de parvulari, d'aquells que no canvien mai et porti on et porti la vida i 'altres de feina. Hi han amics que t'ho semblava que ho eren i de cop ja no. Com l'amor, l'avi diu que no ho havien esta mai. Un xicot ahir em va dir, "digues sempre que estas be". Si li dius a un amic s'en alegrara, si no ho es, el fotaras. N'hi han que mai et perdonaran un malentes i d'altres, els de veritat, fins si mates a algu, estaran segurs de que s'ho merexia. A un amic/ga. sempre se l'estima i admira per alguna cosa o varies. Hi han amics incondicionals i d'altres que et defuigen nomes per la malaltia, com ahir. Encanvi d'altres, els dos petons eren molt mes efusius i sentits. A banda del comentari tipic de retrobada, "que dificil ets de veure", es parlava molt dels absents, alguns ja per sempre, d'altres per feina o vacances. Tambe es bo, en una edat on ja hom es aparellat, que siguis amic de la parella, faclita la relacio i les trobades. Hi han vells amics que et cerquen amb il.lusio constancia i d'altres no voldrien tornarte a trobar. La posicio economica i l'ascens social no tindria que apaivagar mai cap amistad. De fons el reflex d'unes ametlles daurades.