No es queda

Amb la fantàstica i rapida nominació del successor del Pep, Tito Vilanova, no ha donat temps a plorar el necessari per cadascú ni admetre tota la transcendencia que per la gent corrent, culers o admiradors d'aquest xicot tan jove (40) te aquest fet, en principi esportiu. Peró tot necessita un dol i una assimilació. S'en va, perquè se'n va, un referent una il.lusio per una societat malmesa i amb manca d'estimuls per la lluita del dia a dia. Una patacada, tan còmodes com estavem, que ens fara agafar maduresa i fer nos, potser d'una vegada, grans. Rapidesa, eficàcia i intel.ligencia, com es ell, s'han produït els fets. El Pep tornara, però no avui ni demà. Ha fet molt per guarir l'eterna divisió del barcelonisme caïnita, ja des de Suarez i Kubala. Com tot nomes avancem si estem disposats a sumar. Hom va veure la tranquilitat amb que Guardiola explicava el seu adéu. Portava molts mesos madurant el que diria i li va ser fàcil.Es el temps que ho acaba tot i ell ara el vol per ell. Ja va dir que ara els seus fills no podrien tocar tan de la vora als jugadors. I no pensem que encara que vegi els partit per la tele o al camp (ho dubto), trucara al mòbil del Tito per parlar ne si va malament. Estem sols de moment i tothom fa el seu camí. Sort a tots.