La Marato de Barcelona

 17000 participants i molts que van acabar els 42,195 metres amb una cara de satisfacció que superava de molt el cansament.Els que no corren animen des de la vorera arraulits en les llenques del sol que entren a l'escenari.  Veuen com uns altres humans, preparats o no canvien el seu cansament per l'emocio de la arribada. Avitualla ment amb begudes isotòniques cada 3 kilòmetres. I els números, 37, 38, 39...40,41 que augmenten la il.lusio i la força poca que queda a les cames. Encara veus davant teu un que va caminant i l'adelantes fàcil. El Filipides que es qui el va córrer per primera vegada com a missatger, va acabar molt mes destroçat que molts que s'havien penjat un numero per si els tenien que buscar. Alguns disfressats, alguns amb carosses, alguns porten un cotxet i hi han yayes i superheoris. Una altre manera de anar tirant es menjar fruits secs. Cada kilòmetre un com a premi per haver lo acabat. No se si son moltes 42 ametlles o avellanes, els dietistes diran. La Meridiana ja es lluny i quan arribes a la plaça Catalunya ja has fet la meitat. I et comensa trobar corredors de cara. Uns caminant menjant una taronja, d'altres vermells com un perdigot per haver ingerit per sopar un entrecot de cavall i un porro de vi espès com la sang. El km. 15, a la Pedrera es la part mes entesa, dels admiradors. Que no es fàcil, que papa tu pots, i pancartes familiars com aquesta Manel, Vas be, no afluixis!.Hi ha qui llueix la roba completament nova i d'altres que van descalsos. A la sortida t'enteres de que als km 30 hi ha el "mur". Es que el cos ja ha gastat el glucogen  i comença amb el greix, que no es tan bona benzina. Un estranger ha posat una paradeta de fruita que els guiris confonen amb un avituallament. I li començant a agafar mandarines. L'home comença a córrer tant, perseguint les seves mandarines que es mes probable que guanyi o al menys acabi la marató. Quan torni no trobara ni la parada.