Serena Urdiales

Hi ha noms que quadren perfectament amb la persona. Es el cas d'aquesta poetessa viatgera i inventora com es defineix. Viu la seva vida atrapant el temps dins d'un vago de tren. Va aprendre Català en uns cursets d'un sindicat. Ella es argentina però no se sent d'enlloc, no tan sol d'aquest mon. Un passatger una vegada li va recriminar que li volgués vendre un llibre i dient li que era una merda li va tirar a terra. El va recollir i li va a començar a parlar,i al final li va comprar. Sap que ha tingut sort. Ha patit i s'ha fet forta.  Ha inventat el generador poetitzador cromàtic.Es un llibre giratori circular que barrejant versos de tres poemes en generes 729. La pega  es que es car per l'elaboracio.Te novia i ha lluitat molt contra la homofobia.  Coneix els mercats que reciclen millor el menjar, roba que regalen i botigues barates o de segona ma. Sis mesos a cada continent, com les orenetes diu. Ha viatjat per tot Sudamerica i una vegada al Amazones en mitja hora va vendre tots els llibres al vaixell on anava.Treballant de cambrera un client li va dir que els projectes estaven a les ratlles de la ma. I des de les hores es dedica a l'edicio. Li agrada a xocolata i els llibres van a euro, de poesia i contes."A magas y vagabundas" esta escrit per la seva mare. Ara ven "La relogica invisible". I diu que a BCN hi poca sang al'hora de trobar feina. Als 39 anys ja no te senses, Sense parella, sense feina, sense casa. Ara en te dues, Una aquí i una allà, abanda dels àmbits de vaixells, bus, trens i avions. I per un euro el llibre....