el pare

Torna a ser el dia del Pare. De sant Josep, el dia que l'avi Joan ens feia crema cremada. De fet m'en recordo cada dia. Ara es fa molt a facebook de posar una foto seva i  escriure li unes paraules sentides, tan si hi es com si ja no. He trobat una anècdota divertida al diari. Tu el pare ja el vas poder felicitar amb una postal el dia dels enamorats, des de l'escola. I li vas poder escriure que l'estimaves. Doncs un senyor angles, l'Edward Parker, va perdre fa 65 anys, la cartera en unes obres on treballava de lampista. Ara l'han trobada darrera d'uns prestatges. Feta pols, però amb els documents intactes. I entre ells, el que mes l'havia preocupat, la única foto que tenia del seu pare. I que des de aleshores no se'l havia pogut mirar mes. Amb 89 anys, la va perdre els anys 50, l'ha retrobat un altre obrer entre els cables elèctrics del palau Lambet bombardejat per la segona Guerra mundial. Un periodista, Jack Clayton de la BBC, va decidir buscar al propietari i la seva historia ha donat la volta al mon. Entre els documents intactes hi havia el resultat de d'una radiografia que havia sortit be, del 1948 i la targeta del servei de salut que posava l'adreça i no encara el telefon. Va ser la targeta per com el van localitzar, ja dement senil, però content de veure les fotos altre vegada. Quan el periodista el va anar a veure a Essex, estava amb la seva esposa Constance que recordava el disgust que havia tingut  "No son els diners, son les fotos que em sap greu"quan ella li va dir No passa res.