18 de juliol

Es un dia maleit. En el seu moment va començar la guerra civil espanyola que ja estudiaràs, el govern espanyol es nega a parlar amb Catalunya i uns soldats prorusos ucraïnesos han derribat un avio amb 295 turistes, 16 d'ells importants científics del SIDA. Dic tot això perquè l'avi acaba de tornar d'uns paissos plens de pau i ordre, netedat i una certa riquesa. També perquè aquest viatge l'escriure al blog de l'Annia.Tu potser tardas mes en llegir lo. Ara mateix veig difícil, com deia aquell amic meu, acompanyar te a l'altar. La teva banda canadenca t'esta apartant del pare. Amb unes males arts que tu mateixa jutjaràs quan siguis gran. No els podras perdonar mai per que ets intel.ligent i sabràs el perquè de tot plegat. També m'imagino que tardarem en veure'ns per skipe. Tampoc sentiré potser mai mes "look avi" i m'ensenyaras un nino. Mirarem de seguir la teva petita vida traves del pare com poguem. I mirare cada dia una estona aquesta fotografia amb paraigues que tinc al meu despatx. A ningú, quan la mort ja ho fa prou, se'l pot apartar d'aquesta manera de les persones que estima i que l'estimen. El que si et dic es que mai mes em descalçaré ni em rentaré les mans per poder te fer un peto. Si el dia que et vaig conèixer hagués sapigut parlar angles amb fluidessa, millor que no, m'hagues sortit la vena violenta avi Jaume davant la injustícia, i plorant, això si, m'hagues carregat  a algú. Peró no et preocupis, per que l'avi, si ens arribem a trobar algun dia, veuras que no tinc mitja bufetada. També et diré que em deixaria matar si així aconseguís que els que te'n estant fent tan, no et fessin mal. Jo que  deia que et veia mes que a l'Annia. Aquest dia amb la Rosa li varem demanar al Papa Noel de veritat que et vingui a veure cada any de part nostra i al menys aquest ens va dir que si i de veritat. Per fugir de tots els familiars , metges, psiquiatres, supervisors, policies, jutges, psicòlegs i advocats que t'ompliran de merda el cap, tindràs que aprendre a refugiar te en els somnis. Fer te un mon teu fins que el pugis visitar. Es el que farem tots, pare inclòs fins poder te tornar a abraçar amb la força de l'amor de tants anys de no fer ho. A les hores, forta com seràs, veuras que igual que el sol de mitja nit, la veritat no es posa mai. Tens tota una vida per recuperar el que ara et neguen. I a les hores ni oblit ni perdo. Aquí la única pagina que tindràs que passar es la d'aquest blog que des de d'avui es la única manera de que sàpigues algun dia que es el que est passant. Al menys fins que l'avi es pugui posar a l'ordinador.També miraré de no escriure sempre així. Diuen que la venjança es menja freda. Encara tu i jo junts hem de veura passar per davant de casa, els cadàvers fisics o intel.lectuals,dels qui, avui un altre 18 de juliol, no s'estan comportant segons les lleis de la naturalesa.