L'han anomenat vicepresident de la Fundació la Caixa com em sembla que es dirà ara. L'he felicitat dient mes o menys que ja era hora i com sempre a la mitja hora em donava les gracies i una abraçada, Es un crack. Nomes te 5 anys menys que l'avi, però quan va entrar ja se'l veia que valia. Era el noi de les cintes. Peró havia estudiat a Londres i sent de Vilafranca, vestia be. Enseguida va a ser programador i amic dels seus amics. Es el que deia, des de la planta 22, que cada vegada que mirava per la finestra, estreta, veia a un de nosaltres agafant un taxi.Quan en van anar maldades a comunicació em va oferir una feina de disseny de impresos molt interessant. mai sabre si vaig guanyar al Ciro pero no importa. Desprès vam creure de comú acord que tenia que tornar a premsa, fora del seu aixopluc i que ja no podria ajudar me mes. Doncs encara, anys mes tard, despres del meu periple desgraciat per la territorial, la seva secretaria em va veure, li va dir i em va treure de carretilles per posar me a RRHH. Ell em va donar la medalla dels 40 i em va ajudar a no perdre la casa. Sempre m'ha tingut un apreci que m'emociona. Havíem coincidint en alguna discoteca, sempre havia viscut al poble i la darrera vegada que el vaig poder saludar fora de la feina va ser a un restaurant d'Altafulla, al costat de la platja, amb el Rafel i la seva família. Gracies per ferme saber que has estat aquí tots aquests anys i repeteixo moltes felicitats per la feina tan ben feta i noble. Llarga vida al Servei Electrònic contable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada