¿La víctima d’un delicte rep prou compensació només amb l’entrada del condemnat a la presó? ¿En treu algun benefici la societat? I sobretot, ¿la privació de llibertat és l’única via perquè un delinqüent accepti la seva responsabilitat i pugui rehabilitar-se? Amb la idea que la presó no és l’única resposta davant del delicte ahir es va posar en marxa la nova Càtedra de Justícia Social i Restaurativa de la Fundació Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull (URL). “Cal repensar el model de justícia tradicional, hi ha altres fórmules per poder solucionar els conflictes”, diu la seva directora, la catedràtica de dret penal i criminologia de la URL Esther Giménez-Salinas.
El model de justícia restaurativa no és nou, en alguns països europeus, com ara a Alemanya, la cultura de la reparació del dany fa anys que s’aplica, però a l’estat espanyol encara és una via per explorar. Hi ha treballs per a la comunitat, mesures penals alternatives o les trobades dels presos d’ETA amb les famílies de les víctimes d’un atemptat, però s’apliquen molt poc. “Hem avançat en reinserció, però no en la restauració del dany causat, que és el que ha de buscar la justícia”, assegura Giménez-Salinas.
L’objectiu de la nova càtedra és influir des de l’acadèmia perquè es repensi el model judicial. El que es busca és que la resposta a un delicte tingui en compte els tres vèrtexs del triangle: la reparació del dany a la víctima, a la societat i la rehabilitació del condemnat. “La justícia restaurativa no és una alternativa a la justícia, és una manera de fer justícia”, deia ahir durant la presentació de la càtedra José Luis de la Cuesta Arzamendi, director de l’Institut Basc de Criminologia i president honorari de l’Associació Internacional de Dret Penal.
La moda del populisme punitiu
Segons Giménez-Salinas, la meitat de les condemnes que s’imposen actualment a Catalunya es podrien complir fora de la presó. No es refereix als delictes de violència greus, com ara assassinats, agressions i abusos sexuals o violència masclista, que han de tenir un tractament diferent, sinó als delictes patrimonials, que representen un 75% dels casos que arriben a la justícia. Per exemple, els casos de corrupció. Per a Giménez-Salinas, socialment seria més beneficiós que un condemnat per malversació de diners públics “treballés en una fundació i retornés els diners”, que no pas que compleixi molts anys de presó.
Tot i les últimes experiències en mediació i reinserció que s’han desenvolupat, la catedràtica adverteix que “el populisme punitiu està de moda”. Bona prova n’és, per exemple, la presó permanent revisable, que el govern de Mariano Rajoy va incloure en el Codi Penal i que ara el Congrés vol tornar a debatre. De fet, la directora de la càtedra recorda que el Codi Penal s’ha reformat 25 vegades, “totes per imposar càstigs més severs i revisar a l’alça les penes”, tot el contrari del que pretén el model de justícia restaurativa.
Segons Giménez-Salinas, la legislació espanyola és “més punitiva” que la de la resta d’Europa. Fins al 2009 la població penitenciària no va fer més que créixer, tant a l’Estat com a Catalunya, tot i que el nombre de delictes disminuïa. Ara la tendència és a la baixa i a Catalunya especialment es potencia la reinserció i rehabilitació. Tot i així, la catedràtica considera que els tallers de rehabilitació i tractament que es fan a les presons catalanes tenen una durada massa curta en relació a la condemna dels presos que els fan, i aposta per una feina permanent dins i fora dels centres penitenciaris en cas de delicte greu en què sigui necessària la imposició d’una condemna que impliqui la privació de llibertat.
Per a Giménez-Salinas la clau del canvi de model passa perquè jutges, fiscals, advocats i treballadors socials que treballen en l’àmbit judicial rebin més formació, però també per una tasca pedagògica al conjunt de la societat. “Moltes víctimes queden descontentes amb la resposta que reben actualment als tribunals i hem de pensar que hi ha moltes coses que es poden fer abans d’arribar a un judici”, reflexiona la catedràtica. “Cal un canvi de mentalitat global”, conclou.
La justícia juvenil, pionera
Un dels àmbits en què més s’ha treballat últimament el concepte de la restauració és en la justícia juvenil. Segons les estadístiques del departament de Justícia, l’any passat hi va haver 5.564 joves condemnats i en una quarta part dels casos es va optar per una medicació penal. Més de la meitat van complir la condemna en règim obert. Ahir la directora d’execució penal de justícia juvenil, Pilar Heras, també present a la presentació, recomanava “formació” a les universitats per aconseguir estendre el model. Segons Giménez-Salinas, cal traslladar totes aquestes experiències a la resta de delictes i repensar el model judicial, partint de la base que l’autèntic objectiu és que el condemnat “accepti la responsabilitat” del delicte que ha comès i “repari el dany causat” no només a la víctima, sinó al conjunt de la societat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada