princeses

Al matí, després d’esmorzar, el Joan -nom fictici- es va posar a jugar a fer veure que netejava. Quan la seva mare li va preguntar què feia, el Joan li va respondre que netejar com la mare deLes set cabretes i el llop. “I per què no neteja el pare?”, va preguntar aquest cop la mare al Joan, que li va contestar que perquè “estava lluny, treballant”.

“Quan vaig sentir la resposta li vaig dir que tant la mare com el pare poden netejar i treballar”, expressa la Paula -nom fictici-, que lamenta que encara s’hagi de lluitar contra els rols dels contes clàssics, que sovint són sexistes. El cas de la família Martí no és un aïllat. Tot i que cada vegada hi ha més conscienciació, els experts lamenten que l’oferta del joc segueixi reproduint majoritàriament els rols sexistes.

“Cada vegada es fan més esforços, però des de ben petits els nens interioritzen aquests estereotips”, apunta la professora del departament de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Mònika Jiménez-Morales, que afegeix que afecta molt “l’aprenentatge dels nens i nenes”. Jiménez-Morales recorda que actualment a les botigues de joguines “segueix havent-hi els passadissos roses i blaus, plens de nines semblants a la figura de la Barbieoa superherois”.

“Els nens tenen consciència de la imatge corporal a partir dels cinc anys i estan adquirint nines de cossos impossibles”, opina la professora de comunicació, que avisa que “és nefast perquè, quan creixen, poden patir trastorns alimentaris”. Com a experta en comunicació, recorda que els nens “consumeixen per imitació” i critica el paper de la publicitat en el joc infantil.

“El pes que té la publicitat audiovisual és brutal: tot comença aquí”, considera Jiménez-Morales, que defensa que “caldria fer pedagogia durant tot l’any”. En aquest sentit, insisteix que “o es canvia el paradigma de la comunicació al voltant de les joguines o seguirem amb rols sexistes”.

Regular el sexisme a la televisió

L’experta creu que caldria que un “ens superior” regulés el sexisme en la publicitat. “Actualment hi ha màniga ampla en els anuncis”, apunta la professora de comunicació de la UPF, que considera que cal que hi hagi “educació mediàtica en publicitat”.

El sociòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sergi Fàbregues també creu que els catàlegs tenen una gran part de la responsabilitat en la construcció dels estereotips de gènere. A més, denuncia que, a les botigues i als catàlegs, la separació i la segregació està “molt marcada”. Una de les poques botigues que han trencat amb la dinàmica dels catàlegs sexistes és l’Abacus. Sota el títol “Aquest Nadal, no compris estereotips”, dins el catàleg d’aquest any s’aposta per “un consum de joguines crític, responsable i allunyat dels estereotips”.

Per al sociòleg, el problema és que “el sexisme a les joguines està molt arrelat culturalment”, i reivindica que cal despertar la consciència que el que es considerava normal “no ho és tant”. Un d’aquests vicis arrelats és que el joc de les nenes està associat a les cures. “Les joguines reprodueixen la vida adulta en molts nivells”, apunta el sociòleg, que afegeix que “si una nena rep com a joguina un bebè i un cotxet interioritza uns valors que tenen a veure amb la cura”. El mateix opina del fet que el joc del nen es tradueixi “en determinades feines i amb relacions dominants respecte a la dona”.

“Dins la societat patriarcal, les joguines són un mirall”, apunta Fàbregues. Per evitar que es reprodueixin aquestes conductes i per potenciar un ensenyament igualitari des de ben petits, a l’Escola Virolai Grimm es fan activitats unisex. “Quan fem una representació a classe plantegem qui vol fer de Caputxeta i qui de llop”, apunta la directora tècnica del centre, Anna Íñigo, que assegura que els papers els poden representar indistintament tant nens com nenes.

El mateix passa quan parlen de colors, professions o disfresses. “Els donem una educació igualitària en tots els nivells”, apunta Íñigo, que afegeix que els grups són mixtos i juguen per igual. Tot i així, la directora tècnica del centre assegura que alguns pares es mostren preocupats si els nens es volen disfressar de princeses. “Els diem que no és anormal i que no passa absolutament res”, expressa.

Campanyes pro igualtat

En un moment de gran consum de joguines com són les festes de Nadal, la Generalitat i diferents ajuntaments impulsen campanyes a favor de trencar amb els estereotips. “M’agrada carregar la cuineta al camió”, “M’agrada disfressar-me de fada ninja” i “No som roses o blaus” són alguns dels eslògans de les campanyes que s’han engegat en els últims anys. “Cal impulsar una educació crítica si volem trencar amb els esterotips”, conclou Fàbregues.