les idees

Sindicalistes? Sindicalistes entre nosaltres? I amb quina ideologia, digueu-me, per a donar sentit i valor a son actuar? Amb la mateixa ideologia, tal vegada, que els sindicalistes francesos? Antidemòcrates, doncs? Formats i romputs en la metafísica de Georges Sorel? Partidaris de les concepcions proudhonianes contra les concepcions marxistes? Amics de l’existència i del manteniment de les “classes socials” contra el lliberal amorfisme i propagandistes exclusius de “la redempció de la classe per la classe”? Adversaris de l’amor lliure, defensors de la masculina castedat? Afirmadors conscients de l’eficàcia dinàmica dels “mites”? Antiracionalistes emparentats amb la crítica bergsoniana? Menyspreadors formidables de l’economia política científica? Malfiats i suspicaços envers tota ciència? Esquerps envers l’art, envers ses pompes i delícies? Conreadors, en fi, d’una modalitat nova i ardida dins la història universal del pensament? I, si és així, si aquestes realment són les seves idees, ¿en quins llibres, demanem, en quines revistes en les han mostrades? Quina estudiosa escola hem vist que vora nostre es produís, abans que l’agitadora acció? Quina aroma ens ha donat la flor del nou esperit, abans que esclatés, en un agost desolat, son fruit de violència? “¿Has vist alguna volta -digué la nostra Teresa, en la tarda de l’Ascensió-, has vist alguna volta quan els infants, per festa, se donen a encendre aquests àgils enginys de foc, que han per nom coets, com, mentre puja aire amunt la daurada estela, cau a terra alhora quelcom de ja inútil i de socarrimat, un lleuger desperdici? Doncs d’aital cendra és formada la natura, que caigué de les idees quan ascendien...” -Tristos de nosaltres, que de nosaltres els esdeveniments neixen, no, les idees! Tristos, que rebem al rostre la cendra miserable sense que abans els ulls gaudeixin de l’àuria esplendor!.