Proclama als catalans 1810

Catalans: Sa M.I.R., havent-me, puig, confiat el govern d’aquesta hermosa província, m’apressuro en manifestar la particular estima que me mereix un poble esforçat, industriós i actiu. Vàries vegades, fent la guerra sobre vostre país, 14 anys ha, havia admirat los esforços de vostre ingeni i amor al treball, que vos feien superar les traves que vos oposaven la naturalesa, i més l’apatia i debilitat d’un govern distant. Sens canals, sens camins, sens ports, haveu fet prodigis per vostra indústria. Calculeu a quin grau de glòria podeu pervenir baix la direcció d’un govern ilustrat, paternal i vigilant. Sí, vencedors d’Atenes i Neopàtria: se va a restablir vostre antic comerç d’Orient. La Pàtria catalana va a renàixer de les sues cendres. [...] Napoleon el Gran vos va a donar un nou ser. Les sues paternals mirades vos han fixat, vostra sort l’ha interessat, i sou baix sa poderosa protecció. Los francesos sempre vos han abraçat i emparat en vostres conflictes. Carlomagno salvà la Catalunya de la tirania del sarrasens. Les magnífiques catedrals que existeixen recorden encara el seu fundador. En 1641, en vostres apuros, demanàreu a la Frància que vos governàs, i permanesquéreu alguns anys baix son emparo. Vostra indústria, activitat i costums són tan conformes, que ab fundament vos anomenen alguns polítics “los francesos d’Espanya”. Napoleon el Gran vos allarga los seus braços tutelars, veient que les entranyes de vostra pàtria se despedassen per el furor revolucionari que us han inspirat los vils inglesos. La política d’ells sempre se dirigeix a vostra ruïna. Vostres pèrdues són ganància per aquells pirates. Cent anys ha que armaren vostres antepassats contra dels Borbons, i los abandonaren enmig del camp de batalla, com al present fan ab vosaltres. En 1704, tirant partit dels trubles d’Espanya, baix l’especiós pretest d’amics, s’empararen de Gibraltar, afectant guardar-lo en dipòsit. ¿Lo han entregat encara? Posseint aquesta plaça dins el continent espanyol, tenen el seu comerç en la més afrentosa subjecció. [...] Catalans: jo consagraré les mies vetlles i treballs per la vostra felicitat. Entreu en el ordre, auxilieu-me ab los vostres esforços. Jo reuniré alrededor meu tots els hòmens virtuosos e ilustrats de la vostra pàtria; jo m’ocuparé incessantment a corregir tots los desordres, i vos procuraré la prosperitat de què és susceptible vostre sol i ingeni. En això se funden vostre interès, els meu vots i la mia glòria. / Quartel General de Barcelona, 18 març 1810.