Són les mares i àvies sense estudis que ens van pagar la carrera i ens feien fora de la cuina, les que s’incorporaven a la feina als 13 anys i plegaven quan es casaven després de conèixer l’amor o el dimoni al Casinet d’Horta o a la Cooperativa El Siglo XX, que fins a l’any 39, quan va ser bombardejada, era Cooperativa Obrera i Popular.
Són les dones sense passaport i sense compte corrent. Les que collien tomàquets de l’hortet de la casa de Breda, autoconstruïda a base de diumenges i vacances, que cuinaven per als nebots. Són dones que han escoltat en l’últim moment el Dos gardenias d’Antonio Machín després de 67 anys de matrimoni, potser recordant aquell primer ball abraçats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada