Es una publicació per nens i nenes catalans, endegada el 1961 i que ha fet molt i molt per la llengua del nostre país.A l'avi no se perquè no m'ha acabat mai de fer el pes, tot i tenir hi molts bons amics dins com el Joaquim Carbó. El conte dels molts que hi havia m'agradava en jan i Trencapins, dibuixos belgues adaptats tipus pitufos.En alguna època, ha passat moments molt difícils, he estat subscrit.El "tbo," com li deiam abans, ha persistit i crescut fins i tot quan semblava que no feia falta.I ha aconseguit que molts catalans tinguessin comprensió lectora amb la seva lectura i mantenir la llengua en forma. Ara en faran una serie de dibuixos que igual el pare et podrà posar per l'ordinador.Amb un esperit educatiu i seriós, però al mateix temps enjogassat, també ara el govern obligara als nens a llegir, -seria bo que als pares també,-un mínim de 25 llibres a l'any, o sia un cada 15 dies que es molt assolible si es deixa de veure una mica de tele o d'anar a algun lloc prescindible.Seria bo sentir a casa que es preguntes sovint, ¿Ja has acabat el llibre...?. Es una cosa que podria preguntar Alfred Bosch al rei, ara que pregunta coses per dir fer li o del llibre de Borrell i Misse, d'on es dedueix amb facilitat, que la Xina també te problemes monetaris. Diferents, però en te.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada