els parcs d'atraccions

Avui comença el salo de la infància- Son uns llocs desangelats on una mare o pare amb molts nens o una mestra també deixant fer amb una minima organtizació el que no podrien fer a casa. No recordo haver hi portat mai al pare, com deia sempre hi ha qui s'ofereix a tal desori i despesa. Aquest any 10 euros. A principis de segle es feia  a la plaça Catalunya amb muntanyes russes, visions panoramiques i fins i tot trens elèctrics.El Tibidabo de 1901 es l'únic que es conserva i ja veurem per quan temps. Abans de la guerra van despareixer el Saturn a la Ciutadella, L'Arrabassada, el Maricel Parc a Montjuic i el Turo Parc. Aquí quasi hom portava trenes, es saludaven treien se el barret i s'enlairaven globus aerostàtics. Escalesmei bascules importades de França van aguantar fins no poder resistir la pressió urbanística. Com al Salo de la Infància, al Tibidabo s'hi va a passar el dia, per això s'hi veu ciclistes i excursionistes. n aquells temps ls parc tancaven tard i havia encara Cabaret, ball i pistes per patinar. Es el mes antic del mon es el Bakken del segle XVI, amb el Tivoli també de Dinamarca, on hi ha un brollador que suposadament sana. De 1766 es el Prater de Viena, terrenys de caça cedits per l'emperador quan anaven maldades.