Reflexiona Joan Ramon Resina sobre la transversalitat sobiranista i afirma que es un miratge.El poder desvia la lluita entre dominants i dominats, cap a la lluita entre els darrers.L'oposicio entre els Països catalans es una estratègia de disgregació molt reeixida. A Catalunya mateix la fragmentacio de l'independentisme n¡ha desvirtuat la força parlamentaria, consumat la regressio a la zona d'amortiment. Salvador Cardus es queixava de la identificacio que es fa entre CIU i PP i comparava l'agror de la lluita ideològica entre catalanistes amb l'instint suïcida de l'escorpi. Es estúpid fer aquesta identificacio, ja que un es tot el contrari d'una zona d'amortiment. CIU es l'altre fulla de la tisora amb que l'estat escapça el sobiranisme, reduint lo a un serrell victimista i impotent. La metàfora de l'escorpi es justa si s'enten a traves de la faula i pensem en el sobiranisme com la granota que ja viu en un altre element, L'escorpi, que podria passar el riu a cavall de la granota, no pot estalviar se les ganes de picar la, ja que la se va naturalesa hi ha enfonsar se.Per defensar el que diuen politica responsable i sentit d'estat, acudeixen alçant la violencia simbòlica,amb la fúria judicial digna i espanyola o amb la violencia real que no deixa cap dubte de quin es l'objectiu a batre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada