M'has de perdonar perquè vaig penjar un blog teu al de l'Annia. Em costa molt cada dia pensar que escric a cadascuna i crec que al final tot es per les dues. Va ser un dia important per mi perquè hem vaig poder reunir/dinar amb dos amics de tota la vida, de quan anàvem al cole. Un el Pep del que ja t'he parlat i l'altre el Jordi, executiu de veritat, dels que nomes veuen aigua i que es passa la setmana al avio: Miami, Madrid, Ginebra, Nova York i casualment BCN com va ser el cas d'aquest dia. Es aquell amic que sempre us explico que teníem que anar al casament a Londres i el Pau es va posar amb febrota perquè no hi anessim.Un dinar de nomes dues hores, tenia que agafar un avio, i encara em va donar temps a donar lis al dos una foto que els hi vaig fer jo i on surten esperant el tren en alguna estació, crec de Valldoreix. Hi surt també el Rafel i les guitarres. Devíem tenir 17 anys doncs ningú tenia cotxe. Varem recordar capellans, esports, festes, trajectòries academiques i profesionals. Amb rialles i bona companyonia acabarem parlant del tamany de les pròstates i dels seus mètodes de curació. Ens tornarem a veure amics de la infància.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada