Van ser sis hores importants per una nova afirmació d'aquest país.Al voltant del record del recital del LLach de 1985, al que tampoc vaig anar hi, diferents intèrprets sobiranistes van interpretar cançons seves. Dyango, Peret, Marina Rossell, Chris Juanico, l'estrany Ramoncin i uns palestins interpretan l'estaca que es el que mes rar va quedar. No es bo barreixar reivindicacions sobre tot quan una s'esta fent en tanta força. Una cosa es lluir una samarreta i l'altre amb el micro etzibar una historia que no toca, com tantes ni han al telediraio. Paco Ibañez i els que van llegir poesia, mathew Tree,Marius Serra, o la Bonet no va superar l'emocio de la Carulla recitant Verdaguer amb les Campanes de Sant Honorat. Via fora somaten.Encara se'm posa la pell de gallina. O els nervis de l'enxaneta, una nena no gaire mes gran que tu, que va culminar el 3 e 9 amb folra i manilles com qui juga en un balco. El mosaic, Freedom Catalonia, perfecte, amb tots els polítics aguantant la seva peça plàstica, no se si ens farà l'estat 30 d'Europa, abans va Serbia, però ben ne podria ser. Ara veurem com funciona la cadena humana de l'11 de setembre, al que si espero anirem. I mirarem que auqesta vegada tothom es sapiga la lletra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada