Es el segon equip de la ciutat. Te un tècnic mexicà que juga amb la il.lusio d'uns nois joves que arriben per quatre cales a jugar a primera. Son com becaris de segona fila que poden jugar a primera una estona.Son repescats a l'espera de la seva oportunitat. Hi posen el cor Peró no els segueixen els peus. I quan en troben uns de mes professionals com el Villa Real per exemple, s'imposa la qualitat per damunt de l'anima. No es pot ser germana de la caritat en defensa i a mes s'ha de ser un equip. Peró sobretot s'ha de tenir una mica de sort. La dels campions. I la alineació que presenten no es ni una cosa ni l'altra. Els equips, es una llei no escrita, han de tindre titulars i d'un partit a l'altre no espoden canviar 8 jugadors de cop a no ser que hi hagi una epidèmia que aleshores anul.lan el partit.Afixo contra qualsevol equip. Ahir varem donar els carnets del Barça de la Penya de Bigues. Vaig conèixer un nen que va guanyar al mati al Sabadell amb 9 anys. Va fer dos gols, va remuntar i van acabar guanyant per 4 a 3. Li vaig dir va sortir a la segona part com a revulsiu i em va dir que si. Desprès el seu pare em va explicar que l'entrenador l'havia castigat a no sortir de titular, perquè no es volia posar la camiseta per dintre. Espavilat el Bernat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada