Ens han arribar fotos de Vancouver, d'alla on hi han els tòtems indis, a la vora del mar i on Rosa i jo i tenim una foto i que es on es varen reunir els catalans d'aqui de fer la seva Diada, amb tots els estris banderes estelades i tot. Parlare amb el pare, perquè ell tindria que tenir contacte amb algú d'aquest grup, per cert bastant nombrós, per estar informat com a mínim dels actes referits a Catalunya que organitcezin. Això desmunta l'argument principal de dir que la dèria sobiraniste es cosa del Mas.Tampoc ajuden els cinc segles d'exercir l'autoritat centralista. I la vostra mobilitzacio de Vancouver, com veus tot i petita no ha passat desapercebuda al mon ambient festiu i cap tensió. Es una carrera de fons i sinó que el pare t'expliqui Be, l'assumpte del Quebec. Encara que avui ja es parla de que no cal pressionar des del carrer, que no s'ha d'anar en presses i que cal no simplificar l'euforia col·lectiva ja que no tothom hi va anar.El catalanisme ha progressat des de sempre amb esforç polític i mobilitzacio popular. Resistent a l'erosio, veurem com el clam de la Via l'afecta positivament segur tindrà ressò i efectes.La democracia ha de escoltar. La sobirania no te un guio, però la seva arma es la força electoral del poble.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada