Tu que les tens a la vora, a lo millor coneixes a Philip Hoare. Perteneixen del moviment punk dels anys 70 ara viu sol aïllat a Southampton, sense relació amb ningú i obsessionat en l'estudi del mar i dels cetacis. Ara ha escrit un llibre poderos i fascinant, El mar interior.Ell diu que nedar amb una balena es com somiar. Per a ell l'escriptura s sinònim d'aventura i d'irresponsabilitat. S'ha de deixar tot per escriure. Es com un fill. Fa vida monàstica. Es lleva de nit, neda al mar, llegeix, treballa en el llibre. Ha viatjat a Tasmania, Sri Lanka i els EEUU. Confessa que te les mateixes aficions que el seu pare, com els personatges decadents anglesos de principis de segle. Fins els 25 tenia por al mar. I no sabia nedar.M'havia proposat ignorar el mar.Els nadons aprenen a nadar instintivament. I tenim el greix del cos mes emblant a les balenes que als simis que es la teoria del simi acuatic. A l'home no li interessa gaire interaccionar amb el mar.Nomes coneixem el 25% de les especies i el 90% son marines. Hem trepitjat mes la lluna que el fons del mar. La pell marina que deia Melville i que no hem explorat i que ens pot liquidar en un moment.No hem de viatjar a llocs estranys sinó descobrir a on ens sentim be. com a casa i per que.Com nosaltres, els llibres també passant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada