Per primera vegada des de que estem amb la Rosa ha pujat la llum. I l'agua. Estem abocats a la pobresa energètica. Silenciosa i invisible. S'amaga darrera d'un espelma vacil·lant o d'unes garrafes que van a la font. També a sota el gruix d'una quantes mantes a veure si son Prous. Serà una de les missions de la lluita d'aqeust segle. Obtenir energia a cost per poder seguint vivint, sense despilfarrros.Els serveis socials i els seus informes haurien de poder evitar els talls de consum.Que la humanitat de les companyies, amb sistemes mes barats de produir ne, fessin que la pobresa que es cola per sota de les portes a les cases es qeudesm com el fred a fora.No cal que ens diguin amb humiliació els beneficis que tenen cada any a canvi de no millorar les instal.lacions.Ja ens ho imaginem. I en comptes de això poder evitar pensar en els mals sons que s'amaguen a cada racó de la casa. En una aixeta, als fogons de gas, o a la bombeta de la Saleta d'estar.He anat avui a comprar butà. La botella s'ha encarit un 30% des de que soc al poble. O mes. Amb la noca llei impediràs que et tallin el subministrament. Peró fins quan?.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada