El tiet Oscar

Per la nostra festa del cineclub, n'em fet dos de Oscars, amb l'ajut del Ferran.Hi podia col.laborar molt poca gent perquè la sorpresa, que es l'únic gratis de l'assumpte, es tenia que mantenir. El run run de la setmana es va enfocar en la vestimenta. Que si llarg, que si de gala, que si corbatí, que si tirants,escot tal o qual. Els socis i simpatitzants van anar arribat per la catifa vermella amb el glamour habitual menys el de les olleres fosques perquè aqui ja es de nit. Quatres bromes a l'entrevista i fotos de rigor al costat del majestuos premi que presidia la porta de l'hotel on es celebrava l'esdeveniment. Tot seguit còctel de cava de benvinguda i visionat de les activitats que s'han realitzar aquests darrers 4 anys.I va arribar el moment de passar a taula amb un menú adaptat als temps, o sia senzill però cinematografic.I la ceremonia de lliurament. Encara ens en varem sortís força be pels 22 oscars que es donaven. Agraïments, alegries, plors i rialles van deixar pas, com al de veritat, a alguna decepció. L'any vinent serà millor o diferent. I els espectacles, per trencar el ritme sempre monòton de les entregues, un vals executat per els assistents, el Danubi blau, una interpretacio surrealista de Gotes de pluja cauen sobre el meu cap amb bicicleta i el James Bond envoltat de senyoretes al so de Goldfinger. Va tancar al vetllada l'invitada d'honor Meritxell Chiva que ens va regalar, aquesta de veritat, les orelles, amb cinc peces a capella de temes de cine. L'any que be serà millor o diferent, però si que cal que estem amatents als projectes cinematografics del grup. A la matinada les ultimes gavardines, abrics i barrets es van perdre en la nit sota l'atenta mirada del oncle daurat, impàvid però feliç de les cares que havia vist.