S'ha mort potser la mes gran narradora de contes catalans que parlava castellà del segle passat. Impressiona com escrivia ,no per nens, sinó pensant que sempre tots hem es estat nens. A l 'alçada de Lewis carroll, Sain Exupery. Tolkien o els Grimm, això nomes ho procuren alguns gran escriptors del mon. A casa hi trobareu Caballito loco, Primeras memorias i Pequeño teatro. I son molt recomanables d'ella Olvidado rey Gudu, La torre vigia y la Puerta del cielo. El fet d'estar a Espanya la va relegar a literatura infantil a una escriptora que era feliç escrivint i feia feliç a qui la llegia. A cada llibre semblava que volia refundar una nova realitat. Senzilla, una romantica del segle passat, que en una emissora de radio molt dematí li van oferir al cafe amb llet i va preferir un whisky i que tenia la gran qualitat de que la mateixes paraules que les nostres, al posar les en net li servien per fer nos mirar la realitat d'una altre manera. Als 92 anys diguem li fabuladora, Coleridge l'hagues anomenat fantasiosa potser. Tenia les dues imaginacions, la primària, que es la capacitat de reproduir dins la seva ment idees fins l'acte infinit de la creació i la secundaria: es un eco que permet unificar les nostres percepcions. La fantasia en canvi es la memòria emancipada de les coordenades del temps i l'espai que al combinar ho amb la volutad personal s'expresa a trave del llenguatge. Ufff!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada