Tres revetlles

N'hi han tres  tipus. La dels avis. Es la única vegada i festa durant l'any en que no diuen que s'ha de divertir per força, que han de menjar per força i que encara coneixen a algú de la seva edat que tira petards amb grans mesures de seguretat. Nomes lamenten que no es facin ja fogueres. Aquelles petites flames, avui tan perilloses, en que cremaven aquella cadira que ja no volia admetre cap remendo mes i que cremava amb milers de guspires despedin se d'aquest mon avui embogit. Hi han les dels que estan molestos per haver de portar amunt i avall alguna tieta sense gaire mobilitat. Aquesta generació, ara la del party porty. es lamenta de no poder beure una mica mes, de no estar tan enamorat de la parella com abans que es passa gran part de la nit vigilant els seus menuts. Que on s'han ficat ara? que si han menjat prou? que no puguin arribar a les bengales?...I desprès les revetlles dels que les veuen a menys d'un metre d'alçaria. Els no beuen cava, no tenen mal de cap, no tenen por al foc, mai es prou fosc per admirar el cel petardejat i no es cansen mai de demanar material per anar tirant. Els grans intenten retrasar el que poden el moment de l'esclat de l'alegria pirotècnica. Però tot arriba, amb l'ùnic consol de que alguns ja s'han adormit. Demà. tard, amb la nostalgia ofegada en son, els hi explicaran mes o menys com va anar.