Fa 100 anys que el Barça actua en politica. Ja el 1907 uns socis de la Lliga Regionalista es van significar fins el 1916, amb Gaspar Roses primer president catalanista que posa la senyera i el catala per l'us intern del club. El 18 de novembre de 1918, Gamper, adhereix al club a la campanya de la Mancomunitat per l'Estatut d'autonomia. Pasa una epoca fosca amb Primo de Rivera fins 1930 que amb Suñol i Garriga, afusellat com Companys , diputat d'ERC es afi a la Lliga. Impulsa cursos de catala amb Pompeu Fabra i particpa en l'homenatge als martirs del 1714 i s'associa amb la proteccio de l'ensenyament en catala. Franquista el club fins el 1972 en que es permet la megafonia en catala. Amb Franco mort, Montal torna a donar suport a la Diada i fa un homenatge a Tarradellas. Nuñez (AP) no pot aturar la polititzacio i el 1981 organitza la Crida a la Solidaritat. El 2003 Laporta s'apunta al Correllengua, dona suport a l'Estatut i cedeix l'estadi per els referendums del 2010. L'arribada de Rossell mante el rumb catalanista mes moderat. Obre les portes a la Via catalana el 2013 i el 14 es suma als actes del tricentenari de la caiguda de BCN. Finalment s'ha adherit amb Bartomeu al Pacte Nacional del dret a decidir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada