“Penses: estaré preparat? Ho faré bé? Hem de construir un estat!”
Trepitgen la catifa vermella i encara no ho fan amb familiaritat. Tot és nou. També ells. S’embadaleixen mirant amunt i avall, descobrint nous racons a l’edifici amb ulls curiosos. De camí cap al bar, Eduardo Reyes (64 anys), número sis de Junts pel Sí i líder de Súmate, s’arrenca cantant L’estaca. El seu company de coalició i cap de llista per Girona, Lluís Llach, que té 67 anys, l’escolta amb les mans a les butxaques i la rialla a punt. “Estic una mica enyorada d’Òmnium Cultural, però sé que sóc al lloc que ara em toca”, admet Muriel Casals (70 anys), expresidenta d’aquesta entitat i número tres de Junts pel Sí.
Dos sucs de taronja. “Per a mi, suc de cervesa”, bromeja Reyes. Conversa de bar per intercanviar impressions. “Vaig sentir un gran honor quan vaig travessar la porta del Parlament com a càrrec electe. Tinc ganes d’ajudar en sentit patriòtic”, explica el cantautor. Casals fa que sí amb el cap i deixa anar en un sospir que el seu gran anhel és fer complir “l’encàrrec ciutadà” de proclamar la independència.
Una trobada amb Albiol
“És cert que penses: estaré preparat?, ho faré bé? Seré partícip de la construcció d’un estat!”, exclama Reyes desbordant energia. Ell, ebenista de professió, és el més desconegut dels tres pel gran públic. La seva dona el va empènyer a fer el salt a la política. Explica que una de les primeres novetats que va viure en entrar al Parlament va ser coincidir amb el candidat del PP, Xavier García Albiol, a la porta. “Vaig pensar que era molt alt i em va sorprendre que em saludés i em donés la mà”, admet. I és que una de les primeres coses que experimenten els diputats novells és que, més enllà d’ideologies, el Parlament no deixa de ser un ecosistema on les relacions personals transcendeixen les sigles de partit.
Els tres dirigents de Junts pel Sí estan convençuts que la presència de tants independents a la Cambra donarà “un aire diferent” a la política en un moment de transcendència vital per al futur del país. “En tot cas, a mi em fa una gràcia especial ser a la mateixa sala amb gent que pensa molt diferent de mi”, afirma. Llach revela que té molt d’interès a interactuar amb els diputats de Catalunya Sí que es Pot. “Quan els vegi m’hi acostaré amb un somriure, trobo interessants els sobiranistes que no són independentistes”, assegura. Així, doncs, el grup que lidera Lluís Rabell és susceptible de fer uns quants sucs de taronja amb el cantautor al bar del Parlament.
Estan convençuts que la presència de tants independents a la Cambra donarà “un aire diferent” a la política
Si hi ha una paraula que repeteixen amb insistència és il·lusió. La palpen, diuen, quan van pel carrer. “Som portaveus del sentiment del carrer. La gent que et veu sent que ets un tros d’ells”, explica Llach amb veu pausada però amb gestos efusius. Reyes, a qui l’intercanvi d’emocions durant mitja hora se li queda curt, té ben clar que avui, dia de la constitució del Parlament, es pensa posar corbata. “Això és més que un casament o un bateig. De fet, podem dir que és el bateig de la independència”, proclama amb vehemència. I Casals puntualitza: “I al final, serà la confirmació”. Rialla sorollosa. Llach, però, trenca l’esquema. Ell, assegura, es pren la llicència que en el seu dia li va atorgar l’expresident Josep Tarradellas, que li va donar permís per “fer la revolució en texans” i entrar així en un sopar d’etiqueta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada