El govern espanyol va intentar fer ahir un últim esprint final, abans que acabi l’any, per no perdre els diners europeus destinats a la Garantia Juvenil, un programa per inserir al mercat laboral joves que ni estudien ni treballen. El consell de ministres va decidir rebaixar els requisits d’accés a aquest programa per aconseguir més beneficiaris. El fet és que, si l’Estat no es gasta els diners en aquestes polítiques d’ocupació juvenils, el 2017 -quan es revisa el programa- es veurà obligat a retornar bona part dels fons europeus sense haver-los utilitzat.
L’executiu de Rajoy argumenta la urgència d’aquesta reforma per l’alt nivell d’atur juvenil, però no ha publicat quants diners haurà de retornar. Catalunya, en canvi, sí que ha fet les primeres estimacions: “Tot i que som una de les comunitats que ha fet més actuacions, calculem que haurem de retornar uns 40 o 50 milions d’euros quan es revisi tot el 2017; i som dels que menys haurem de retornar”, admet a l’ARA la consellera de Treball, Dolors Bassa. Malgrat que la taxa d’atur entre els joves voreja el 50%, Bassa assegura que “durant el 2014 i el 2015 gairebé ningú no va fer res; Catalunya va ser la primera d’activar els programes, però la resta de comunitats hauran de retornar molts diners que no van aprofitar”.
Actualment hi ha 400.000 joves d’entre 16 i 30 anys inscrits en aquest pla, dels quals 60.000 són a Catalunya, però el nombre total de joves que s’hi podrien acollir a tot l’Estat supera el milió. Per això, l’executiu de Rajoy va rebaixar ahir les barreres d’entrada i va reduir a només un dia el temps que els joves han d’estar sense formació ni feina per accedir a l’ajuda: fins ara s’exigia haver estat tres mesos sense formació i 30 dies més a l’atur per poder optar-hi.
El programa, impulsat per la Unió Europea, va néixer el 2013 amb l’objectiu de rebaixar les taxes d’atur juvenil al continent, facilitant l’assessorament i garantint feina o formació en un període de quatre mesos als joves que demanessin aquesta ajuda. Brussel·les va destinar-hi 6.400 milions, un terç dels quals (1.887 milions) van ser per a Espanya, en consonància amb els nivells d’atur juvenil del país.
Tres anys després de la posada en marxa, la Comissió Europea constata que només un de cada deu joves que ni estudien ni treballen s’ha interessat per aquest pla d’ajudes, mentre que la implantació en altres països, com Àustria o França, arriba al 80%.
Presses per no perdre els diners
Ara que han de tancar l’any -i el programa arriba a l’equador- el govern espanyol s’afanya a buscar solucions. La setmana passada va convocar els consellers de Treball de les diferents comunitats autònomes i va acceptar, de cop, la majoria de propostes que Catalunya fa mesos que reclama, segons ha explicat la conselleria de Treball a aquest diari. “Del total de diners europeus destinats a aquest pla, el govern espanyol en gestiona el 50%, que destina a les entitats que considera més adequades; un gruix important d’aquests diners s’haurà de retornar”, afirma Bassa. La Generalitat considera que les presses d’última hora tenen una doble explicació: d’una banda, la necessitat de negociar amb les comunitats per no perdre els diners d’Europa, i de l’altra, l’intent fins ara “de no fer aflorar les dades d’atur juvenil reals”, assegura la consellera.
Malgrat els canvis d’urgència, el govern espanyol ha continuat fent cas omís a altres propostes, com la de fer un registre únic, acceptar els joves amb feines precàries (com els contractes per dies) o integrar els que han emigrat i volen tornar. Els sindicats qualifiquen els canvis d’insuficients i consideren que és només un pedaç que no ajudarà a generar treball de qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada